27.2.06

UN FÒRUM QUE MIRA LA POLÍTICA

Ara fa un mes erem a Caracas.

Juntament amb Bamako (Mali) ha estat la seu del VI Fòrum Social Mundial, la trobada global i anual de resistències i alternatives a una globalització entesa només des dels mercats i els guanys econòmics, que al 2006 s’ha descentralitzat per primer cop. Completarà la triple seu Karachi (Pakistan) si un altre terratrèmol (sísmic, polític o militar) noho impedeix.

Una de les incògnites al portar la VIa edició a Veneçuela era fins a quin punt es tenyia del chavisme que es respira per Caracas. La maduresa del FSM s’ha demostrat perquè és massa divers i complex perquè una sola veu el tapi, tot i l’entusiasme que els seguidors del president Chávez demostren a la primera ocasió que poden. Però avui, el Fòrum ja no és només aquell espai de resistència que neix com a contrapoder a la cimera de Davos, ara s’ha fet gran i és espai de trobada, de lluita però alhora també ha pres una doble consciència, la de procés i la de poder.

I des de Caracas és més fàcil identificar-ho. De taller en taller, de panel a concentració, repassant els títols però sobretot els protagonistes de les activitats que s'hanescampat per Caracas amb participants d’arreu del món, un es pot adonar que els canvis polítics dels darrers anys a Amèrica Llatina que han portat a la victòria de Chávez, de Lula, de Tavaré i fa ben poc d’Evo Morales tenen al darrera però sobretot al costat, els moviments socials, de base, comunitaris, camperols o indígenes.

Homes i dones, moltes dones i joves, que als seus països i sobretot al Fòrum reclamen una aliança duradora entre l’esquerra política i transformadora i el teixit social que l’ha recolzat, per evitar el fracàs que suposaria el desencís de les expectatives frustrades però sobretot perquè la seva esperança de justícia i d’igualtat passa per l’èxit d’aquests projectes polítics.

“Nosaltres no som d’Evo Morales, ell és nostre i ara és el President” així de clar ho deixava un dels representants indígenes ponent en la conferència que el segon dia analitzava la victòria d’Evo Morales a Bolívia.

Morales té a la seva disposició l’experiència de la Revolució bolivariana, li diuen, i haurà de sospesar com ho administra, però podrà comptar també amb el recolzament del govern brasiler, tal i com va fer durant el boicot empresarial a Veneçuela. Una solidaritat que no és aliena a les xarxes i complicitats que aquests anys han anat teixint el Fòrum, que no és aliena a la necessitat de definir estratègies comunes com a regió i en definitiva que no amaga que un altre món és possible i que estan començant a canviar-lo. Procés i poder.

Sens dubte la capacitat de transformació real, d’arribar i afectar la vida de les persones, la lluita contra la misèria en totes les seves formes d’indignitat, contra l’analfabetisme i l’exclusió, l’empoderament de les dones, la creació d’una ciutadania també pels indígenes, l’establiment de models de creixement econòmic i de generació de riquesa sostenibles... seran el termòmetre per avaluar si les expectatives generades fins ara es van assolint. La nova esquerra que ha anat ocupant el poder polític a Amèrica Llatina té la possibilitat de posar les bases per nous models de relacions econòmiques, socials i culturals.

Amb totes les diferències de context que calgui, tot plegat no està tant lluny del repte que alguns, des de l’esquerra transformadora ens plantegem a Catalunya i moltes ciutats del nostre país. Governar a les institucions per millorar la vida de les persones, afrontant els límits del nostre model de creixement avui, per no hipotecar el demà i conscients que cal fer-ho amb la gent, perquè la participació és un instrument per a un millor govern.

A Caracas, un Fòrum més madur i més polític que mai és capaç de reconèixer els seus límits i identificar els seus reptes, però sobretot de prendre consciència de les seves capacitats. El futur és més obert que mai, però també més a prop.

22.2.06

L'Estatut a Caprabo

Avui he anat a Caprabo.

