Sí, cal criticar i denunciar qui s’aprofita de grans concentracions i comet actes vandàlics. Condemno i amb rotunditat. Fet. Però no és el substancial.
El que és substancial és que als carrers de les nostres ciutats i tancats als seus centres o facultats, els estudiants, les estudiants, s’han manifestat pacíficament a milers.
El més important és que ahir estudiants d’instituts i universitats van sortir al carrer per defensar allò que creuen. Aquests milers de joves també són els EMPRENEDORS del nostre país. Emprenedors socials en defensa de drets o com a mínim d’atenció i capacitat de diàleg.
Ells no poden trucar a la Consellera o el Secretari de torn i dir “arregla’m això meu que estic molt collat” com sí fan altres. Altres que aixequen el telèfon i amb una trucada tenen una esmena al pressupost o un article en una llei. Els nostres estudiants han de sortir al carrer en milers per aconseguir que se’ls mirin. I ni així. Però probablement tornaran a sortir i a aprendre també que perquè les coses es moguin cal que ser milers al carrer, però també que hi hagi algú que vulgui escoltar als despatxos.
Avui, els critiquen per irreals, utòpics o activistes els mateixos que ahir els criticaven per dropos, per voler ser només funcionaris o per no tenir valors. Tenen valors i idees, això és el que els fa més poderosos, més perillosos.
Ells han demostrat que el carrer també és la seva escola.
21.2.12
El 30 novembre el grup parlamentari d'ICV-EUIA vam entrar al Parlament una proposta per anar al Congrés per modificar la llei 52/2007 que demana:
Trasllat de les restes del dictador fora del Recinte del Valle de los Caídos, d’acord amb la seva família, però mai en un recinte públic.
Hem recollit les recomanacions de la comissió dels experts a qui el Govern espanyol va encarregar un Informe, que van emetre estiu 2011.
En tot cas el que ens mou és el sentit comú i el respecte democràtic, i l’homenatge a les víctimes del franquisme. I per tot això les restes d’un dictador feixista no poden estar al costat de les seves víctimes ni en seu del Patrimoni de l’Estat.
Avui sabem que el PP ha presentat una esmena de rebuig a aquesta iniciativa. Ens sorprèn que el PP no ho entengui i el fet que no hagi superat la seva actitud és la millor evidència que ens cal invertir molt encara en polítiques de recuperació de la memòria històrica.
Sinyor, que patirem!
14.2.12
L'impost de la malatia al Consell de Garanties
Des d'ICV-EUiA hem impulsat una petició de dictamen al Consell de Garanties Estatutàries en el qual sol•licitem al Consell dictamen sobre l’adequació a la Constitució i a l’Estatut del “Projecte de Llei de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l’impost sobre les estades en establiments turístics”.
Ho hem fet motivats per la preocupació que ens provoca tant la forma de la tramitació com el fons del contingut d’aquesta Llei.
Ho hem fet per la responsabilitat que ens atorga ser diputats i diputades del Parlament de Catalunya i constatar que hi ha drets fonamentals dels ciutadans que es poden veure vulnerats. Aquesta és la nostra feina.
Bàsicament:
- Aquesta llei és un nyap, una falta de respecte al Parlament i a la ciutadania, un frau democràtic, d’un govern que creu que ho pot fer tot, en qualsevol moment i de qualsevol manera. (i per suposat amb qui vol, el PP).
- Per CiU el Parlament és una cambra de simple ratificació, que li fa més nosa que una altra cosa.
- Iniciativa Verds-Esquerra Unida utilitzarem tots els mitjans polítics i jurídics al nostre abast per defensar els drets de la ciutadania.
I si tenim indicis de què aquesta llei pot vulnerar drets establerts per la CE i l’EAC (que són la base del contracte social de les administracions amb la ciutadania) no dubtarem en portar les lleis que faci falta al CGE. És la nostra responsabilitat.
