tag:blogger.com,1999:blog-225976022024-03-07T19:12:20.863+00:00El bloc de la Camatsno et garanteixo ser-hi sempre que vinguis, però quan hi sigui, estaré per tuDolors Camatshttp://www.blogger.com/profile/13236029085568596776noreply@blogger.comBlogger74125tag:blogger.com,1999:blog-22597602.post-29787417444390715462012-03-01T16:31:00.001+00:002012-03-01T16:31:37.986+00:00JO VULL DONAR EL MEU SUPORT ALS ESTUDIANTSSí, cal criticar i denunciar qui s’aprofita de grans concentracions i comet actes vandàlics. Condemno i amb rotunditat. Fet. Però no és el substancial.<br /><br />El que és substancial és que als carrers de les nostres ciutats i tancats als seus centres o facultats, els estudiants, les estudiants, s’han manifestat pacíficament a milers.<br /><br />El més important és que ahir estudiants d’instituts i universitats van sortir al carrer per defensar allò que creuen. Aquests milers de joves també són els EMPRENEDORS del nostre país. Emprenedors socials en defensa de drets o com a mínim d’atenció i capacitat de diàleg.<br /><br />Ells no poden trucar a la Consellera o el Secretari de torn i dir “arregla’m això meu que estic molt collat” com sí fan altres. Altres que aixequen el telèfon i amb una trucada tenen una esmena al pressupost o un article en una llei. Els nostres estudiants han de sortir al carrer en milers per aconseguir que se’ls mirin. I ni així. Però probablement tornaran a sortir i a aprendre també que perquè les coses es moguin cal que ser milers al carrer, però també que hi hagi algú que vulgui escoltar als despatxos.<br /><br />Avui, els critiquen per irreals, utòpics o activistes els mateixos que ahir els criticaven per dropos, per voler ser només funcionaris o per no tenir valors. Tenen valors i idees, això és el que els fa més poderosos, més perillosos.<br /><br />Ells han demostrat que el carrer també és la seva escola.Dolors Camatshttp://www.blogger.com/profile/13236029085568596776noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-22597602.post-25480620010083874012012-02-21T17:00:00.003+00:002012-02-21T17:06:58.662+00:00<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEintEYreuvHQTNM4RYxKAiu35Ba98cHYEKiCG2pNmeMMh-wtTNdSi2oQgbcWc6mOT2wBUhmqyD7Bj-w2AjRkuartd9giRDpNiPZPsNgUnNtkz8O7mESfEWF7-COwMVCeHkMy1p0Lw/s1600/valle+caidos.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 300px; height: 224px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEintEYreuvHQTNM4RYxKAiu35Ba98cHYEKiCG2pNmeMMh-wtTNdSi2oQgbcWc6mOT2wBUhmqyD7Bj-w2AjRkuartd9giRDpNiPZPsNgUnNtkz8O7mESfEWF7-COwMVCeHkMy1p0Lw/s320/valle+caidos.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5711636542329259874" /></a><br />El 30 novembre el grup parlamentari d'ICV-EUIA vam entrar al Parlament una proposta per anar al Congrés per modificar la llei 52/2007 que demana: <br /><br />Trasllat de les restes del dictador fora del Recinte del Valle de los Caídos, d’acord amb la seva família, però mai en un recinte públic. <br /><br />Hem recollit les recomanacions de la comissió dels experts a qui el Govern espanyol va encarregar un Informe, que van emetre estiu 2011. <br /><br />En tot cas el que ens mou és el sentit comú i el respecte democràtic, i l’homenatge a les víctimes del franquisme. I per tot això les restes d’un dictador feixista no poden estar al costat de les seves víctimes ni en seu del Patrimoni de l’Estat.<br /> <br />Avui sabem que el PP ha presentat una esmena de rebuig a aquesta iniciativa. Ens sorprèn que el PP no ho entengui i el fet que no hagi superat la seva actitud és la millor evidència que ens cal invertir molt encara en polítiques de recuperació de la memòria històrica. <br /><br />Sinyor, que patirem!Dolors Camatshttp://www.blogger.com/profile/13236029085568596776noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-22597602.post-39784864045949065932012-02-21T16:48:00.003+00:002012-02-21T16:50:19.204+00:00<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipHrOR1oYAV9hLznWmyCfF-HCCZUqOXlWFxE3UgQzZLdN27jquAg7SOrXEXK4ACAU_rgya36jIVbLHs1uob_Eev2c8AXnFKh_So5CLD8mSfXAQxkpwhStewFut8V2z9UtrLQfkTg/s1600/llibres+i+porres.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 213px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipHrOR1oYAV9hLznWmyCfF-HCCZUqOXlWFxE3UgQzZLdN27jquAg7SOrXEXK4ACAU_rgya36jIVbLHs1uob_Eev2c8AXnFKh_So5CLD8mSfXAQxkpwhStewFut8V2z9UtrLQfkTg/s320/llibres+i+porres.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5711632201188300562" /></a>Dolors Camatshttp://www.blogger.com/profile/13236029085568596776noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-22597602.post-76325596623338463042012-02-14T15:32:00.006+00:002012-02-14T15:38:38.088+00:00L'impost de la malatia al Consell de GarantiesDes d'ICV-EUiA hem impulsat una petició de dictamen al Consell de Garanties Estatutàries en el qual sol•licitem al Consell dictamen sobre l’adequació a la Constitució i a l’Estatut del “Projecte de Llei de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l’impost sobre les estades en establiments turístics”.<br /><br />Ho hem fet motivats per la preocupació que ens provoca tant la forma de la tramitació com el fons del contingut d’aquesta Llei.<br /><br />Ho hem fet per la responsabilitat que ens atorga ser diputats i diputades del Parlament de Catalunya i constatar que hi ha drets fonamentals dels ciutadans que es poden veure vulnerats. Aquesta és la nostra feina.<br /><br /><strong>Bàsicament:</strong><br /><br />- Aquesta llei és un nyap, una falta de respecte al Parlament i a la ciutadania, un frau democràtic, d’un govern que creu que ho pot fer tot, en qualsevol moment i de qualsevol manera. (i per suposat amb qui vol, el PP).<br /><br />- Per CiU el Parlament és una cambra de simple ratificació, que li fa més nosa que una altra cosa.<br /><br />- Iniciativa Verds-Esquerra Unida utilitzarem tots els mitjans polítics i jurídics al nostre abast per defensar els drets de la ciutadania.<br /><br />I si tenim indicis de què aquesta llei pot vulnerar drets establerts per la CE i l’EAC (que són la base del contracte social de les administracions amb la ciutadania) no dubtarem en portar les lleis que faci falta al CGE. És la nostra responsabilitat.<br /><br /><strong>Ni obstruccionisme ni retard:<br /></strong><br />- Qui practica obstruccionisme és CiU, obstruccionisme al debat parlamentari i obstruccionisme als drets dels ciutadans.<br /><br />Les lleis òmnibus volien facilitar la vida als ciutadans, aquesta llei la complica (taxes vàries especialment justícia i farmàcia), RMI, funció pública... especialment a les persones més pobres i als treballadors públics, que s’han convertit en ostatges del Govern.<br /><br />- Com pot dir el Govern que es deixen de recaptar 30M d’euros per retardar un mes l’aprovació de la llei, quan si CiU hagués presentat els pressupostos quan tocava ja n’haurien recaptat 60!<br /><br />- Si el Govern vol recaptar 30M als mes que no els vagi a buscar a les persones malaltes, ni amb taxes abusives i d’accés a la justícia, sinó on hi ha riquesa: als bancs, a les nuclears i a les grans fortunes tal i com li hem plantejat.<br /><br /><br /><br />Arguments:<br /><br />Pel que fa a la forma:<br /><br />- Aquesta llei és un exemple més de la degradació de la qualitat democràtica i del procés parlamentari.<br /><br />Les lleis de mesures són el complement dels pressupostos. En aquestes lleis, anualment, s’estableixen els canvis fiscals, les mesures jurídiques relatives a les finances de la Generalitat, les taxes i els preus públics. L’acord CiU-PP s’extralimita en les funcions d’una llei de mesures i és una agressió democràtica: a les facultats legislatives del Parlament i al dret de la ciutadania a participar.<br /><br />Han convertit la llei de mesures en una 6a llei òmnibus:<br /><br />El Govern vol aprovar, mitjançant la llei de mesures, un seguit de modificacions que afecten a lleis (32 modificacions normatives) que res tenen a veure amb les mesures fiscals i financeres. Per exemple: el Centre d’Estudis d’Opinió, la Llei d’Universitats, la Llei de museus, del Conca, de l’ICIP, del Memorial, la Llei del dret a l’habitatge... I fins i tot es modifiquen algunes lleis òmnibus acabades d’aprovar! I algunes modificades a través d’esmenes de CiU.<br /><br />Es modifiquen lleis sense cap tràmit de participació ciutadana ni audiència als interessats, ni compareixences al Parlament; amb un tràmit parlamentari (en el cas de les esmenes de CiU) de 48h entre que es presenten i s’aproven en comissió, que impedeix realitzar un treball parlamentari mínimament rigorós.<br /><br />Algunes d’aquestes llei, com la del dret a l’habitatge o la llei de la RMI van ser aprovades després d’un procés d’elaboració amb participació i un llarg debat parlamentari.<br /><br />- A més, a través de les esmenes de CiU, el Govern ha creat un seguit de taxes noves, que no estaven en el projecte de llei original, i n’ha modificat d’altres sense les corresponents memòries econòmiques.