Probablement a un que no has estat mai, al C/ Ciències de l’Hospitalet on l’empresa té un dels centres de recepció i distribució de mercaderies, al costat del que serà la nova seu de la Fira de Barcelona. La delegació de CCOO hi ha organitzat un acte, adreçat als treballadors i treballadores, per a parlar de l’Estatut.

I hem pogut parlar de l’Estatut de debò, del que és fruit d’una negociació que no és en absolut senzilla, però que cada dia està dibuixant un nou terreny de joc en el que la Generalitat té més competències i més deures cap els seus ciutadans i ciutadanes (que és el que significa el capítol de drets i deures!).

La idea principal era donar algunes pinzellades sobre una pregunta clau: Afectarà l’Estatut un cop aprovat la vida dels treballadors i treballadores de Catalunya?

Sí i molt, sobretot perquè el Títol I (Drets i deures i principis rectors) obliga a les administracions catalanes a no ser passives i per tant a actuar davant les persones que no tenen recursos per accedir a un habitatge, article 26 (fer vivenda social o ajudes al lloguer, per exemple) a garantir l’accés de totes les persones a la informació mediambiental que tenen els poders públics, article 27 (amagar abocaments il·legals als nostres rius com el cas d’Erkimia a Flix ja no hauria de ser possible!).

I sobretot afectarà el fet que la Generalitat tindrà més competències i més recursos, per tant més capacitat de governar.

Ens hem centrat en dos exemples.

Traspàs de les competències en trens regionals i rodalies de RENFE. Amb el nou Estatut la Generalitat en serà la responsable de regular entre altres elements, els horaris, freqüències o trajectes. La proximitat en la gestió és en aquest cas un exemple clar d’avantatge per a millorar el servei i fer-nos la vida més fàcil (més facilitat perquè els ajuntaments parlin directament de les necessitats locals sense haver d’anar a Madrid, combinar els trens amb altres transports públics de la Generalitat sense haver de dependre d’una altra administració...)

Traspàs de la inspecció de treball. L’instrument contra el frau en les contractacions, un dels elements de control de la precarietat laboral i sobretot una de les eines per lluitar contra els accidents de treball serà a partir del nou Estatut responsabilitat de la Generalitat. La vintena d’inspectors i inspectores que el Ministeri té a Catalunya poden esdevenir un grup més nombrós, amb més recursos i amb més eficàcia a l’hora de treballar per a que els centres de treball del nostre país siguin llocs més segurs i no hi perdi la vida ningú.

Jo avui he après moltes coses a Caprabo sobre les condicions de treball a un centre de distribució i potser algun dia valdrà la pena parlar-ne més. Espero que la gent que avui ha vingut a l’acte també hagi après alguna cosa, és gent que ha vingut a preguntar i a conèixer. Altres ja no volen escoltar. Han pres la decisió que aquest és i serà un mal acord (clar als catalans com al Barça les coses no ens poden anar mai bé del tot!) i no deixen que ens expliquem.

17.2.06

Benvinguda



Ja fa temps que pensava en que volia crear el meu propi blog i si alguna cosa em feia enrere no era pas la dificultat de crear-lo (és més senzill del que penses, si no el tens, anima't) sinó agafar el compromís de tenir-lo actualitzat.

Ara l'agafo, però amb el ben entès que no garanteixo una regularitat metòdica, sinó flexible!

És contradictori que una portaveu tingui un blog? No i no.

Aquesta finestra (finestreta de moment) m'ha de permetre comentar la meves opinions més enllà del que a base de comunicats o preguntes de periodistes vaig fent, sense la distància que suposa sovint, el que dius, el que s'entén, el que es publica i el que es llegeix (i que consti que tothom fa el que pot!).

Però sobretot el que ha de permtre és que tu hi diguis la teva. Poques vegades tinc opció de saber què en penses del que dic, o quan em llegeixes. Si creus que val la pena que ho sàpiga, ara és la teva.

Benvinguda, benvingut, al Blog de la Camats