Ja tenim resultats. I no m’agraden. Però toca acceptar-ho i treballar-hi. És l’escenari polític en el que haurem de decidir en els propers 4 anys a Catalunya i la majoria ha volgut que sigui un escenari on la dreta catalana pot decidir àmpliament.
És un resultat que ens acosta més al que passa a Europa, on la socialdemocràcia cau en les eleccions i en els governs, sense capacitat de ser alternativa al liberalisme pre-crisi i post-crisi, ni amb voluntat de tenir propostes o idees diferents. On l’extrema esquerra es queda al marge de les institucions volent, o sense voler. On la combinació de dificultats econòmiques i immigració només fa créixer l’extrema dreta i el racisme. Un context on l’esquerra verda sembla que té encara marge per créixer, però on és encara massa tendre. On som encara massa petits.
És també un resultat que ens acosta al que passa a Espanya, on la corrupció sembla una manera normal i acceptada de fer de certa classe política, i no passa res. On ficar la ma a la caixa no es castiga electoralment, sinó que es premia amb àmplies majories “perquè les urnes parlen pels jutges” per alguns. I on l’ambigüitat es premia més que la coherència.
És un resultat que no ens permetrà fer política al Parlament. Perquè hi ha una majoria quasi absoluta, però també perquè haurem de conviure amb histrionisme i partits monotemàtics que reben i rebran la pluriatenció-mediàtica.
La política catalana es tornarà a fer a Moncloa, per això estan tant tranquils des del diumenge a la nit. Allí negociaran el que convingui més, al partit del govern o al del Gobierno (hi hagi qui hagi a Moncloa) i no pas al país.
Però aviso. Es pot pretendre condemnar-nos a la irrellevància periodística, però no política. Els 5 diputats i les 5 diputades d’ICV-EUiA ens farem pesats parlant de pobresa, de justícia social i d’educació per tothom. Proposant iniciatives de canvi de model productiu lligat a la lluita contra el canvi climàtic, lligat a l’èmfasi de les renovables o de l’agricultura ecològica. Batallarem perquè l'Estatut no quedi aparcat, ni la reivindicació d'una nova relació amb Espanya, més de tu a tu. Farem política, ens escoltin o no.
Segur que hem de treure lliçons dels resultats electorals. De ben segur hi ha gent a la que hem decebut, hi ha coses que no hem fet bé i probablement hi ha una feina que hem de recuperar, i és que l’esquerra no pot treballar aïlladament, cadascú en la seva parcel·la social, cultural o institucional. Des dels partits i des de la pluralitat de moviments que podem coincidir. O som capaços de teixir aliances, respectant l’espai de cadascú però lluitant plegats per objectius comuns, o aquesta vegada ens passen per sobre. O entenem que podem ser diferents i plurals però sumar, que podem no tenir les mateixes estratègies però sí objectius comuns, o trigarem a tornar a tenir oportunitat de transformar i millorar el país com hem fet els darrers anys.
Avui comencem de nou.
30.11.10
28.9.10
Es pot dir més alt però no millor, gràcies Joan Margarit
La llibertat és la raó de viure,
dèiem, somniadors, d’estudiants.
És la raó dels vells, matisem ara,
la seva única esperança escèptica.
La llibertat és un estrany viatge.
Són les places de toros amb cadires
damunt la sorra en temps d’eleccions.
És el perill, de matinada, al metro,
són els diaris al final del dia.
La llibertat és fer l’amor als parcs.
La llibertat és quan comença l’alba
en un dia de vaga general. És morir lliure.
Són les guerres mèdiques.
Les paraules República i Civil.
Un rei sortint en tren cap a l’exili.
La llibertat és una llibreria.Anar indocumentat. Són les cançons
de la guerra civil.
Una forma d’amor, la llibertat.
JOAN MARGARIT
dèiem, somniadors, d’estudiants.
És la raó dels vells, matisem ara,
la seva única esperança escèptica.
La llibertat és un estrany viatge.