<br /><br />- Màquines per vendre de tabac en botigues de conveniència.<br />- Taxa d’acreditació de formació sanitària.<br />- Certificat fabricació de principis actius farmacèutics (genèrics).<br />Modificacions de taxes ja existents però que no estaven en el projecte de llei:<br />- Examen d’obres cinematogràfiques, anuncis al DOCG, la fiança que han de pagar les empreses extractives, taxa de residus, per inspecció sanitària.<br />No es tracta d’una llei de mesures, sinó d’una nova llei òmnibus.<br />És una falta de respecte al Parlament i a la ciutadania, d’un govern que creu que ho pot fer tot, en qualsevol moment i de qualsevol manera. (i per suposat amb qui vol, el PP)<br />Per CiU el Parlament és una cambra de simple ratificació, que li fa més nosa que una altra cosa.<br />Pel que fa al fons i contingut de la llei:<br />Sol•licitem al CGE que dictamini sobre possibles vulneracions de drets i principis rectors constitucionals i estatutaris, pel que fa a:<br />- La modificació de la Renda Mínima d’Inserció i la llei de prestacions socials de caràcter econòmic.<br />Què podrien vulnerar els drets de les persones a accedir en condicions d’igualtat als serveis públics (art.30 EAC), la garantia de l’assistència i les prestacions socials suficients en les situacions de necessitat a tots els ciutadans, especialment en cas de falta de feina (art.41 CE).<br />- La modificació de la llei del dret a l’habitatge (redueix i limita els ajuts al lloguer).<br />Què pot vulnerar el dret a l’habitatge (art.26 CE) i l’accés a l’habitatge que han de facilitar els poders públics (art. 47 EAC).<br />- Totes les disposicions relatives a la normativa de funció pública: drets sindicals, suspensió de pactes i convenis sindicals, reduccions unilaterals de condicions de treball (dies assumptes propis, compatibilització jornada laboral i vida familiar, reducció de jornada i salari del 15% pel personal interí)...<br />Què poden vulnerar les disposicions constitucionals i estatutàries en matèria de drets sindicals, de legislació laboral, de l’estatut de la funció pública o del dret a la negociació col•lectiva.<br />- Les taxes en l’àmbit de l’administració de justícia.<br />Què suposa una barrera d’accés a la justícia, el dret a la tutela efectiva de la justícia i que pot suposar una doble imposició en relació a d’altres taxes de l’Estat.<br />La introducció de taxes i preus públics per la prestació de serveis personals i materials en l’àmbit de l’Administració de justícia, suposa d’una part, una limitació objectiva al dret a la tutela judicial efectiva i a l’accés en condicions d’igualtat a la justícia, tant més quan es pretén fer pagar taxes fins i tot per exercir el dret a que s’executi una Sentència ferma, o a interposar un recurs contra una Sentència que es consideri no ajustada a dret, o per que es faci complir i executar a l’administració pública els seus propis actes administratius, i d’altra part, suposa en molts casos una doble imposició, per tal com l’administració central de l’Estat ja té establertes taxes per exercici d’accions judicials per part de empreses que superin determinats beneficis o obliga a fer dipòsits per interposar determinats recursos.<br />- La taxa sobre les receptes o impost sobre la malatia.<br />Què pot suposar també una doble imposició sobre els medicaments i que és una barrera d’accés a les prestacions de la sanitat.<br />Així mateix la introducció de la taxa per l'expedició i dispensació de receptes mèdiques i ordres de dispensació de tractaments farmacèutics, suposa de forma objectiva una limitació al dret a la salut, una sanitat pública accessible a tothom i al dret a l’assistència social, no sent acceptable que l’accés a drets declarats fonamentals i bàsics, dins d’un servei públic i d’accés universal es puguin condicionar al pagament per la seva prestació; d’altra part, si el que es vol és limitar la despesa farmacèutica, cal recordar que correspon als metges determinar si un medicament és necessari o no, i fixar-ne les dosis i correspon als responsables del sistema sanitari establir mesures per reduir-ne els costos i evitar el malbaratament de medicaments.<br /><br />Cal recordar que:<br />Pel que fa als drets reconeguts a l’Estatut el dictamen del CGE és vinculant.<br />Mai fins ara s’havia sol•licitat Dictamen del CGE a la llei de mesures fiscals i financeres.<br />Mai la tramitació de la llei de mesures s’havia separat de la tramitació de la llei de pressupostos. De fet, la llei de pressupostos inclou ingressos previstos en la llei de mesures que no s’haurà aprovat o que no s’acabaran aprovant.Dolors Camatshttp://www.blogger.com/profile/13236029085568596776noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-22597602.post-81386514920971482822012-01-25T17:11:00.004+00:002012-01-25T17:19:29.393+00:00Des de mitjans de gener fins a mitjans de febrer al Parlament es debat la llei de pressuposotos i la llei de mesures fiscals que l'acompanya. <br /><br />Ara ho fem a córrer cuita, després de funcionar amb pressupost prorrogat, el govern de CiU diu que convé no retardar la presentació del pressupost, ara hi ha pressa, però hi ha les mateixes incerteses que abans del 20N. <br /><br />CiU ha supeditat els pressupostos als seus interessos electorals. <br /><br />El pressupost del 2012 demostra que les mesures “extraordinàries” del 2011 ja no ho són tant. Ara ja es repeteixen. Han passat a ser ordinàries. Són el full de ruta (la carta de navegació de Mas)<br /><br />El rebuig als pressupostos de Mas es poden fonamentar en els Principis del mateix text:<br /><br />Austeritat: retallades per reduir el dèficit. Ni una menció amb que també hi ha equilibri pressupostari si s’augmenten els ingressos. Quan per fi reconeixen que cal augmentar ingressos ho fan tard i malament. Tard perquè s’ha perdut un any (fa un any era anatema parlar de pujar impostos) i malament perquè enlloc de gravar la riquesa o el patrimoni s’apugen les taxes dels serveis públics (impost de la malaltia, preu del transport públic) <br /><br />Despesa social: retallada. Deixant més sol a qui pitjor ho passa i només cal veure com es redueixen o eliminen beques, ajuts al lloguer, desmuntatge de la RMI...) <br />Credibilitat: “persistir en el rigor i la seriositat” diu el Govern: Decret 3/2011 retirat en part, manca de tresoreria, pagament ajornat de la paga extra a funcionaris, escàndol cartes del PIRMI. . . demostren que és un govern poc seriós i rigorós. <br /><br />Coresponsabilitat: parla de l’Estat però oblida totalment als ajuntaments, a qui CiU està obligant a endeutar-se i a qui deu gairebé més de 1000 milions en serveis que els ajuntaments ja han prestat. <br />Palanca de la recuperació econòmica: no hi ha accés al crèdit, ni inversió en educació o recerca, ni creació ocupació pública o en sectors estratègics ... <br /><br />Això sí, del braç de les mesures, dels acords amb el PP (pressupost del 2011, del 2012, decret de la reforma fiscal del govern de l’Estat...) que és on hi ha coincidència de debò. <br /><br />Sense deixar que la mort abans de néixer del pacte fiscal, l’expulsió de la Generalitat de l’aeroport de El Prat o l’impagament de la DAIII espatlli l’idil•li que ja és un festeig en tota regla entre CiU i PP.Dolors Camatshttp://www.blogger.com/profile/13236029085568596776noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-22597602.post-71959611223024103952012-01-03T17:31:00.001+00:002012-01-03T17:34:52.751+00:00Balanç del balanç de Mas<div align="justify"><strong>PROU EXCUSES </strong></div><br /><div align="justify"><br />CiU fa 12 mesos que governa. No pot parlar de la imposició de les polítiques de la UE, quan ell les comparteix. Té alternatives a les decisions de Merkel o les accepta acríticament perquè les comparteix? Parla del tripartit, però ell ja ha presentat dos pressupostos en el Parlament. I parla del Govern espanyol, però qui hi governa és el seu principal soci a Catalunya, el PP, amb qui comparteix política econòmica i model de societat. </div><br /><div align="justify"><br />La política de Mas en el darrer any ha convertit el govern de la Generalitat en el principal destructor de llocs de treball, públics i privats i sobretot en el principal generador d’atur i de desesperança. Recepta austeritat per tots però garanteix privilegis per les grans fortunes, l’especulació o la contaminació. </div><br /><div align="justify"><br /><strong>El mètode Mas per encarar la crisi no funciona.