Ni obstruccionisme ni retard:
- Qui practica obstruccionisme és CiU, obstruccionisme al debat parlamentari i obstruccionisme als drets dels ciutadans.
Les lleis òmnibus volien facilitar la vida als ciutadans, aquesta llei la complica (taxes vàries especialment justícia i farmàcia), RMI, funció pública... especialment a les persones més pobres i als treballadors públics, que s’han convertit en ostatges del Govern.
- Com pot dir el Govern que es deixen de recaptar 30M d’euros per retardar un mes l’aprovació de la llei, quan si CiU hagués presentat els pressupostos quan tocava ja n’haurien recaptat 60!
- Si el Govern vol recaptar 30M als mes que no els vagi a buscar a les persones malaltes, ni amb taxes abusives i d’accés a la justícia, sinó on hi ha riquesa: als bancs, a les nuclears i a les grans fortunes tal i com li hem plantejat.
Arguments:
Pel que fa a la forma:
- Aquesta llei és un exemple més de la degradació de la qualitat democràtica i del procés parlamentari.
Les lleis de mesures són el complement dels pressupostos. En aquestes lleis, anualment, s’estableixen els canvis fiscals, les mesures jurídiques relatives a les finances de la Generalitat, les taxes i els preus públics. L’acord CiU-PP s’extralimita en les funcions d’una llei de mesures i és una agressió democràtica: a les facultats legislatives del Parlament i al dret de la ciutadania a participar.
Han convertit la llei de mesures en una 6a llei òmnibus:
El Govern vol aprovar, mitjançant la llei de mesures, un seguit de modificacions que afecten a lleis (32 modificacions normatives) que res tenen a veure amb les mesures fiscals i financeres. Per exemple: el Centre d’Estudis d’Opinió, la Llei d’Universitats, la Llei de museus, del Conca, de l’ICIP, del Memorial, la Llei del dret a l’habitatge... I fins i tot es modifiquen algunes lleis òmnibus acabades d’aprovar! I algunes modificades a través d’esmenes de CiU.
Es modifiquen lleis sense cap tràmit de participació ciutadana ni audiència als interessats, ni compareixences al Parlament; amb un tràmit parlamentari (en el cas de les esmenes de CiU) de 48h entre que es presenten i s’aproven en comissió, que impedeix realitzar un treball parlamentari mínimament rigorós.
Algunes d’aquestes llei, com la del dret a l’habitatge o la llei de la RMI van ser aprovades després d’un procés d’elaboració amb participació i un llarg debat parlamentari.
- A més, a través de les esmenes de CiU, el Govern ha creat un seguit de taxes noves, que no estaven en el projecte de llei original, i n’ha modificat d’altres sense les corresponents memòries econòmiques.
- Màquines per vendre de tabac en botigues de conveniència.
- Taxa d’acreditació de formació sanitària.
- Certificat fabricació de principis actius farmacèutics (genèrics).
Modificacions de taxes ja existents però que no estaven en el projecte de llei:
- Examen d’obres cinematogràfiques, anuncis al DOCG, la fiança que han de pagar les empreses extractives, taxa de residus, per inspecció sanitària.
No es tracta d’una llei de mesures, sinó d’una nova llei òmnibus.
És una falta de respecte al Parlament i a la ciutadania, d’un govern que creu que ho pot fer tot, en qualsevol moment i de qualsevol manera. (i per suposat amb qui vol, el PP)
Per CiU el Parlament és una cambra de simple ratificació, que li fa més nosa que una altra cosa.
Pel que fa al fons i contingut de la llei:
Sol•licitem al CGE que dictamini sobre possibles vulneracions de drets i principis rectors constitucionals i estatutaris, pel que fa a:
- La modificació de la Renda Mínima d’Inserció i la llei de prestacions socials de caràcter econòmic.
Què podrien vulnerar els drets de les persones a accedir en condicions d’igualtat als serveis públics (art.30 EAC), la garantia de l’assistència i les prestacions socials suficients en les situacions de necessitat a tots els ciutadans, especialment en cas de falta de feina (art.41 CE).
