20.9.06

A quin poble defensa Múgica?

El recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Defensor del Pueblo espanyol és un fet després de les reiterades amenaces durant i després del procés d’elaboració de l’Estatut.
Més enllà de la decisió final del Tribunal Constitucional, Múgica es suma als qui utilitzen les institucions per imposar les seves opinions (en aquest cas) el seu model d’Estat per sobre de tothom. La setmana passada era Gallardón amb el veto a Rubianes al Teatro Español.
Caldria preguntar-li a Múgica on era el seu sentit del deure quan tanta gent li va demanar que calia recórrer la Llei d’Estrangeria del PP. O perquè no actuava d’ofici aquest estiu per defensar els drets dels usuaris de l’Aeroport del Prat?
Enlloc d’això és la seva obsessió per tot el que suposa una millora de l’autogovern d’Euskadi o de Catalunya el que l’esperona a actuar. És obvi que l’Estatut li cou, no només perquè deixa clar que és feina del Síndic de Greuges l’atenció ciutadana sobre el que són competències exclusives de l’Administració catalana, sinó perquè a més a més l’Estatut li cou on més mal li fa, la llengua, la nació i la seva visió d’Espanya.
Val la pena recordar que només PNB i IU-ICV vàrem votar contra la renovació del seu mandat quan se’l va tornar a proposar com a Defensor del poble. Intel·ligent o inútil?

La Festa ha tornat

Dissabte al Parc de la Ciutadella, després de 8 anys de no celebrar-la va tornar La Festa de Treball.

La Festa, va ser durant els anys 70 i 80 un referent per l’esquerra del país, un espai que transcendia les sigles del PSUC i on hi tenia cabuda gent de totes les esquerres, un espai de llibertat col·lectiva, ideològica i musical.

Treball es publica ininterrompudament en català des de l’any 1936, essent la única revista que va sortir en català durant tota l’etapa de la dictadura franquista i feixista (ho afegeixo per si algú té temptacions d’oblidar que la dictadura espanyola va ser feixista).

Però lluny de ser una Festa nostàlgica, la trobada del dia 16 va ser una evidència del moment de creixement que viu ICV. El dissabte érem milers que junts vàrem expressar la confiança en ICV com a antídot contra el desànim de la gent progressista i catalanista a Catalunya.

Per això ICV és l’esquerra que creix. La ÚNICA esquerra que creix de cara a les properes eleccions.

L’esquerra catalana ha estat sempre plural ideològicament i només sent capaç de travar aliances sòlides des d’aquesta pluralitat serà capaç de fer veritables polítiques de transformació.

La sobèrbia i l’ambigüitat des de l’esquerra tenen un preu: la derrota.

Oblits de cara a la galeria

Montilla ja parla d’immigració. El candidat socialista ja no diu que cal esperar a parlar-ne després de l’1 de novembre, finalment es destapa.

I per variar es fixa més en el discurs de PP i CiU que en la realitat del país i del govern. Montilla ha afirmat que la prestació de serveis socials que demanen les persones immigrades “en alguns casos comporten o poden comportar pèrdues de serveis per als ciutadans de Catalunya”.

Oblida el senyor Montilla que el problema de la insuficiència de serveis socials radica en la manca de recursos, en un pressupost en despesa social molt allunyat de la mitjana europea i que és ara que estem en un moment de creixement econòmic on s’ha d’invertir. Radica en un Estat del Benestar tant magre que alguns ja fa temps que parlen de Família de Benestar, ja que és la família qui acaba compensant les mancances en tot tipus de suport, serveis i ajudes.

El problema és la manca de serveis socials, no la immigració. Els immigrants són beneficiaris dels serveis socials com també són contribuents i ara per ara responsables del creixement del PIB, per tant de la riquesa del país.

El debat pendent és sobre l’impacte de l’immigració en l’economia, en el mercat laboral, en els seus drets i deures i no generar confrontació social i incitar a la xenofòbia.

Blog

Cada vegada que llegeixo el primer dels missatges del blog penso en l’encert d’advertir que no seria regular.

De nou, torno a provar-ho i us agraeixo la paciència i al constància als que seguin clicant.

Fins aviat