</strong> El president explica que té un rumb, però la realitat és que no sap on va: </div><br /><div align="justify"><br />La seva política de retallades és injusta, perquè recau en treballadors i usuaris dels serveis públics i ineficaç perquè genera atur i deprimeix l’economia i el consum. Però ara la seva política d’ingressos també és injusta perquè castiga els usuaris dels serveis públics oblidant els esforços dels que més tenen (bitllet de bus i metro, impost de la malaltia o taxes universitàries) i ineficaç perquè no permet revertir la situació. </div><br /><div align="justify"><br /><strong>DIALÈG? </strong></div><br /><div align="justify"><br />Mas és el president del conflicte i no del diàleg. Com explica que totes les lleis que ha presentat el seu govern sigui per urgència o lectura única. És exemple de diàleg el que han fet amb les lleis òmnibus? El seu Govern té més de 6 mobilitzacions en contra, cada dia. Des dels pares i mares de la Marea groga per protestar contra la política educativa, les dimissions de la gent de la cultura, les manifestacions de metges o cossos de seguretat, el tancament d’usuaris en centres de salut... </div><br /><div align="justify"><br /><strong>Però sobretot Mas és el president del conflicte entre el que és públic i privat.</strong> I ell sempre escull i es decanta pel privat. El darrer exemple en tenim en el president de l’ICS, un dels principals representants de la patronal sanitària. </div><br /><div align="justify"><br /><strong>BALANÇ: SUSPENS </strong></div><br /><div align="justify"><br />Com pot el President de la Generalitat fer un balanç positiu del darrer any? A quina Catalunya viu? Com pot està satisfet? El seu és un govern suspès, i ho és per la pròpia ciutadania.<br />El govern que ha estat el principal generador d’atur i que ha portat a l’incipient Estat del Benestar al col•lapse. </div><br /><div align="justify"><br /><strong>Avui a Catalunya hi ha més gent que pateix que fa un any</strong>, però sobretot hi ha més gent que no se sent ni recolzada, ni entesa, ni il•lusionada pels seu govern. I més gent que se sent enganyada per un Govern que espera que passin les eleccions per ensenyar les seves decisions. </div><br /><div align="justify"><br />PREOCUPADA </div><br /><div align="justify"><br />Em preocupa sentir el President del meu país dient que no hi ha alternatives. Perquè econòmicament és mentida i políticament és perillós. </div><br /><div align="justify"><br /><strong>Nacionalment és frustrant,</strong> que digui que no hi ha alternatives, quan enarbora la bandera del pacte fiscal però el seu principal soci és el PP més anti-català de la història. </div><br /><div align="justify"><br /><strong>Socialment és desesperançador</strong>, que digui que no hi ha alternatives, i s’adreça a més de 600.000 persones que no tenen feina o a 300.000 catalans i catalanes que es quedaran sense cap mena de frustració durant el 2012. </div><br /><div align="justify"><br />Però sobretot, </div><br /><div align="justify"><br /><strong>Econòmicament és mentida </strong>que digui que no hi ha alternatives, quan la seva política de retallades i d’ingressos és ideològica, ja que carrega el cost de la crisi en les classes populars i els serveis públics però blinda els privilegis de l’especulació, el món financer o les grans fortunes.<br /></div><br /><div align="justify"><strong>Políticament és perillós</strong> que el president de la Generalitat digui que no hi ha alternatives, i titlli de mentider o demagògic qui té un model econòmic o social diferent al seu. Hi ha alternatives perquè ideologies diferents que defensen interessos contraposats. </div><br /><div align="justify"><br /><strong>LA NOSTRA FEINA </strong></div><br /><div align="justify"><br />Per tot això li diem clarament al Molt Honorable President, que els homes i les dones d’icv-euia també <strong>tenim una responsabilitat des de la nostra feina d’oposició, amb el país i la seva gent. </strong></div><br /><div align="justify"><br />Responsabilitat amb la gent que se sent frustrada, enrabiada i enganyada per un govern que no els diu tota la veritat i que sobretot no hi ha res a fer. </div><br /><div align="justify"><br />Responsabilitat en ser el millor front anti-retallades contra aquest Govern </div><br /><div align="justify"><br />I sobretot responsabilitat en presentar alternatives. Com ho hem fet presentant un Pla d’ingressos pels nous pressupostos que permetria recaptar més de 2000 milions d’euros a partir de la lluita contra el frau fiscal, una taxa a l’activitat nuclear o un impost a la riquesa i les activitats financeres. </div><br /><div align="justify"><br />La nostra responsabilitat també és, per mèrits propis i desídia de la resta, ser la millor alternativa a aquesta majoria de Govern, que no ho és al carrer. </div><br /><div align="justify"></div>Dolors Camatshttp://www.blogger.com/profile/13236029085568596776noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-22597602.post-42824965270054471722011-12-27T18:09:00.002+00:002011-12-27T18:10:01.814+00:00Un any i endarrereFa un any li dèiem a Artur Mas, després de conèixer les seves primeres decisions, que semblava més un govern del desfer que del fer. En aquests dotze mesos en el Parlament hem vist aprovar 11 lleis: 6 per lectura única, és a dir un tràmit únic i que han servit per “desaprovar” coses aprovades l’any anterior, com l’entrada en vigor de les Vegueries o un part del Consell de governs locals. Les altres 4 per tràmit d’urgència, incloses les 3 òmnibus o lleis de l’abús, que han suposat al Govern bàsicament una feina de bisturí per anar triant de cada llei aprovada en els darrers anys allò que més molestava als “amics” del Govern (des d’obrir l’accés al medi natural a les motos, a desmantellar l’ICS per privatitzar-lo). Significatiu és que pràcticament la única llei que no es toca sigui la Llei d’Educació de Catalunya (ja se la van fer a mida). I finalment, la única Llei per via ordinària, els pressupostos del 2011, aprovats al juliol. <br />Però a fe de Déu, que deia la meva àvia, que quan s’ha posat a desfer, ho ha fet del tot: han eradicat la 6a hora de l’escola pública i tot el que pogués resultar del Pacte Nacional per l’Educació: especialment les obligacions i suport per a que totes les escoles sufragades amb diners públics atenguin la diversitat (sigui immigració o sigui diferència), han acabat amb espais de co-decisió o participació ciutadana, per exemple a Cultura; amb la retirada del finançament de la Generalitat afecten el model de llars d’infants i escoles de música, <br />I és que amb l’excusa de la crisi i la manca d’ingressos de la Generalitat, el Govern de Mas ha trobat l’argument ideal per fer allò que ara Rajoy farà en castellà: desmantellar l’Estat del Benestar i vendre’s les parts amb les que es pot fer negoci al millor postor. <br />Han començat amb el més fàcil: vendre’s immobles, però el seu model de serveis públics, a falta que ens ho expliqui clarament (i mira que li hem demanat) és desmantellar la sanitat pública i convidar-nos a subscriure una mútua, afeblir l’oferta d’educació pública (sigui el 0-3, l’escola o desinvertint en universitats) o convertir l’atenció a les persones vulnerables (sigui la pobresa o sigui la gent gran) en assistència i caritat enlloc de ser un dret. <br />Davant la situació econòmica que és greu, certament, la seva és una opció. Retallo i confio en el mercat, que de la crisi ja ens hi trauran.<br />Per tant és fals, FALS, que no es pugui fer res més. La prova més evident està en els ingressos. Fa un any els que gosàvem proposar que calia pujar impostos o augmentar ingressos de la Generalitat érem titllats gairebé d’antipatriotes! Mas va entrar a Palau ELIMINANT l’Impost de successions. Un any després, puja les taxes universitàries, el preu del transport públic, afegeix un impost a la benzina, posa una taxa turística i s’inventa un impost de la malaltia (haver de pagar per recepta fa pagar més qui està més malalt). Amb certa autoritat li podem dir que fa tard (un any) i a sobre s’equivoca de direcció. No ens calen més impostos indirectes i gravar als usuaris dels serveis públics, ens cal més fiscalitat a la riquesa (on ha quedat el seu anunci del debat de política general) als que contaminen (perquè no un impost com a Castella- La Manxa a la producció nuclear) o a les grans fortunes (ara és el moment de recuperar l’impost de successions) o sobretot d’intensificar la LLUITA CONTRA EL FRAU. <br />La seva ja no és només una manera injusta d’encarar la crisi, un any després també podem confirmar que és un ineficaç. Els bons patriòtics de Mas-Colell o el deute públic de la Generalitat han tingut igual o pitjor sortida que els bons i el deute que havia de col•locar el Conseller Castells, tot i que el dèficit aleshores era superior. <br /><br />Aquest any sí que ens ha deixat dues evidències clares. <br />La primera que aquest NO ÉS EL GOVERN DELS MILLORS. Sinó dels que improvisen i espanten, dels que sobre la marxa pretenen convertir la indignació en por. Com han fet amb la gent que té dret a cobrar una RMI i ja no la cobra, com els treballadors públics que han acabat capitalitzant amb el seu sou a la Generalitat, com els desallotjats de Plaça Catalunya a qui anaven a “netejar”... <br />I la segona, que aquest Govern té una capacitat il•limitada de crispar i generar conflicte. A Catalunya hi ha més de sis mobilitzacions diàries: d’usuaris de serveis públics, de pares i mares reclamant una escola, de treballadors i professionals dels serveis públics tallant el carrer... <br />Potser per tot plegat és la primera vegada que el Govern suspèn davant de la ciutadania, perquè ara estem pitjor que fa un any i aquest govern no ens ha fet perdre un any, ens ha fet anar endarrere.Dolors Camatshttp://www.blogger.com/profile/13236029085568596776noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-22597602.post-51255967054354111322011-11-22T17:24:00.002+00:002011-11-22T17:25:51.109+00:00Davant la proposta de Mas de noves retallades, cal deixar ben clar que:<br /><br />1. <strong>L’anunci de Mas és un frau democràtic<br /></strong><br />Perquè arriba dos dies després de les eleccions. Mas ha amagat en campanya que el que realment pensava fer el seu Govern i perquè el mateix dia, en el Parlament CiU amb PP i PSC acorden no portar les conclusions de la comissió del pacte fiscal al Ple.