- La modificació de la llei del dret a l’habitatge (redueix i limita els ajuts al lloguer).
Què pot vulnerar el dret a l’habitatge (art.26 CE) i l’accés a l’habitatge que han de facilitar els poders públics (art. 47 EAC).
- Totes les disposicions relatives a la normativa de funció pública: drets sindicals, suspensió de pactes i convenis sindicals, reduccions unilaterals de condicions de treball (dies assumptes propis, compatibilització jornada laboral i vida familiar, reducció de jornada i salari del 15% pel personal interí)...
Què poden vulnerar les disposicions constitucionals i estatutàries en matèria de drets sindicals, de legislació laboral, de l’estatut de la funció pública o del dret a la negociació col•lectiva.
- Les taxes en l’àmbit de l’administració de justícia.
Què suposa una barrera d’accés a la justícia, el dret a la tutela efectiva de la justícia i que pot suposar una doble imposició en relació a d’altres taxes de l’Estat.
La introducció de taxes i preus públics per la prestació de serveis personals i materials en l’àmbit de l’Administració de justícia, suposa d’una part, una limitació objectiva al dret a la tutela judicial efectiva i a l’accés en condicions d’igualtat a la justícia, tant més quan es pretén fer pagar taxes fins i tot per exercir el dret a que s’executi una Sentència ferma, o a interposar un recurs contra una Sentència que es consideri no ajustada a dret, o per que es faci complir i executar a l’administració pública els seus propis actes administratius, i d’altra part, suposa en molts casos una doble imposició, per tal com l’administració central de l’Estat ja té establertes taxes per exercici d’accions judicials per part de empreses que superin determinats beneficis o obliga a fer dipòsits per interposar determinats recursos.
- La taxa sobre les receptes o impost sobre la malatia.
Què pot suposar també una doble imposició sobre els medicaments i que és una barrera d’accés a les prestacions de la sanitat.
Així mateix la introducció de la taxa per l'expedició i dispensació de receptes mèdiques i ordres de dispensació de tractaments farmacèutics, suposa de forma objectiva una limitació al dret a la salut, una sanitat pública accessible a tothom i al dret a l’assistència social, no sent acceptable que l’accés a drets declarats fonamentals i bàsics, dins d’un servei públic i d’accés universal es puguin condicionar al pagament per la seva prestació; d’altra part, si el que es vol és limitar la despesa farmacèutica, cal recordar que correspon als metges determinar si un medicament és necessari o no, i fixar-ne les dosis i correspon als responsables del sistema sanitari establir mesures per reduir-ne els costos i evitar el malbaratament de medicaments.
Cal recordar que:
Pel que fa als drets reconeguts a l’Estatut el dictamen del CGE és vinculant.
Mai fins ara s’havia sol•licitat Dictamen del CGE a la llei de mesures fiscals i financeres.
Mai la tramitació de la llei de mesures s’havia separat de la tramitació de la llei de pressupostos. De fet, la llei de pressupostos inclou ingressos previstos en la llei de mesures que no s’haurà aprovat o que no s’acabaran aprovant.
Ho hem fet motivats per la preocupació que ens provoca tant la forma de la tramitació com el fons del contingut d’aquesta Llei.
Ho hem fet per la responsabilitat que ens atorga ser diputats i diputades del Parlament de Catalunya i constatar que hi ha drets fonamentals dels ciutadans que es poden veure vulnerats. Aquesta és la nostra feina.
Bàsicament:
- Aquesta llei és un nyap, una falta de respecte al Parlament i a la ciutadania, un frau democràtic, d’un govern que creu que ho pot fer tot, en qualsevol moment i de qualsevol manera. (i per suposat amb qui vol, el PP).
- Per CiU el Parlament és una cambra de simple ratificació, que li fa més nosa que una altra cosa.