Són les places de toros amb cadires
damunt la sorra en temps d’eleccions.
És el perill, de matinada, al metro,
són els diaris al final del dia.
La llibertat és fer l’amor als parcs.
La llibertat és quan comença l’alba
en un dia de vaga general. És morir lliure.
Són les guerres mèdiques.
Les paraules República i Civil.
Un rei sortint en tren cap a l’exili.
La llibertat és una llibreria.Anar indocumentat. Són les cançons
de la guerra civil.
Una forma d’amor, la llibertat.
JOAN MARGARIT
29.7.10
Intenstitat fins el darrer dia
No us puc negar que aquest mes de juliol ha estat molt llarg. Molt llarg i molt intens.
Probablement he viscut dels millor i dels pitjors moments de la meva vida parlamentària. I ho explico.
Dels pitjors arran de la comissió d’investigació del cas Palau. Els que heu anat seguint una mica les intervencions, les sessions... us ho podeu imaginar. Dia rere dia, amb una compareixença o amb un document arribat des dels actuals gestors de l’Orfeó, amb un CD còpia dels ordinadors del Palau... Hem anat posant evidències en allò que podien ser sospites.
Estem davant del cas de corrupció més evident de la nostra democràcia. Més de 35 milions d’euros (uns 5.840 milions de pessetes) que suposadament s’invertien en el Palau de la Música, que durant anys havien d’estar dedicats a la cultura catalana i que s’han fos. I en gran part, sabem on i com han anat a parar. Estan en mans de Millet i Montull i han servit per eixugar els deutes del Partit per la Independència de Colom, per pagar a la Fundació de Convergència o per pagar a empreses que mai han treballat pel Palau i que es dediquen, entre altres coses, a organitzar actes electorals i a enviar propaganda electoral, per CiU.
Fa molta ràbia. Jo vull fer política sense que sembli que tothom és igual. Sense la sospita de que el que fan uns, ho fan tots. Avui hem pogut aprovar al Parlament resolucions en la línia de disposar de més control, de més garanties pel diner públic... però la millor de les garanties, tal i com diu el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya al final del seu informe, és l’honestedat del servidor públic.
Tot el material de la comissió, tot, anirà al jutjat i a Fiscalia, la comissió ja ha fet tot el que estava a les seves mans.
Per contra, aquests darrers dies també hem viscut un dia màgic. L’aprovació de la ILP per abolir els braus a Catalunya. És una gran notícia per moltes raons però jo en poso en valor dues.
Una. Aquesta és la primera ILP que s’aprova al Parlament amb la nova llei, des de que es permet als promotors intervenir i decidir en el tràmit parlamentari. Sovint s’acusa al Parlament i les institucions de no escoltar la gent, de no entendre la ciutadania... doncs bé, aquesta vegada, la petició de la gent ha entrat al Parlament, ha parlat i ha convençut. En un exercici de desplegament d’arguments digne de les millors democràcies, tant per uns com per altres. I en un exercici de democràcia i llibertat.
I dues. Prohibir torturar un animal no és restringir cap llibertat, és fer-nos millors com a país. Puc entendre la gent que és aficionada als Toros, no ho comparteixo, però entenc que es sentin dolguts. Però haurien d’entendre, que eradicar el maltractament animal com a espectacle forma part d’allò que ja ens defineix com a societat. Sovint es parla de fenòmens que il•lustren els valors d’una societat, a Catalunya exhibim els Castellers, el top en les donacions d’òrgans o en les adopcions internacionals, per definir el caràcter de la societat catalana actual. Ara podem mostrar també que hem estat capaços de senyalar el camí en una actitud, que com deia Gandhi, ens fa més civilitzats.
Gandhi: La grandesa d’una nació i el seu progrés moral poden ser jutjats per la manera en la que tracta als seus animals.
Probablement he viscut dels millor i dels pitjors moments de la meva vida parlamentària. I ho explico.