<br />Les retallades arriben, el Pacte Fiscal s’esfuma.<br /><br /><strong>2. La crisi se n’anirà, les retallades es queden<br /></strong><br />És fals que les retallades siguin “el que cal en aquest moment” com diu Mas. Són reformes estructurals fruit de la seva ideologia i model d’Estat del Benestar. La crisi anirà passant les retalles es queden: la 6a hora no es tornarà a l’escola pública, la privatització de l’ICS serà irreversible, com el model d’assistència sanitària o la venda de patrimoni de la Generalitat.<br /><br /><strong>3. Paguen els de sempre. Als altres no els toca ningú<br /></strong><br />On està l’Impost de la Riquesa que Mas va anunciar a bombo i plateret en el debat de política general, al mes de setembre? On són els sacrificis o esforços per les rendes més altes? ICV-EUiA hem fet propostes per augmentar ingressos gravant l’energia nuclear, els bancs o les grans fortunes.<br />L’únic que anuncia és mantenir el tram més alt d’IRPF (49%) que ja va fixar el Govern tripartit.<br /><br />En canvi s’atreveix amb els treballadors públics a qui retalla de nou els sous i s’atreveix amb la gent que rep prestacions de subsistència, com la PIRMI.<br /><br /><strong>4. L’herència del Tripartit és cohesió social<br /><br /></strong>Mas parla que “l’excés és molt gran” i cal “purgar-lo”<br /><br />L’herència que va rebre fa un any és un Govern amb un dèficit equiparable al dels països de l’entorn (o els Lands alemanys) i un país amb cohesió social.<br />Al cap d’un any amaga que el problema no és el volum del dèficit sinó l’especulació que se’n fa en el mercat internacional i alhora la gent ja admet que estem pitjor que fa un any.<br /><br />Tant poc “excessiu” és el que el Govern anterior gastava, que quan Mas ha entrat a retallar ha hagut de començar pel que és bàsic perquè no hi havia res superflu per deixar de fer: 6a hora, llistes d’espera, metges d’urgències, salaris públics...<br /><br /><br /><strong>5. Mas oblida els que pateixen<br /></strong><br />Cap de les mesures anunciades per Mas van adreçades a la gent que pateix la crisi més durament. Les persones sense feina, les que perden la casa... al contrari, encara reben més amb l’al•lusió al frau de la Pirmi o l’estigmatització de les persones aturades per part del Conseller Mena.<br /><br /><strong>6. Renuncia a sortir de la crisi, només planteja pal•liar els efectes econòmics<br /></strong><br />Cap de les mesures anunciades per Mas van adreçades a reactivar l’economia: millorar l’accés al crèdit, incentivar el consum, fomentar canvis en el model productiu per modernitzar l’economia, reduir la dependència energètica, fomentar nous sectors productius basats en la sostenibilitat, millorar la formació de les persones en atur...<br /><br />I finalment, què pensem fer?<br /><br />ICV-EUiA ni callar ni deixar-lo fer:<br /><br />1. Denunciar la intenció ideològica de les retallades i les conseqüències per l’economia catalana i per la població.<br /><br />2. Recolzar i acompanyar les principals víctimes i afectats de les mesures i polítiques del Govern. Polititzant el conflicte sectorial, les retallades concretes, ja que no són mesures de cirurgia pressupostària, són mesures ideològiques per canviar el model d’Estat del Benestar.<br /><br />3. Combatre aquestes mesures amb propostes alternatives. De més ingressos per la via d’una fiscalitat justa i verda i per la via d’una reducció de despesa amb criteri social i una austeritat que no afecti la cohesió social.<br /><br />4. Emplaçar aquelles forces socials i polítiques (parlamentàries o no) que des de l’esquerra estiguin disposades a combatre les propostes de l’actual Govern de la Generalitat. Al Parlament i al carrer.Dolors Camatshttp://www.blogger.com/profile/13236029085568596776noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-22597602.post-58019164174176180622011-10-07T09:42:00.002+01:002011-10-07T09:47:43.910+01:00Fins quan?Els darrers dies s’ha intensificat <strong>l’estratègia de la por</strong> del Govern Mas.<br /><br />No satisfets d’aplicar implacablement una <strong>“espiral diabòlica</strong>” de <em>retallades-depressió de l’economia i atur- augment del dèficit-més retallades</em>, que els ha convertit ja en un exemple mundial de “<strong>fanàtics del dolor</strong>” (<a href="http://www.elpais.com/articulo/economia/austeridad/falla/elpepieco/20110524elpepieco_1/Tes">http://www.elpais.com/articulo/economia/austeridad/falla/elpepieco/20110524elpepieco_1/Tes</a>veure article Paul Krugman, 7/10/2011). Ara a més a més, han decidit intensificar l’estratègia de la por.<br /><br />Dia sí, dia també Mas o algun dels seus Consellers amenacen un col•lectiu o un servei com el proper objectiu de les retallades.<br /><br />Ja n’hi ha prou. Que surti d’una vegada per totes el President i expliqui quin és el límit del seu model d’Estat del Benestar. No ens diu que el retalla per protegir-lo? Doncs quin és el límit? Quina és la mida? Què és prescindible i què sobrer segons ell, amb o sense crisi. Perquè la crisi acabarà però les seves retallades es queden.<br /><br />Al Parlament en Joan Herrera ja li ha demanat: un debat monogràfic perquè el Govern doni el seu límit de les retallades sense amagar-se cada dia a darrere d’una nova retallada o una nova amenaça i una consulta ciutadana per saber realment què vol la gent: si retallades o pujar ingressos, si redistribuir o retallar.<br /><br />Fins quan?Dolors Camatshttp://www.blogger.com/profile/13236029085568596776noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-22597602.post-27442456401227262822011-06-14T16:55:00.002+01:002011-06-14T17:12:24.201+01:00Resposta a la carta d'una persona indignadaBenvolguda persona indignada, <br /><br />Estic d'acord amb la diagnosi que fas. La majoria del Parlament té força suficient per aprovar els pressupostos de les retallades i la llei òmnibus que mercantilitza serveis i treu controls al mercat. <br /><br />Jo, com a diputada al Parlament, escollida com a tal, aniré el dia 15 a votar en contra d'aquests pressupostos. I aniré a fer-ho amb els arguments d’una esmena a la totalitat, de rebuig frontal que hem presetnat. Amb propostes alternatives, perquè és fals que retallar sigui la única alternativa. Es poden augmentar ingressos (aprovar un impost sobre els grans patrimonis, un impost sobre l’energia nuclear, no eliminar l’impost de successions...) i reduir despesa per altres bandes (despesa farmacèutica, concerts a escoles d’èlit que separen nens de nenes...). I el dia següent, el dia 16 votarem contra de la llei de mesures fiscals i financeres, igual que al juliol ho farem en contra de la llei òmnibus. <br /><br />Es pot expressar el rebuig a aquestes polítiques de diferents maneres. Es pot fer des de les mobilitzacions d’una ciutadania que indignada rebutja les retallades, però també des del Parlament, on tenim raons i arguments suficients per votar en un sentit contrari a aquests pressupostos. Si no s'haguessin presentat les esmenes a la totalitat els pressupostos s'aprovarien sense pràcticament debat. Segurament és el vot durant els pressupostos la manera de retratar els interessos de cadascú. <br /><br />Després de mirar cap a Itàlia amb preocupació tant de temps, avui hi mirem esperançats. A Itàlia han demostrat que la mobilització ciutadana, la participació massiva en unes eleccions i la iniciativa política dels partits que han portat els referèndums a consulta ha permès canviar les coses. La política, i l'aliança de la política al carrer i a les institucions ha permès dir NO a l'energia nuclear (i ja és el segon país del G8 que ho diu) dir NO a la privatització de l'aigua (i aquest debat ja planeja a Catalunya) i exigir que els polítics corruptes siguin jutjats. <br /><br />A Catalunya, demà discutirem els pressupostos perquè alguns, entre ells nosaltres, hem presentat una esmena a la totalitat. El Grup de CiU (62 diputats) que dóna suport al Govern i el Grup del Partit Popular (18 diputats) que ja ha anunciat que l'ajudarà a rebutjar les esmenes a la totalitat, sumen 80 vots. És una majoria més que suficient (68 és la majoria) i per suposat també el quòrum necessari. I és en aquest marc on alguns volem que s’escolti la nostra veu d’oposició que evidencia que hi ha altres camins. <br /><br />Jo pertanyo a un grup parlamentari de 5 diputats i 5 diputades i tots 10 ens hi oposarem. Sé que no n'hi haurà prou amb els nostres vots però també creiem que en un moment en que s’aproven polítiques de retallades cal omplir tots els espais per plantejar alternatives i dir que no són inevitables les seves polítiques.