- Iniciativa Verds-Esquerra Unida utilitzarem tots els mitjans polítics i jurídics al nostre abast per defensar els drets de la ciutadania.
I si tenim indicis de què aquesta llei pot vulnerar drets establerts per la CE i l’EAC (que són la base del contracte social de les administracions amb la ciutadania) no dubtarem en portar les lleis que faci falta al CGE. És la nostra responsabilitat.
Ni obstruccionisme ni retard:
- Qui practica obstruccionisme és CiU, obstruccionisme al debat parlamentari i obstruccionisme als drets dels ciutadans.
Les lleis òmnibus volien facilitar la vida als ciutadans, aquesta llei la complica (taxes vàries especialment justícia i farmàcia), RMI, funció pública... especialment a les persones més pobres i als treballadors públics, que s’han convertit en ostatges del Govern.
- Com pot dir el Govern que es deixen de recaptar 30M d’euros per retardar un mes l’aprovació de la llei, quan si CiU hagués presentat els pressupostos quan tocava ja n’haurien recaptat 60!
- Si el Govern vol recaptar 30M als mes que no els vagi a buscar a les persones malaltes, ni amb taxes abusives i d’accés a la justícia, sinó on hi ha riquesa: als bancs, a les nuclears i a les grans fortunes tal i com li hem plantejat.
Arguments:
Pel que fa a la forma:
- Aquesta llei és un exemple més de la degradació de la qualitat democràtica i del procés parlamentari.
Les lleis de mesures són el complement dels pressupostos. En aquestes lleis, anualment, s’estableixen els canvis fiscals, les mesures jurídiques relatives a les finances de la Generalitat, les taxes i els preus públics. L’acord CiU-PP s’extralimita en les funcions d’una llei de mesures i és una agressió democràtica: a les facultats legislatives del Parlament i al dret de la ciutadania a participar.
Han convertit la llei de mesures en una 6a llei òmnibus:
El Govern vol aprovar, mitjançant la llei de mesures, un seguit de modificacions que afecten a lleis (32 modificacions normatives) que res tenen a veure amb les mesures fiscals i financeres. Per exemple: el Centre d’Estudis d’Opinió, la Llei d’Universitats, la Llei de museus, del Conca, de l’ICIP, del Memorial, la Llei del dret a l’habitatge... I fins i tot es modifiquen algunes lleis òmnibus acabades d’aprovar! I algunes modificades a través d’esmenes de CiU.
Es modifiquen lleis sense cap tràmit de participació ciutadana ni audiència als interessats, ni compareixences al Parlament; amb un tràmit parlamentari (en el cas de les esmenes de CiU) de 48h entre que es presenten i s’aproven en comissió, que impedeix realitzar un treball parlamentari mínimament rigorós.
Algunes d’aquestes llei, com la del dret a l’habitatge o la llei de la RMI van ser aprovades després d’un procés d’elaboració amb participació i un llarg debat parlamentari.
- A més, a través de les esmenes de CiU, el Govern ha creat un seguit de taxes noves, que no estaven en el projecte de llei original, i n’ha modificat d’altres sense les corresponents memòries econòmiques.
- Màquines per vendre de tabac en botigues de conveniència.
- Taxa d’acreditació de formació sanitària.
- Certificat fabricació de principis actius farmacèutics (genèrics).
Modificacions de taxes ja existents però que no estaven en el projecte de llei:
- Examen d’obres cinematogràfiques, anuncis al DOCG, la fiança que han de pagar les empreses extractives, taxa de residus, per inspecció sanitària.
No es tracta d’una llei de mesures, sinó d’una nova llei òmnibus.
És una falta de respecte al Parlament i a la ciutadania, d’un govern que creu que ho pot fer tot, en qualsevol moment i de qualsevol manera. (i per suposat amb qui vol, el PP)
Per CiU el Parlament és una cambra de simple ratificació, que li fa més nosa que una altra cosa.