Dels pitjors arran de la comissió d’investigació del cas Palau. Els que heu anat seguint una mica les intervencions, les sessions... us ho podeu imaginar. Dia rere dia, amb una compareixença o amb un document arribat des dels actuals gestors de l’Orfeó, amb un CD còpia dels ordinadors del Palau... Hem anat posant evidències en allò que podien ser sospites.
Estem davant del cas de corrupció més evident de la nostra democràcia. Més de 35 milions d’euros (uns 5.840 milions de pessetes) que suposadament s’invertien en el Palau de la Música, que durant anys havien d’estar dedicats a la cultura catalana i que s’han fos. I en gran part, sabem on i com han anat a parar. Estan en mans de Millet i Montull i han servit per eixugar els deutes del Partit per la Independència de Colom, per pagar a la Fundació de Convergència o per pagar a empreses que mai han treballat pel Palau i que es dediquen, entre altres coses, a organitzar actes electorals i a enviar propaganda electoral, per CiU.
Fa molta ràbia. Jo vull fer política sense que sembli que tothom és igual. Sense la sospita de que el que fan uns, ho fan tots. Avui hem pogut aprovar al Parlament resolucions en la línia de disposar de més control, de més garanties pel diner públic... però la millor de les garanties, tal i com diu el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya al final del seu informe, és l’honestedat del servidor públic.
Tot el material de la comissió, tot, anirà al jutjat i a Fiscalia, la comissió ja ha fet tot el que estava a les seves mans.
Per contra, aquests darrers dies també hem viscut un dia màgic. L’aprovació de la ILP per abolir els braus a Catalunya. És una gran notícia per moltes raons però jo en poso en valor dues.
Una. Aquesta és la primera ILP que s’aprova al Parlament amb la nova llei, des de que es permet als promotors intervenir i decidir en el tràmit parlamentari. Sovint s’acusa al Parlament i les institucions de no escoltar la gent, de no entendre la ciutadania... doncs bé, aquesta vegada, la petició de la gent ha entrat al Parlament, ha parlat i ha convençut. En un exercici de desplegament d’arguments digne de les millors democràcies, tant per uns com per altres. I en un exercici de democràcia i llibertat.
I dues. Prohibir torturar un animal no és restringir cap llibertat, és fer-nos millors com a país. Puc entendre la gent que és aficionada als Toros, no ho comparteixo, però entenc que es sentin dolguts. Però haurien d’entendre, que eradicar el maltractament animal com a espectacle forma part d’allò que ja ens defineix com a societat. Sovint es parla de fenòmens que il•lustren els valors d’una societat, a Catalunya exhibim els Castellers, el top en les donacions d’òrgans o en les adopcions internacionals, per definir el caràcter de la societat catalana actual. Ara podem mostrar també que hem estat capaços de senyalar el camí en una actitud, que com deia Gandhi, ens fa més civilitzats.
Gandhi: La grandesa d’una nació i el seu progrés moral poden ser jutjats per la manera en la que tracta als seus animals.
8.6.10
Agitat 8 de juny
Dia de vaga a la funció pública i de manifestació massiva a Barcelona contra unes retallades del Govern central que a banda de l’impacte en el poder adquisitiu dels treballadors i treballadores públics, el pitjor que té, és que els assenyala com a culpables de la situació de crisi econòmica.
L’Estat del Benestar està en perill si es qüestiona la universalitat dels serveis (accés a tothom sense pagament que diferenciï els que poden i els que no) i la seva qualitat (que es garanteix sobretot amb la feina dels treballadors i treballadores).
Alhora, al Parlament aprovàvem les compareixences que han de donar llum i veu a les irregularitats detectades en el Palau de la Música i acabar aclarint perquè la Fundació de Convergència Democràtica en treia diners, destinats inicialment a la Fundació i l’orfeó. Hem d’esbrinar perquè els diners del Palau van servir per pagar els deutes del Partit per la Independència i esbrinar també si: Finalment caldrà saber què ha fallat per a que durant anys el Millet i la colla de delinqüents que l’ajudaven poguessin robar durant anys.