<br /><br />Potser ens tenen on volien, a la trinxera, però des d'allà o des d'on sigui no deixarem de denunciar-ho. Espero, des d’aquest plantejament, poder compartir algunes lluites plegats. <br /><br />Dolors Camats, també diputada <br /><br /><br /><br />Senyor/a diputat/diputada,<br />Em dirigeixo a vostè per manifestar el següent:<br />Un dels motius que han fet esclatar el moviment de les acampades arreu del territori són les retallades socials que s'estan produint. No és l'únic. Persones de tot tipus (joves, estudiants, treballadores, a l’atur, pensionistes, immigrades…) fa molt que vivim la precarietat i la falta de democràcia en les nostres vides. En silenci hem acumulat, durant molt de temps, infinitud de motius que han fet créixer la nostra indignació. <br />Ara, per fi, hem trencat el silenci i ens hem atrevit a parlar. I ho hem fet al carrer, sense violència però cridant d’indignació, no podia ser d'altra manera, era massa el que estàvem aguantant.<br />Aquest crits no apareixen ara per casualitat. S'està destruint el ja insuficient estat del benestar que teníem. Els darrers mesos hem vist amb incredulitat com es tancaven serveis d'urgències o quiròfans als hospitals. Els plans d'austeritat tindran greus conseqüències per una gran part de la població i l’excusa del dèficit no ens serveix quan s'han donat milers de milions als bancs i les caixes i s’ha eliminat l'impost de successions.<br />Davant els pressupostos que es volen aprovar aquest juny al Parlament de Catalunya, la nostra reacció no és només d'indignació, sinó d'alarma: d'ara en endavant la vida dels sectors socials que menys tenim serà molt més difícil. Mentre l'atur es manté en xifres històriques s'aprimen els pressupostos pels serveis socials. Ens sembla inconcebible. La llei Òmnibus dona barra lliure al mercat. Ens havien dit que vivíem en democràcia, que els que prenien les decisions eren els que tots votàvem. Resulta que no, que les decisions les prenen els mercats.<br />Per tot això, multitud de moviments socials ens presentarem el dia 15 de juny al parc de la Ciutadella amb la intenció d'aturar el Parlament per a aturar les retallades: farem una cadena humana per evitar que les retallades entrin al Parlament. Però el seu grup parlamentari també pot actuar. Segons l'article 80 del vostre reglament no es podrà prendre cap acord si no hi ha suficient quòrum a l'hemicicle. És per això que demanem al vostre grup parlamentari que aquell dia no es presenti a la sessió parlamentaria i boicotegi les retallades. Més enllà de sigles i pactes, us demanem individualment a cada un dels diputats, si són conscients del que suposaran les retallades per la majoria de la població, aquell dia no aneu al Parlament. Si veniu i ens trobeu a les portes, gireu cua o afegiu-vos a nosaltres.<br />Entenem que les eleccions i el vot no poden ser un xec en blanc per actuar en contra la població. El 15 de maig vam sortir als carrers demanant una democràcia real. Encara la volem. En un dia 135 persones poden hipotecar la nostra vida durant anys. No ho permetrem!<br />Una persona indignadaDolors Camatshttp://www.blogger.com/profile/13236029085568596776noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-22597602.post-56146299809769210642011-05-17T18:10:00.002+01:002011-05-17T18:12:07.347+01:00L'herència del tripartitL’herència del tripartit és déficit per invertir en cohesió, SÍ. Un país cohesionat tot i haver crescut 1'5 milions d'habitants en menys de 10 anys. Cohesíó i no pas una obsessió per aixugar el déficit en un any i després privatitzar serveis.<br />L’herència tripartita és un país que ha escolaritzat 150.000 nous alumnes en menys de 10 anys i majoritàriament a l’escola pública, augmentant els recursos per mestres i famílies i una hora més l’escolarització.<br />L’herència tripartita és un Govern que va pujar l’IRPF als sous de més de 125.000 euros/any per compensar la caiguda dels ingressos, el principal motiu del déficit públic.<br />L’herència del tripartit és no eliminar l’impost de successions.<br />L’herència del tripartit és tenir un centre de salut a menys de 10 minuts de casa.<br />L’herència del tripartit és acabar amb els trasvassaments i els abocadors.<br />L’herència del tripartit és rescatar de l’òblit municipis petits de tot Catalunya, que per primer cop rebien atenció de la Generalitat (infraestructures d'aigua, TIC, viàries...)<br />L’herència del triparit ha estat evitar la pinça PSOE-CiU a Catalunya, que a l’Estat ha portat a rebaixes i regals fiscals a les rendes més altes (eliminació de l’impost de patrimoni…)<br />...<br /><br />Si no es veuen capaços de governar, que pleguin!Dolors Camatshttp://www.blogger.com/profile/13236029085568596776noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-22597602.post-81871527646931251102011-04-12T08:00:00.002+01:002011-04-12T08:07:07.080+01:00ConsultadaEncantada (i envaïda) de rebre via tuiter, facebook i mail les consideracions amables (i no tant) d'independentistes preocupats pel sentit del meu vot el diumenge (en blanc) permeteu que faci unes breus consideracions per anar passant a parlar d'altres temes, espero, en els propers dies: 1. creia que era una consulta lliure i oberta a que tothom votés el que volia, dedueixo que anava equivocada i només es podia votar sí. Potser caldria pensar en que si alguna vegada la consulta va de debò la possibilitat de que surti NO és real. De fet al Canadà ha passat dues vegades. 2. em sorprèn que cap de vosaltres hagi fet referència als 1.200.000 barcelonins que no van dir res. I que estan (en part) al darrere quan dic coses com: cohesió, trencar el país, gent que no se sent cridada... 3. es nota que tots heu pensat molt en el Federalisme. De fet heu detallat les dificultats i problemes que té una opció federal, la més important, certament, la posició del govern espanyol. Aquest i qualsevol, sobre Catalunya i el seu autogovern. Em sorprèn que no veieu les mateixies dificultats (pel cap baix) en un procés d'independència, que entenc que també implica una negociació amb l'Estat. Com han admès a Canadà també, per exemple. 3. us agraeixo els comentaris (de debò) perquè de tot se n'aprèn i fa pensar. Aquests dies, molt, ja us dic.Dolors Camatshttp://www.blogger.com/profile/13236029085568596776noreply@blogger.com13tag:blogger.com,1999:blog-22597602.post-40850488848374254212011-04-05T07:49:00.004+01:002011-04-05T07:56:51.081+01:00100 dies i seguim...<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYmZKpgp-U6fpffpAET0GbrFJ-Cg13aycbp4_am0M5HsksHxpS8YMwJYa0OTXbem4JiYuhII-DDKHgYsqR-E1fGE7xfS7VViqLmxXXb3roFPA67y8QYuQZSmIU8DS71KKIhP9tzw/s1600/Artur_Mas.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 161px; FLOAT: left; HEIGHT: 170px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5591989663720630194" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYmZKpgp-U6fpffpAET0GbrFJ-Cg13aycbp4_am0M5HsksHxpS8YMwJYa0OTXbem4JiYuhII-DDKHgYsqR-E1fGE7xfS7VViqLmxXXb3roFPA67y8QYuQZSmIU8DS71KKIhP9tzw/s320/Artur_Mas.jpg" /></a> <br /><div>El balanç dels primers 100 dies de Mas<strong> </strong>és certament preocupant, tot i que en alguns aspectes ja ens ho podíem esperar. El que més sorprèn d’aquest primer període però és el nivell d’improvisació del govern “dels millors.” Sabem tot el que el Govern pensa desfer i aturar: equipaments com hospitals i escoles, comissaries o parades de metro. Ha eliminat la setmana blanca, el programa en contra de la violència de gènere o el codi d’ètica del Mossos i el límit de 6 mesos per les llistes d’espera. I sobre els 80k/h ara sí, ara no. Sabem que amb l’atur incessant, amb la sangria de llocs de treball i sent la creació d’ocupació una necessitat, la proposta del Govern és fer un ERE a la sanitat (ja no es renoven contractes als metges i infermeres, ja es tanquen llits i plantes als hospitals) i és pensar com treure’s de sobre 5000 mestres o assumir que la repatriació de Derbi, de Yamaha... és inevitable. Sabem que la retallada en els serveis públics té