Aquests dies, fent actes per les agrupacions d’ICV i amb gent del món de l’educació, la cultura i d’altres te n’adones de la matèria prima amb la que comptem a les nostres llistes i en general militant.
Són activistes al territori, persones implicades en les transformacions dels barris, actives a les AMPAS a les escoles, al sindicat, a les ONG, als moviments, als grups de solidaritat... Arreu som els ecologistes, els feministes, els pacifistes...
Som gent compromesa amb el nostre entorn, amb el bé comú, amb el benestar dels altres. Per això fem política.
I per això entenem la política d’una manera diferent. Nosaltres:
Creiem que cal defensar els drets i la dignitat de les persones, de totes, fins i tot d’aquelles que mai ens podran votar.
Sabem que cal escoltar, que només a partir de construir canals per a la participació activa de la gent garantirem que s’impliquin en el que els afecta. Per això nosaltres creiem en la participació mentre altres la menyspreen.
Sabem que el bon govern no és neutre, que no n’hi ha prou amb gestionar bé, cal saber perquè i cap a on, i per tant fer-ho des dels valors. Com l’equitat, l’ecologia o l’ètica.
I sabem que no podem canviar el món només des de la política i les institucions per això ens calen aliances amb el món social.
Per tot això no ens costa ser clars, no ens tremolen les cames. Nosaltres volem un govern d’esquerres. Ens cal un govern d’esquerres, per transformar les desigualtats en justícia social, i l’especulació del territori en un territori per tothom.
Per això, on altres ofereixen ambigüitat nosaltres som fiables. Se’ns pot tenir confiança.
I on altres hi posen, el govern dels poderosos, el poder dels de sempre, nosaltres hi posem la ciutadania.
On altres hi posen prepotència, nosaltres capacitat d’aprendre de la societat, d’escoltar, de rectificar i admetre els errors si cal.
Algú ens diu aquests dies que l’egoisme és antic, que el que és modern és pensar en els altres. Ja sigui la gent d’aquí, dels altres pobles del món o de les generacions que han de venir. Aquesta preocupació és la nostra manera d’entendre la política.
Per això avui, a Catalunya la nostra formació és la més moderna.
1 comentari:
Al fil de que dius, et faig el seguent suggeriment.
El problema de l’habitatge ha adquirit unes proporcions dramàtiques doncs als preus actuals els nous demandants queden fora del mercat, tant per compra com per a lloguer. Això es una llosa sobre la majoria dels joves i sobre la propera generació i si no es resolt serà una bomba de rellotgeria.
Qualsevol que hagi vist la taxació d’un habitatge haurà comprovat que la diferència entre el valor de construcció i el de mercat és considerable. És just que s’hagi de pagar un sobrepreu tant important per culpa de l’especulació? Evidentment no.
L’única solució que aporteu els polítics es l’habitatge de protecció oficial, que ni per preu ni per quantitat soluciona el problema. Moltes vegades és només una manera de rentar la cara als polítics quan defensen creixements urbanístics quasi sempre desproporcionats. A més, suposa destinar fons públics que podrien destinar-se a altres necessitats mentre uns quants s’estan “forrant”.
L’única solució seria que el preu de venda del nou sòl urbanitzable fos fixat per llei i que el nou habitatge acabat tingués un preu se venda màxim fixat per un taxador en funció del cost de construcció i del lògic benefici empresarial del constructor i del promotor. Seria l’única manera de no haver de pagar el sobrepreu que provoca l’especulació. Tampoc seria tan difícil; els bancs ja demanen una taxació per fer l’hipoteca i aquesta és podria incorporar a l’escriptura de compra-venda. La principal oposició vindria dels creients en la religió del lliure mercat que es posarien les mans al cap. El mercat és una bona eina quan és eficient, però no se li pot deixar fixar els preus quan esta dominat per corrents especuladores i quan es tracta d’un bé de primera necessitat com l’habitatge. A fi de comptes, tampoc seria ni el primer ni l’únic sector amb preus regulats. Aquestes mesures pel nou habitatge també farien baixar el preu del de segona mà; el mercat faria la resta. Potser es dràstic, però es que el problema es molt greu.
El que no val és pretendre que l’habitatge de protecció oficial resolgui el problema i no fer rés més, perquè fent això estan deixant fer a l’especulació i oblidant als ciutadans, sobre tot els més joves.
Aquest escrit ha estat enviat a altres blocs de polítics de ICV i de ERC, dons penso que son els únics que podrien tirar endavant aquesta iniciativa.
Cristóbal Treviño Martinez
Moja (Olérdola)
Publica un comentari a l'entrada