I al matí la Mesa del Parlament ha resolt sobre dues peticions de consulta presentades a partir de la llei de consultes per via de Referèndum. La primera, presentada el 14 de maig amb la pregunta: “Està d’acord en què la nació catalana esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea”. La Mesa ho ha desestimat per unanimitat per considerar que està fora de l’abast d’una consulta permesa per la llei.
En el segon cas, la proposta presentada el 25 de maig enquadra la pregunta en el marc d’una iniciativa en el Parlament, diu: “Per tal que el Parlament de Catalunya porti a terme les iniciatives necessàries per fer efectiva la voluntat popular ¿Està d’acord que la nació catalana esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?
Aquesta s’ha admès a tràmit. Són iguals? No. La diferència és que la primera clarament està fora de les competències de la Generalitat i la segona, toti que no ho vulgui semblar..... proposa una consulta per a que el Parlament iniciï un procediment de canvi de la Constitució (modificació constitucional per via autonòmica).
Dia de vaga a la funció pública i de manifestació massiva a Barcelona contra unes retallades del Govern central que a banda de l’impacte en el poder adquisitiu dels treballadors i treballadores públics, el pitjor que té, és que els assenyala com a culpables de la situació de crisi econòmica.
L’Estat del Benestar està en perill si es qüestiona la universalitat dels serveis (accés a tothom sense pagament que diferenciï els que poden i els que no) i la seva qualitat (que es garanteix sobretot amb la feina dels treballadors i treballadores).
Alhora, al Parlament aprovàvem les compareixences que han de donar llum i veu a les irregularitats detectades en el Palau de la Música i acabar aclarint perquè la Fundació de Convergència Democràtica en treia diners, destinats inicialment a la Fundació i l’orfeó. Hem d’esbrinar perquè els diners del Palau van servir per pagar els deutes del Partit per la Independència i esbrinar també si: Finalment caldrà saber què ha fallat per a que durant anys el Millet i la colla de delinqüents que l’ajudaven poguessin robar durant anys.
I al matí la Mesa del Parlament ha resolt sobre dues peticions de consulta presentades a partir de la llei de consultes per via de Referèndum. La primera, presentada el 14 de maig amb la pregunta: “Està d’acord en què la nació catalana esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea”. La Mesa ho ha desestimat per unanimitat per considerar que està fora de l’abast d’una consulta permesa per la llei.
En el segon cas, la proposta presentada el 25 de maig enquadra la pregunta en el marc d’una iniciativa en el Parlament, diu: “Per tal que el Parlament de Catalunya porti a terme les iniciatives necessàries per fer efectiva la voluntat popular ¿Està d’acord que la nació catalana esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?
Aquesta s’ha admès a tràmit. Són iguals? No. La diferència és que la primera clarament està fora de les competències de la Generalitat i la segona, toti que no ho vulgui semblar..... proposa una consulta per a que el Parlament iniciï un procediment de canvi de la Constitució (modificació constitucional per via autonòmica).
1.6.10
DECLARACIÓ DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
1 de juny de 2010
El Parlament de Catalunya manifesta la seva ferma condemna per la violació de les més elementals normes de Dret internacional, Drets Humans i Dret internacional humanitari en l'atac de l'exèrcit d'Israel a la Flota per la Llibertat, un comboi internacional de nou vaixells amb 750 persones (amb la participació de cooperants catalans) i 10.000 tones d'ajuda humanitària que pretenia trencar el bloqueig israelià i entrar a la franja de Gaza per donar assistència a la població palestina. Més enllà que l'abordatge s'hagi comès en aigües internacionals, controlat per Israel, i de que no sapiguem en aquests moments tot l’abast de l’incident, l'ús desproporcionat de la força armada contra la població civil, interna o internacional, suposa una flagrant violació del Dret internacional.
El Parlament de Catalunya dóna suport i fa seva, la declaració de Nacions Unides respecte la situació produïda en front de les costes de Gaza, així com les altres resolucions aprovades fins ara sobre el conflicte israelo-palestí.