víctimes però també te ideologia: els concerts a les escoles d’èlit s’amplien (no les ajudes a les escoles concertades que han fet l’esforç d’escolaritzar alumnes amb més necessitats) que la despesa farmacèutica no es pensa tocar o que hi ha prou bossa per eliminar l’impost de successions. Sembla com si CiU hagués descobert la crisi quan va entrar al Palau de la Generalitat. On era durant els plens monogràfics, les cimera de l’Acord estratègic, l’aprovació de mesures d’austeritat per part del govern català abans de les eleccions? Doncs fent demagògia. On era quan el PSOE feia rebaixes fiscals a les rendes més altes o eliminava l’impost de patrimoni? Doncs regalant els seus vots per tirar endavant les rebaixes i aplaudint. I ara es queixen de que la bossa de les finances públiques és petita? Que l’Estat no els paga? I qui ha ajudat a fer petita la bossa? Però a més a més hi ha una part que entristeix profundament. I és que un partit que parla tant de nació hagi convertit la Generalitat en un Govern regional, que discuteix de temes regionals. És capaç aquest Govern i el Parlament d’afrontar un debat sobre l’energia nuclear? “no toca” ens diuen. Sobre les alternatives a la dependència del petroli? “no toca” Sobre el model d’Estat de Benestar que volem o som capaços de construir? “no toca”. Apa doncs, anem parlant de que Madrid ens roba fins a les eleccions generals i allí ja veurem qui guanya i com, i que més podem pescar.... per allò del peix al cove.</div>Dolors Camatshttp://www.blogger.com/profile/13236029085568596776noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-22597602.post-86150419210242892282011-02-10T12:30:00.002+00:002011-02-10T12:51:52.427+00:00Declaració Institucional del Parlament<em>Des del GP d'ICV-EUiA he impulsat una declaració institucional sobre les mobilitzacions i els processos engegats a Tunísia i Egipte. Aquest és el text consensuat amb tots els grups parlamentaris. </em><br /><br /><br /><strong>DECLARACIÓ INSTITUCIONAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA<br /><br /></strong>Les darreres setmanes s’estan produint mobilitzacions populars a favor de la democràcia en països amb règims autocràtics com <strong>Tunísia, Egipte, Algèria, Jordània o el Iemen</strong>.<br />Unes mobilitzacions que estan portant l’esperança a aquests països i d’altres del seu entorn, d’obrir un nou capítol de la seva història caracteritzat per l’establiment de veritables règims democràtics i el desig d’una vida digna. Sens dubte el seu millor horitzó seria l’extensió i consolidació d’un veritable canvi polític que els garantís plenament la democràcia i els drets humans com a millor via pel desenvolupament econòmic i la justícia social.<br />La situació actual encara és plena d’incerteses, amb riscos d’involució, de repressió o de sortides autoritàries sota noves formes.<br />D’altra part, també es posa de manifest la necessitat que els governs i les institucions de la U.E. adoptin un compromís més decidit amb el procés de diàleg i cooperació euromediterrani.<br />Atès que Catalunya sempre ha estat un país solidari amb els pobles que lluiten per les llibertats, amb una clara vocació de projecció exterior i compromès amb la cooperació i el desenvolupament dels països de la riba sud del mediterrani, com es posa de manifest en el fet que Barcelona sigui la seu de la Secretaria de la Unió per al Mediterrani.<br /><strong>El Parlament de Catalunya manifesta</strong>:<br />El suport a les mobilitzacions populars pacífiques que estan tenint lloc en aquests dies a Tunísia, Egipte, Algèria, Jordània i el Iemen i que tenen per objectiu impulsar processos de democratització política i enfortiment dels drets humans, les llibertats, el progrés econòmic i la justícia social.<br /><br />La necessitat de que totes les instàncies de govern i en especial la Unió europea,<br /><br />a. Es pronunciïn de forma clara i actuïn conseqüentment en favor del canvi democràtic i de la defensa dels drets humans en aquests països, incloent la llibertat religiosa i els drets de les minories.<br />b. Exerceixin les accions diplomàtiques pertinents davant els governs d’aquests països per tal que es posi fi a les accions repressives sobre la seva població i no fomentin els enfrontaments violents.<br />c. Reactivin i reforcin la Unió pel Mediterrani com a instrument del procés de diàleg i cooperació.<br />d. Vetllin per la seguretat i la llibertat d'actuació dels periodistes i informadors que estan realitzant la seva activitat professional cobrint els processos que es viuen en aquests països, entre els que s’hi troben professionals catalans.<br /><br />Per últim, referma el compromís de la cooperació i de l’acció exterior de Catalunya amb els països de la riba sud del Mediterrani que estan impulsant el procés de canvi democràtic.Dolors Camatshttp://www.blogger.com/profile/13236029085568596776noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-22597602.post-73081808183596623572011-01-21T11:00:00.002+00:002011-01-21T12:59:13.686+00:00Avui és un dia tristAcaba de fer-se pública la mort del Director de l’Oficina Antifrau de Catalunya. <br />David Martínez Madero va inaugurar aquesta Oficina com a director. N’ha estat el primer i hi ha estat massa poc temps, però la seva categoria, implicació, independència, rigor i compromís públic seran un exemple i un model, més tenint en compte que la figura de l’Oficina va néixer tant contestada. <br />En les poques ocasions en les que vaig tenir ocasió de parlar amb ell, certament era un home que brollava activitat i compromís. No l’espantava ni el volum ni la importància de la feina, com va deixar clar i tot i que es posava al davant sense amagar-se, també sabia comptar amb el seu equip. <br />És d’aquella gent que treballa amb capacitat i passió, amb cap i cor. I el cor ha dit prou.<br /><br />Avui és un dia trist.Dolors Camatshttp://www.blogger.com/profile/13236029085568596776noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-22597602.post-14545085858400534292010-11-30T22:06:00.004+00:002010-11-30T22:28:54.121+00:00Avui comencem de nouJa tenim resultats. I no m’agraden. Però toca acceptar-ho i treballar-hi. És l’escenari polític en el que haurem de decidir en els propers 4 anys a Catalunya i la majoria ha volgut que sigui un escenari on la dreta catalana pot decidir àmpliament.<br /><br />És un resultat que <strong>ens acosta més al que passa a Europa</strong>, on la socialdemocràcia cau en les eleccions i en els governs, sense capacitat de ser alternativa al liberalisme pre-crisi i post-crisi, ni amb voluntat de tenir propostes o idees diferents. On l’extrema esquerra es queda al marge de les institucions volent, o sense voler. On la combinació de dificultats econòmiques i immigració només fa créixer l’extrema dreta i el racisme. Un context on l’esquerra verda sembla que té encara marge per créixer, però on és encara massa tendre. On som encara massa petits.<br /><br />És també un resultat que <strong>ens acosta al que passa a Espanya</strong>, on la corrupció sembla una manera normal i acceptada de fer de certa classe política, i no passa res. On ficar la ma a la caixa no es castiga electoralment, sinó que es premia amb àmplies majories “perquè les urnes parlen pels jutges” per alguns. I on l’ambigüitat es premia més que la coherència.<br /><br />És un resultat que <strong>no ens permetrà fer política al Parlament</strong>. Perquè hi ha una majoria quasi absoluta, però també perquè haurem de conviure amb histrionisme i partits monotemàtics que reben i rebran la pluriatenció-mediàtica.<br /><br />La política catalana es tornarà a fer a Moncloa, per això estan tant tranquils des del diumenge a la nit. Allí negociaran el que convingui més, al partit del govern o al del <em>Gobierno</em> (hi hagi qui hagi a Moncloa) i no pas al país.<br /><br />Però aviso. Es pot pretendre condemnar-nos a la irrellevància periodística, però no política. Els 5 diputats i les 5 diputades d’ICV-EUiA ens farem pesats parlant de pobresa, de justícia social i d’educació per tothom. Proposant iniciatives de canvi de model productiu lligat a la lluita contra el canvi climàtic, lligat a l’èmfasi de les renovables o de l’agricultura ecològica. Batallarem perquè l'Estatut no quedi aparcat, ni la reivindicació d'una nova relació amb Espanya, més de tu a tu. Farem política, ens escoltin o no.<br /><br />Segur que hem de treure lliçons dels resultats electorals. De ben segur hi ha gent a la que hem decebut, hi ha coses que no hem fet bé i probablement hi ha una feina que hem de recuperar, i és que l’esquerra no pot treballar aïlladament, cadascú en la seva parcel·la social, cultural o institucional. Des dels partits i des de la pluralitat de moviments que podem coincidir. O som capaços de teixir aliances, respectant l’espai de cadascú però lluitant plegats per objectius comuns, o aquesta vegada ens passen per sobre. O entenem que podem ser diferents i plurals però sumar, que podem no tenir les mateixes estratègies però sí objectius comuns, o trigarem a tornar a tenir oportunitat de transformar i millorar el país com hem fet els darrers anys.