Pel que fa al fons i contingut de la llei:
Sol•licitem al CGE que dictamini sobre possibles vulneracions de drets i principis rectors constitucionals i estatutaris, pel que fa a:
- La modificació de la Renda Mínima d’Inserció i la llei de prestacions socials de caràcter econòmic.
Què podrien vulnerar els drets de les persones a accedir en condicions d’igualtat als serveis públics (art.30 EAC), la garantia de l’assistència i les prestacions socials suficients en les situacions de necessitat a tots els ciutadans, especialment en cas de falta de feina (art.41 CE).
- La modificació de la llei del dret a l’habitatge (redueix i limita els ajuts al lloguer).
Què pot vulnerar el dret a l’habitatge (art.26 CE) i l’accés a l’habitatge que han de facilitar els poders públics (art. 47 EAC).
- Totes les disposicions relatives a la normativa de funció pública: drets sindicals, suspensió de pactes i convenis sindicals, reduccions unilaterals de condicions de treball (dies assumptes propis, compatibilització jornada laboral i vida familiar, reducció de jornada i salari del 15% pel personal interí)...
Què poden vulnerar les disposicions constitucionals i estatutàries en matèria de drets sindicals, de legislació laboral, de l’estatut de la funció pública o del dret a la negociació col•lectiva.
- Les taxes en l’àmbit de l’administració de justícia.
Què suposa una barrera d’accés a la justícia, el dret a la tutela efectiva de la justícia i que pot suposar una doble imposició en relació a d’altres taxes de l’Estat.
La introducció de taxes i preus públics per la prestació de serveis personals i materials en l’àmbit de l’Administració de justícia, suposa d’una part, una limitació objectiva al dret a la tutela judicial efectiva i a l’accés en condicions d’igualtat a la justícia, tant més quan es pretén fer pagar taxes fins i tot per exercir el dret a que s’executi una Sentència ferma, o a interposar un recurs contra una Sentència que es consideri no ajustada a dret, o per que es faci complir i executar a l’administració pública els seus propis actes administratius, i d’altra part, suposa en molts casos una doble imposició, per tal com l’administració central de l’Estat ja té establertes taxes per exercici d’accions judicials per part de empreses que superin determinats beneficis o obliga a fer dipòsits per interposar determinats recursos.
- La taxa sobre les receptes o impost sobre la malatia.
Què pot suposar també una doble imposició sobre els medicaments i que és una barrera d’accés a les prestacions de la sanitat.
Així mateix la introducció de la taxa per l'expedició i dispensació de receptes mèdiques i ordres de dispensació de tractaments farmacèutics, suposa de forma objectiva una limitació al dret a la salut, una sanitat pública accessible a tothom i al dret a l’assistència social, no sent acceptable que l’accés a drets declarats fonamentals i bàsics, dins d’un servei públic i d’accés universal es puguin condicionar al pagament per la seva prestació; d’altra part, si el que es vol és limitar la despesa farmacèutica, cal recordar que correspon als metges determinar si un medicament és necessari o no, i fixar-ne les dosis i correspon als responsables del sistema sanitari establir mesures per reduir-ne els costos i evitar el malbaratament de medicaments.
Cal recordar que:
Pel que fa als drets reconeguts a l’Estatut el dictamen del CGE és vinculant.
Mai fins ara s’havia sol•licitat Dictamen del CGE a la llei de mesures fiscals i financeres.
Mai la tramitació de la llei de mesures s’havia separat de la tramitació de la llei de pressupostos. De fet, la llei de pressupostos inclou ingressos previstos en la llei de mesures que no s’haurà aprovat o que no s’acabaran aprovant.
25.1.12
Des de mitjans de gener fins a mitjans de febrer al Parlament es debat la llei de pressuposotos i la llei de mesures fiscals que l'acompanya.
Ara ho fem a córrer cuita, després de funcionar amb pressupost prorrogat, el govern de CiU diu que convé no retardar la presentació del pressupost, ara hi ha pressa, però hi ha les mateixes incerteses que abans del 20N.