1 de juny de 2010
El Parlament de Catalunya manifesta la seva ferma condemna per la violació de les més elementals normes de Dret internacional, Drets Humans i Dret internacional humanitari en l'atac de l'exèrcit d'Israel a la Flota per la Llibertat, un comboi internacional de nou vaixells amb 750 persones (amb la participació de cooperants catalans) i 10.000 tones d'ajuda humanitària que pretenia trencar el bloqueig israelià i entrar a la franja de Gaza per donar assistència a la població palestina. Més enllà que l'abordatge s'hagi comès en aigües internacionals, controlat per Israel, i de que no sapiguem en aquests moments tot l’abast de l’incident, l'ús desproporcionat de la força armada contra la població civil, interna o internacional, suposa una flagrant violació del Dret internacional.
El Parlament de Catalunya dóna suport i fa seva, la declaració de Nacions Unides respecte la situació produïda en front de les costes de Gaza, així com les altres resolucions aprovades fins ara sobre el conflicte israelo-palestí.
28.4.10
Contra el racisme i la xenofòbia (II)
"Primer vingueren a buscar els comunistes, i jo no vaig parlar perquè no era comunista. Després vingueren pels socialistes i els sindicalistes, i jo no vaig parlar perquè no era ni una cosa ni l'altra. Després vingueren pels jueus, i jo no vaig parlar perquè no era jueu. Després van venir a buscar-me, i llavors ja no quedava ningú que pogués parlar per mi"
(1945, Martin Niemoeller (pastor protestant, 1892-1984). Erròniament atribuïda a Bertol Brecht).
(1945, Martin Niemoeller (pastor protestant, 1892-1984). Erròniament atribuïda a Bertol Brecht).
Contra el racisme i la xenofòbia
(text per la pregunta al President de la Generalitat en la sessió de control del 28 d'abril) La crisi econòmica té un impacte directe en les persones més febles de la nostra societat, els barris més populars i posa també en tensió els serveis públics i els drets socials. Es generen situacions de desigualtat creixent, que afavoreixen una fractura de la convivència i on la intolerància cultural o religiosa, es barregen i atien el racisme i la xenofòbia. Ho veiem arreu d’Europa i Catalunya no és un oasi en aquesta qüestió. El darrer dels exemples ens l’ha brindat el PP a Badalona, però no és l’únic. L’arribada de persones de fora, la gestió de la diferència... certament poden portar problemes sinó ho afrontem de forma clara, però és evident que la immigració genera oportunitats. Pels que arriben i pels que hi érem. Perquè el problema no és la immigració, sinó pobresa. El problema no és l’immigrant sinó el delinqüent. I no fer aquesta distinció, és xenofòbia. Els drets s’han de garantir per tothom, com els deures. També el dret a la seguretat. A passejar tranquil pel teu barri, però també a no ser explotat pel color de la teva pell. Dret a no patir per si l’ajuda que necessites et tocarà però també a no ser discriminat en l’accés a aquestes ajudes. Exigir aquesta igualtat de drets i deures ens permetrà continuar sent una societat cohesionada, com fins ara. I que ningú s’equivoqui. Aquesta defensa no és bonisme. El que no pot fer l’esquerra és justificar o permetre, mirant cap a una altra banda el racisme. Abandonant els principis que li són propis. El de la igualtat, el de la justícia, el de la protecció del més feble. Perquè igual que hi ha un racisme destraler i violent, també hi ha el racisme de saló, que mira cap a una altra banda, quan el primer actua. Per això hem dut el fulletó del PP als tribunals, perquè el nostre codi penal tipifica l’incitació a l’odi com a delicte. I celebrem també que el Govern estudiï la possibilitat de presentar una querella. Avui a Catalunya hem fet un pas endavant amb l’aprovació de la Llei d’Acollida que és un fet pioner a l’Estat, com ho va ser el Pacte Nacional per la Immigració. El govern ha d’entomar de cara l’arribada de persones nouvingudes, com a oportunitat, però també amb els riscos que pot suposar. I no deixar passar ni un intent de fractura de la convivència.