<br /><br />Avui comencem de nou.Dolors Camatshttp://www.blogger.com/profile/13236029085568596776noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-22597602.post-17970960898652733542010-09-28T17:43:00.004+01:002010-09-28T17:46:30.786+01:00Es pot dir més alt però no millor, gràcies Joan MargaritLa llibertat és la raó de viure,<br />dèiem, somniadors, d’estudiants.<br />És la raó dels vells, matisem ara,<br />la seva única esperança escèptica.<br />La llibertat és un estrany viatge.<br />Són les places de toros amb cadires<br />damunt la sorra en temps d’eleccions.<br />És el perill, de matinada, al metro,<br />són els diaris al final del dia.<br />La llibertat és fer l’amor als parcs.<br /><strong>La llibertat és quan comença l’alba<br />en un dia de vaga general. És morir lliure.</strong><br />Són les guerres mèdiques.<br />Les paraules República i Civil.<br />Un rei sortint en tren cap a l’exili.<br />La llibertat és una llibreria.Anar indocumentat. Són les cançons<br />de la guerra civil.<br />Una forma d’amor, la llibertat.<br /><br />JOAN MARGARITDolors Camatshttp://www.blogger.com/profile/13236029085568596776noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-22597602.post-76071750855818864252010-07-29T15:32:00.001+01:002010-07-29T15:37:40.358+01:00Intenstitat fins el darrer diaNo us puc negar que aquest mes de juliol ha estat molt llarg. Molt llarg i molt intens. <br /><br />Probablement he viscut dels millor i dels pitjors moments de la meva vida parlamentària. I ho explico. <br /><br />Dels pitjors arran de la <strong>comissió d’investigació del cas Palau</strong>. Els que heu anat seguint una mica les intervencions, les sessions... us ho podeu imaginar. Dia rere dia, amb una compareixença o amb un document arribat des dels actuals gestors de l’Orfeó, amb un CD còpia dels ordinadors del Palau... Hem anat posant evidències en allò que podien ser sospites. <br /><br />Estem davant del cas de corrupció més evident de la nostra democràcia. Més de 35 milions d’euros (uns 5.840 milions de pessetes) que suposadament s’invertien en el Palau de la Música, que durant anys havien d’estar dedicats a la cultura catalana i que s’han fos. I en gran part, sabem on i com han anat a parar. Estan en mans de Millet i Montull i han servit per eixugar els deutes del Partit per la Independència de Colom, per pagar a la Fundació de Convergència o per pagar a empreses que mai han treballat pel Palau i que es dediquen, entre altres coses, a organitzar actes electorals i a enviar propaganda electoral, per CiU.<br /><br />Fa molta ràbia. Jo vull fer política sense que sembli que tothom és igual. Sense la sospita de que el que fan uns, ho fan tots. Avui hem pogut aprovar al Parlament resolucions en la línia de disposar de més control, de més garanties pel diner públic... però la millor de les garanties, tal i com diu el director de l’<strong>Oficina Antifrau de Catalunya</strong> al final del seu informe, és l’honestedat del servidor públic. <br /><br />Tot el material de la comissió, tot, anirà al jutjat i a Fiscalia, la comissió ja ha fet tot el que estava a les seves mans. <br /><br />Per contra, aquests darrers dies també hem viscut un dia màgic. L’aprovació de la <strong>ILP per abolir els braus a Catalunya</strong>. És una gran notícia per moltes raons però jo en poso en valor dues. <br /><br />Una. Aquesta és la primera ILP que s’aprova al Parlament amb la nova llei, des de que es permet als promotors intervenir i decidir en el tràmit parlamentari. Sovint s’acusa al Parlament i les institucions de no escoltar la gent, de no entendre la ciutadania... doncs bé, aquesta vegada, la petició de la gent ha entrat al Parlament, ha parlat i ha convençut. En un exercici de desplegament d’arguments digne de les millors democràcies, tant per uns com per altres. I en un exercici de democràcia i llibertat. <br /><br />I dues. Prohibir torturar un animal no és restringir cap llibertat, és fer-nos millors com a país. Puc entendre la gent que és aficionada als Toros, no ho comparteixo, però entenc que es sentin dolguts. Però haurien d’entendre, que eradicar el maltractament animal com a espectacle forma part d’allò que ja ens defineix com a societat. Sovint es parla de fenòmens que il•lustren els valors d’una societat, a Catalunya exhibim els Castellers, el top en les donacions d’òrgans o en les adopcions internacionals, per definir el caràcter de la societat catalana actual. Ara podem mostrar també que hem estat capaços de senyalar el camí en una actitud, que com deia Gandhi, ens fa més civilitzats. <br /><br />Gandhi: La grandesa d’una nació i el seu progrés moral poden ser jutjats per la manera en la que tracta als seus animals.Dolors Camatshttp://www.blogger.com/profile/13236029085568596776noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-22597602.post-80327224164144795562010-06-08T18:10:00.002+01:002010-06-08T18:38:55.896+01:00<strong>Agitat 8 de juny </strong><br /><strong></strong><br />Dia de <strong>vaga a la funció pública i de manifestació massiva a Barcelona</strong> contra unes retallades del Govern central que a banda de l’impacte en el poder adquisitiu dels treballadors i treballadores públics, el pitjor que té, és que els assenyala com a culpables de la situació de crisi econòmica.<br /><br />L’Estat del Benestar està en perill si es qüestiona la universalitat dels serveis (accés a tothom sense pagament que diferenciï els que poden i els que no) i la seva qualitat (que es garanteix sobretot amb la feina dels treballadors i treballadores).<br /><br />Alhora, al <strong>Parlament aprovàvem les compareixences que han de donar llum i veu a les irregularitats detectades en el Palau de la Música </strong>i acabar aclarint perquè la Fundació de Convergència Democràtica en treia diners, destinats inicialment a la Fundació i l’orfeó. Hem d’esbrinar perquè els diners del Palau van servir per pagar els deutes del Partit per la Independència i esbrinar també si: Finalment caldrà saber què ha fallat per a que durant anys el Millet i la colla de delinqüents que l’ajudaven poguessin robar durant anys.<br /><br />I al matí la <strong>Mesa del Parlament ha resolt sobre dues peticions de consulta presentades a partir de la llei de consultes per via de Referèndum</strong>. La primera, presentada el 14 de maig amb la pregunta: “Està d’acord en què la nació catalana esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea”. La Mesa ho ha desestimat per unanimitat per considerar que està fora de l’abast d’una consulta permesa per la llei.<br /><br />En el segon cas, la proposta presentada el 25 de maig enquadra la pregunta en el marc d’una iniciativa en el Parlament, diu: “Per tal que el Parlament de Catalunya porti a terme les iniciatives necessàries per fer efectiva la voluntat popular ¿Està d’acord que la nació catalana esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?<br /><br />Aquesta s’ha admès a tràmit. Són iguals? No. La diferència és que la primera clarament està fora de les competències de la Generalitat i la segona, toti que no ho vulgui semblar..... proposa una consulta per a que el Parlament iniciï un procediment de canvi de la Constitució (modificació constitucional per via autonòmica).Dolors Camatshttp://www.blogger.com/profile/13236029085568596776noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-22597602.post-29869466191969293532010-06-01T13:57:00.001+01:002010-06-01T13:58:40.997+01:00<strong>DECLARACIÓ DEL PARLAMENT DE CATALUNYA<br />1 de juny de 2010</strong><br /><br />El Parlament de Catalunya manifesta la seva ferma condemna per la violació de les més elementals normes de Dret internacional, Drets Humans i Dret internacional humanitari en l'atac de l'exèrcit d'Israel a la Flota per la Llibertat, un comboi internacional de nou vaixells amb 750 persones (amb la participació de cooperants catalans) i 10.000 tones d'ajuda humanitària que pretenia trencar el bloqueig israelià i entrar a la franja de Gaza per donar assistència a la població palestina. Més enllà que l'abordatge s'hagi comès en aigües internacionals, controlat per Israel, i de que no sapiguem en aquests moments tot l’abast de l’incident, l'ús desproporcionat de la força armada contra la població civil, interna o internacional, suposa una flagrant violació del Dret internacional.