CiU ha supeditat els pressupostos als seus interessos electorals.
El pressupost del 2012 demostra que les mesures “extraordinàries” del 2011 ja no ho són tant. Ara ja es repeteixen. Han passat a ser ordinàries. Són el full de ruta (la carta de navegació de Mas)
El rebuig als pressupostos de Mas es poden fonamentar en els Principis del mateix text:
Austeritat: retallades per reduir el dèficit. Ni una menció amb que també hi ha equilibri pressupostari si s’augmenten els ingressos. Quan per fi reconeixen que cal augmentar ingressos ho fan tard i malament. Tard perquè s’ha perdut un any (fa un any era anatema parlar de pujar impostos) i malament perquè enlloc de gravar la riquesa o el patrimoni s’apugen les taxes dels serveis públics (impost de la malaltia, preu del transport públic)
Despesa social: retallada. Deixant més sol a qui pitjor ho passa i només cal veure com es redueixen o eliminen beques, ajuts al lloguer, desmuntatge de la RMI...)
Credibilitat: “persistir en el rigor i la seriositat” diu el Govern: Decret 3/2011 retirat en part, manca de tresoreria, pagament ajornat de la paga extra a funcionaris, escàndol cartes del PIRMI. . . demostren que és un govern poc seriós i rigorós.
Coresponsabilitat: parla de l’Estat però oblida totalment als ajuntaments, a qui CiU està obligant a endeutar-se i a qui deu gairebé més de 1000 milions en serveis que els ajuntaments ja han prestat.
Palanca de la recuperació econòmica: no hi ha accés al crèdit, ni inversió en educació o recerca, ni creació ocupació pública o en sectors estratègics ...
Això sí, del braç de les mesures, dels acords amb el PP (pressupost del 2011, del 2012, decret de la reforma fiscal del govern de l’Estat...) que és on hi ha coincidència de debò.
Sense deixar que la mort abans de néixer del pacte fiscal, l’expulsió de la Generalitat de l’aeroport de El Prat o l’impagament de la DAIII espatlli l’idil•li que ja és un festeig en tota regla entre CiU i PP.
Ara ho fem a córrer cuita, després de funcionar amb pressupost prorrogat, el govern de CiU diu que convé no retardar la presentació del pressupost, ara hi ha pressa, però hi ha les mateixes incerteses que abans del 20N.
CiU ha supeditat els pressupostos als seus interessos electorals.
El pressupost del 2012 demostra que les mesures “extraordinàries” del 2011 ja no ho són tant. Ara ja es repeteixen. Han passat a ser ordinàries. Són el full de ruta (la carta de navegació de Mas)
El rebuig als pressupostos de Mas es poden fonamentar en els Principis del mateix text:
Austeritat: retallades per reduir el dèficit. Ni una menció amb que també hi ha equilibri pressupostari si s’augmenten els ingressos. Quan per fi reconeixen que cal augmentar ingressos ho fan tard i malament. Tard perquè s’ha perdut un any (fa un any era anatema parlar de pujar impostos) i malament perquè enlloc de gravar la riquesa o el patrimoni s’apugen les taxes dels serveis públics (impost de la malaltia, preu del transport públic)
Despesa social: retallada. Deixant més sol a qui pitjor ho passa i només cal veure com es redueixen o eliminen beques, ajuts al lloguer, desmuntatge de la RMI...)
Credibilitat: “persistir en el rigor i la seriositat” diu el Govern: Decret 3/2011 retirat en part, manca de tresoreria, pagament ajornat de la paga extra a funcionaris, escàndol cartes del PIRMI. . . demostren que és un govern poc seriós i rigorós.
Coresponsabilitat: parla de l’Estat però oblida totalment als ajuntaments, a qui CiU està obligant a endeutar-se i a qui deu gairebé més de 1000 milions en serveis que els ajuntaments ja han prestat.