17.3.10
En Francesc Pané, diputat d'ICV-EUiA per Lleida, amb qui estic compartint la comissió de cultura em retreu que tingui tant abandonat el meu blog. Té raó, i no és l'únic que m'ho. Ho sento, però no arribo a tot. Per fer moltes coses se n'ha de saber o dormir poc. I jo sóc "poc sistemàtica" (que és una manera de dir desendreçada) i m'agrada dormir...
Al gra.
Que m'ho poso de nou a l'agenda.
(tot plegat era una excusa per penjar l'adreça del blog del Francesc)
Al gra.
Que m'ho poso de nou a l'agenda.
(tot plegat era una excusa per penjar l'adreça del blog del Francesc)
15.1.10
La tragèdia d’Haití era evitable
El drama a Haití, amb el centenar de milers de víctimes, persones desaparegudes i tantes vides destrossades és evitable. No el terratrèmol certament, però sí les seves conseqüències.
I el que ens hauria de desesperar no és només la tragèdia humanitària i econòmica d’un desastre natural imprevisible sinó que arriba a una població que passa gana, que no té Estat ni govern, en el sentit d’institucions capaces de representar la ciutadania i resoldre els problemes i les necessitats de la convivència i la vida en comunitat.
Una població que ja vivia amb la presència de forces internacionals sota el barret de les Nacions Unides i també que rebia ajuda internacional (òbviament insuficient, en quantitat però sobretot en contingut).
Ara cal ajudar a les persones, segur. La immediatesa reclama la urgència d’atenció mèdica (medicaments sí, però també atenció psicològica per superar el drama) i ajuda a la reconstrucció de les infraestructures bàsiques (potabilització i abastament d’aigua, subministrament energètic, distribució aliments...).
Però la millor ajuda de l’endemà és contribuir a la construcció d’una democràcia amb drets polítics i socials. Bastir el país amb institucions al servei de la gent, eradicar la fam i el desgovern només és possible si abans s’ha acabat amb la corrupció, la inseguretat (ni policia, ni justícia eficaces) i l’espoli sistemàtic del país.
Avui les societats occidentals demostrem tota la compassió pels haitians, i la traduïm en solidaritat i ajuda. Però el dia que algun d’ells decideixi que vol marxar del seu país i buscar una vida digne a algun altre lloc del món.... serà a ulls de la nostra legislació un immigrant il·legal més.
I el que ens hauria de desesperar no és només la tragèdia humanitària i econòmica d’un desastre natural imprevisible sinó que arriba a una població que passa gana, que no té Estat ni govern, en el sentit d’institucions capaces de representar la ciutadania i resoldre els problemes i les necessitats de la convivència i la vida en comunitat.
Una població que ja vivia amb la presència de forces internacionals sota el barret de les Nacions Unides i també que rebia ajuda internacional (òbviament insuficient, en quantitat però sobretot en contingut).
Ara cal ajudar a les persones, segur. La immediatesa reclama la urgència d’atenció mèdica (medicaments sí, però també atenció psicològica per superar el drama) i ajuda a la reconstrucció de les infraestructures bàsiques (potabilització i abastament d’aigua, subministrament energètic, distribució aliments...).
Però la millor ajuda de l’endemà és contribuir a la construcció d’una democràcia amb drets polítics i socials. Bastir el país amb institucions al servei de la gent, eradicar la fam i el desgovern només és possible si abans s’ha acabat amb la corrupció, la inseguretat (ni policia, ni justícia eficaces) i l’espoli sistemàtic del país.
Avui les societats occidentals demostrem tota la compassió pels haitians, i la traduïm en solidaritat i ajuda. Però el dia que algun d’ells decideixi que vol marxar del seu país i buscar una vida digne a algun altre lloc del món.... serà a ulls de la nostra legislació un immigrant il·legal més.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)