<br /><br />El Parlament de Catalunya dóna suport i fa seva, la declaració de Nacions Unides respecte la situació produïda en front de les costes de Gaza, així com les altres resolucions aprovades fins ara sobre el conflicte israelo-palestí.Dolors Camatshttp://www.blogger.com/profile/13236029085568596776noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-22597602.post-40793429089026056402010-04-28T19:05:00.003+01:002010-04-28T19:07:41.221+01:00Contra el racisme i la xenofòbia (II)"Primer vingueren a buscar els comunistes, i jo no vaig parlar perquè no era comunista. Després vingueren pels socialistes i els sindicalistes, i jo no vaig parlar perquè no era ni una cosa ni l'altra. Després vingueren pels jueus, i jo no vaig parlar perquè no era jueu. Després van venir a buscar-me, i llavors ja no quedava ningú que pogués parlar per mi"<br /><br />(1945, Martin Niemoeller (pastor protestant, 1892-1984). Erròniament atribuïda a Bertol Brecht).Dolors Camatshttp://www.blogger.com/profile/13236029085568596776noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-22597602.post-63238634763448506252010-04-28T19:02:00.004+01:002011-04-05T07:56:16.765+01:00Contra el racisme i la xenofòbia(text per la pregunta al President de la Generalitat en la sessió de control del 28 d'abril) La crisi econòmica té un impacte directe en les persones més febles de la nostra societat, els barris més populars i posa també en tensió els serveis públics i els drets socials. Es generen situacions de desigualtat creixent, que afavoreixen una fractura de la convivència i on la intolerància cultural o religiosa, es barregen i atien el racisme i la xenofòbia. Ho veiem arreu d’Europa i Catalunya no és un oasi en aquesta qüestió. El darrer dels exemples ens l’ha brindat el PP a Badalona, però no és l’únic. L’arribada de persones de fora, la gestió de la diferència... certament poden portar problemes sinó ho afrontem de forma clara, però és evident que la immigració genera oportunitats. Pels que arriben i pels que hi érem. <strong>Perquè el problema no és la immigració, sinó pobresa. El problema no és l’immigrant sinó el delinqüent. I no fer aquesta distinció, és xenofòbia. </strong>Els drets s’han de garantir per tothom, com els deures. També el dret a la seguretat. A passejar tranquil pel teu barri, però també a no ser explotat pel color de la teva pell. Dret a no patir per si l’ajuda que necessites et tocarà però també a no ser discriminat en l’accés a aquestes ajudes. Exigir aquesta igualtat de drets i deures ens permetrà continuar sent una societat cohesionada, com fins ara. I que ningú s’equivoqui. Aquesta defensa no és bonisme. El que no pot fer l’esquerra és justificar o permetre, mirant cap a una altra banda el racisme. Abandonant els principis que li són propis. El de la igualtat, el de la justícia, el de la protecció del més feble. Perquè igual que hi ha un racisme destraler i violent, també hi ha el racisme de saló, que mira cap a una altra banda, quan el primer actua. Per això hem dut el fulletó del PP als tribunals, perquè el nostre codi penal tipifica l’incitació a l’odi com a delicte. I celebrem també que el Govern estudiï la possibilitat de presentar una querella. Avui a Catalunya hem fet un pas endavant amb l’aprovació de la Llei d’Acollida que és un fet pioner a l’Estat, com ho va ser el Pacte Nacional per la Immigració. El govern ha d’entomar de cara l’arribada de persones nouvingudes, com a oportunitat, però també amb els riscos que pot suposar. I no deixar passar ni un intent de fractura de la convivència.Dolors Camatshttp://www.blogger.com/profile/13236029085568596776noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-22597602.post-10775403806669048742010-03-17T10:30:00.003+00:002010-03-17T10:38:45.792+00:00En <a href="http://www.francescpanesans.blogspot.com/">Francesc Pané</a>, diputat d'ICV-EUiA per Lleida, amb qui estic compartint la comissió de cultura em retreu que tingui tant abandonat el meu blog. Té raó, i no és l'únic que m'ho. Ho sento, però no arribo a tot. Per fer moltes coses se n'ha de saber o dormir poc. I jo sóc "poc sistemàtica" (que és una manera de dir desendreçada) i m'agrada dormir...<br /><br />Al gra.<br /><br />Que m'ho poso de nou a l'agenda.<br /><br />(tot plegat era una excusa per penjar l'adreça del blog del Francesc)Dolors Camatshttp://www.blogger.com/profile/13236029085568596776noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-22597602.post-47043578589294444872010-01-15T09:31:00.003+00:002010-01-15T09:35:36.103+00:00La tragèdia d’Haití era evitable<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjI81ghJkqR8f62ls8SxGO037i1GY_Uin29KfUaUb5dlVCMAXGoMITTTUJpopMWOEiTgKPBlJMlKXDI9lSphIcRPNOjqU6Q6GWLMQ2NmoaFKjHaRSFE6AzQfUTAIFOC3IQpCPicbQ/s1600-h/Hait%C3%AD.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5426897876367164754" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 214px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjI81ghJkqR8f62ls8SxGO037i1GY_Uin29KfUaUb5dlVCMAXGoMITTTUJpopMWOEiTgKPBlJMlKXDI9lSphIcRPNOjqU6Q6GWLMQ2NmoaFKjHaRSFE6AzQfUTAIFOC3IQpCPicbQ/s320/Hait%C3%AD.jpg" border="0" /></a><br /><div>El drama a Haití, amb el centenar de milers de víctimes, persones desaparegudes i tantes vides destrossades és evitable. No el terratrèmol certament, però sí les seves conseqüències.<br /><br />I el que ens hauria de desesperar no és només la tragèdia humanitària i econòmica d’un desastre natural imprevisible sinó que arriba a una població que passa gana, que no té Estat ni govern, en el sentit d’institucions capaces de representar la ciutadania i resoldre els problemes i les necessitats de la convivència i la vida en comunitat.<br /><br />Una població que ja vivia amb la presència de forces internacionals sota el barret de les Nacions Unides i també que rebia ajuda internacional (òbviament insuficient, en quantitat però sobretot en contingut).<br /><br />Ara cal ajudar a les persones, segur. La immediatesa reclama la urgència d’atenció mèdica (medicaments sí, però també atenció psicològica per superar el drama) i ajuda a la reconstrucció de les infraestructures bàsiques (potabilització i abastament d’aigua, subministrament energètic, distribució aliments...).<br /><br />Però la millor ajuda de l’endemà és contribuir a la construcció d’una democràcia amb drets polítics i socials. Bastir el país amb institucions al servei de la gent, eradicar la fam i el desgovern només és possible si abans s’ha acabat amb la corrupció, la inseguretat (ni policia, ni justícia eficaces) i l’espoli sistemàtic del país.<br /><br />Avui les societats occidentals demostrem tota la compassió pels haitians, i la traduïm en solidaritat i ajuda. Però el dia que algun d’ells decideixi que vol marxar del seu país i buscar una vida digne a algun altre lloc del món.... serà a ulls de la nostra legislació un immigrant il·legal més.<br /></div>Dolors Camatshttp://www.blogger.com/profile/13236029085568596776noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-22597602.post-49930279702264163472009-12-13T23:43:00.002+00:002009-12-13T23:49:25.560+00:00Estimada Aminatou<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivXL868rBXlStfxL8UZQfXLqtPU2smXtZLtdZLJLi2CFtkW4hEwY4qyh_3e6ugKIT4QAaPSW5-IUO2l0PLGRjF8XH6IPblOOX5r3a6_Ttf1p7l_B5SALMwCOQStTk27WaIXTMkQw/s1600-h/Aminatou.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5414872084843988562" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 209px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEivXL868rBXlStfxL8UZQfXLqtPU2smXtZLtdZLJLi2CFtkW4hEwY4qyh_3e6ugKIT4QAaPSW5-IUO2l0PLGRjF8XH6IPblOOX5r3a6_Ttf1p7l_B5SALMwCOQStTk27WaIXTMkQw/s320/Aminatou.jpg" border="0" /></a><br /><div>Demà seré a Lanzarote per veure l'Aminetu Haidar. Hi vaig amb altres dones diputades i defensores dels drets humans. M'agradaria poder-li llegir aquestes paraules:<br /><br />Estimada Aminatou, no estàs sola.<br /><br />Avui, com a dones i defensores dels drets humans volem seure al teu costat i mostrar-te la nostra solidaritat. Volem manifestar-te que ens admira la fermesa de les teves conviccions i els teus ideals, i que ens espanta que la indiferència d’uns i el cinisme d’altres puguin ser tant sords davant el teu clam.<br /><br />La paraula és la primera i la última de les armes de la lluita no violenta. La paraula i el gest. I el teu és un gest radical, valent i audaç que posa en perill tornar a tenir el que més estimes: la teva llibertat, el teu poble, els teus fills.<br /><br />La teva perseverança és el crit silenciós de milers de sahrauís als campaments i als territoris ocupats que clamen per tornar a la seva terra i viure-hi en pau des de fa ja masses anys. El teu somriure afeblit d’aquests dies és la única llum d’esperança que han rebut entre tant oblit.<br /><br />Per això et volem veure forta de nou, a El Aiún de nou, alçant desafiant la teva veu i el teu somriure, defensant el dret a viure a la teva terra, amb la teva gent, amb dignitat i en llibertat.<br /><br />Per això exigim al Govern del Marroc que et deixi tornar i exigim al Govern espanyol que trobi les vies per fer-ho possible.</div>Dolors Camatshttp://www.blogger.com/profile/13236029085568596776noreply@blogger.com0