Palanca de la recuperació econòmica: no hi ha accés al crèdit, ni inversió en educació o recerca, ni creació ocupació pública o en sectors estratègics ...
Això sí, del braç de les mesures, dels acords amb el PP (pressupost del 2011, del 2012, decret de la reforma fiscal del govern de l’Estat...) que és on hi ha coincidència de debò.
Sense deixar que la mort abans de néixer del pacte fiscal, l’expulsió de la Generalitat de l’aeroport de El Prat o l’impagament de la DAIII espatlli l’idil•li que ja és un festeig en tota regla entre CiU i PP.
3.1.12
Balanç del balanç de Mas
PROU EXCUSES
CiU fa 12 mesos que governa. No pot parlar de la imposició de les polítiques de la UE, quan ell les comparteix. Té alternatives a les decisions de Merkel o les accepta acríticament perquè les comparteix? Parla del tripartit, però ell ja ha presentat dos pressupostos en el Parlament. I parla del Govern espanyol, però qui hi governa és el seu principal soci a Catalunya, el PP, amb qui comparteix política econòmica i model de societat.
La política de Mas en el darrer any ha convertit el govern de la Generalitat en el principal destructor de llocs de treball, públics i privats i sobretot en el principal generador d’atur i de desesperança. Recepta austeritat per tots però garanteix privilegis per les grans fortunes, l’especulació o la contaminació.
El mètode Mas per encarar la crisi no funciona. El president explica que té un rumb, però la realitat és que no sap on va:
La seva política de retallades és injusta, perquè recau en treballadors i usuaris dels serveis públics i ineficaç perquè genera atur i deprimeix l’economia i el consum. Però ara la seva política d’ingressos també és injusta perquè castiga els usuaris dels serveis públics oblidant els esforços dels que més tenen (bitllet de bus i metro, impost de la malaltia o taxes universitàries) i ineficaç perquè no permet revertir la situació.
DIALÈG?
Mas és el president del conflicte i no del diàleg. Com explica que totes les lleis que ha presentat el seu govern sigui per urgència o lectura única. És exemple de diàleg el que han fet amb les lleis òmnibus? El seu Govern té més de 6 mobilitzacions en contra, cada dia. Des dels pares i mares de la Marea groga per protestar contra la política educativa, les dimissions de la gent de la cultura, les manifestacions de metges o cossos de seguretat, el tancament d’usuaris en centres de salut...
Però sobretot Mas és el president del conflicte entre el que és públic i privat. I ell sempre escull i es decanta pel privat. El darrer exemple en tenim en el president de l’ICS, un dels principals representants de la patronal sanitària.
BALANÇ: SUSPENS
Com pot el President de la Generalitat fer un balanç positiu del darrer any? A quina Catalunya viu? Com pot està satisfet? El seu és un govern suspès, i ho és per la pròpia ciutadania.
El govern que ha estat el principal generador d’atur i que ha portat a l’incipient Estat del Benestar al col•lapse.
Avui a Catalunya hi ha més gent que pateix que fa un any, però sobretot hi ha més gent que no se sent ni recolzada, ni entesa, ni il•lusionada pels seu govern. I més gent que se sent enganyada per un Govern que espera que passin les eleccions per ensenyar les seves decisions.
PREOCUPADA
Em preocupa sentir el President del meu país dient que no hi ha alternatives. Perquè econòmicament és mentida i políticament és perillós.
Nacionalment és frustrant, que digui que no hi ha alternatives, quan enarbora la bandera del pacte fiscal però el seu principal soci és el PP més anti-català de la història.
Socialment és desesperançador, que digui que no hi ha alternatives, i s’adreça a més de 600.000 persones que no tenen feina o a 300.000 catalans i catalanes que es quedaran sense cap mena de frustració durant el 2012.
Però sobretot,
Econòmicament és mentida que digui que no hi ha alternatives, quan la seva política de retallades i d’ingressos és ideològica, ja que carrega el cost de la crisi en les classes populars i els serveis públics però blinda els privilegis de l’especulació, el món financer o les grans fortunes.
Políticament és perillós que el president de la Generalitat digui que no hi ha alternatives, i titlli de mentider o demagògic qui té un model econòmic o social diferent al seu. Hi ha alternatives perquè ideologies diferents que defensen interessos contraposats.
LA NOSTRA FEINA
Per tot això li diem clarament al Molt Honorable President, que els homes i les dones d’icv-euia també tenim una responsabilitat des de la nostra feina d’oposició, amb el país i la seva gent.
Responsabilitat amb la gent que se sent frustrada, enrabiada i enganyada per un govern que no els diu tota la veritat i que sobretot no hi ha res a fer.
Responsabilitat en ser el millor front anti-retallades contra aquest Govern
I sobretot responsabilitat en presentar alternatives. Com ho hem fet presentant un Pla d’ingressos pels nous pressupostos que permetria recaptar més de 2000 milions d’euros a partir de la lluita contra el frau fiscal, una taxa a l’activitat nuclear o un impost a la riquesa i les activitats financeres.
La nostra responsabilitat també és, per mèrits propis i desídia de la resta, ser la millor alternativa a aquesta majoria de Govern, que no ho és al carrer.
27.12.11
Un any i endarrere
Fa un any li dèiem a Artur Mas, després de conèixer les seves primeres decisions, que semblava més un govern del desfer que del fer. En aquests dotze mesos en el Parlament hem vist aprovar 11 lleis: 6 per lectura única, és a dir un tràmit únic i que han servit per “desaprovar” coses aprovades l’any anterior, com l’entrada en vigor de les Vegueries o un part del Consell de governs locals. Les altres 4 per tràmit d’urgència, incloses les 3 òmnibus o lleis de l’abús, que han suposat al Govern bàsicament una feina de bisturí per anar triant de cada llei aprovada en els darrers anys allò que més molestava als “amics” del Govern (des d’obrir l’accés al medi natural a les motos, a desmantellar l’ICS per privatitzar-lo). Significatiu és que pràcticament la única llei que no es toca sigui la Llei d’Educació de Catalunya (ja se la van fer a mida). I finalment, la única Llei per via ordinària, els pressupostos del 2011, aprovats al juliol.
Però a fe de Déu, que deia la meva àvia, que quan s’ha posat a desfer, ho ha fet del tot: han eradicat la 6a hora de l’escola pública i tot el que pogués resultar del Pacte Nacional per l’Educació: especialment les obligacions i suport per a que totes les escoles sufragades amb diners públics atenguin la diversitat (sigui immigració o sigui diferència), han acabat amb espais de co-decisió o participació ciutadana, per exemple a Cultura; amb la retirada del finançament de la Generalitat afecten el model de llars d’infants i escoles de música,
I és que amb l’excusa de la crisi i la manca d’ingressos de la Generalitat, el Govern de Mas ha trobat l’argument ideal per fer allò que ara Rajoy farà en castellà: desmantellar l’Estat del Benestar i vendre’s les parts amb les que es pot fer negoci al millor postor.
Han començat amb el més fàcil: vendre’s immobles, però el seu model de serveis públics, a falta que ens ho expliqui clarament (i mira que li hem demanat) és desmantellar la sanitat pública i convidar-nos a subscriure una mútua, afeblir l’oferta d’educació pública (sigui el 0-3, l’escola o desinvertint en universitats) o convertir l’atenció a les persones vulnerables (sigui la pobresa o sigui la gent gran) en assistència i caritat enlloc de ser un dret.
Davant la situació econòmica que és greu, certament, la seva és una opció. Retallo i confio en el mercat, que de la crisi ja ens hi trauran.
Per tant és fals, FALS, que no es pugui fer res més. La prova més evident està en els ingressos. Fa un any els que gosàvem proposar que calia pujar impostos o augmentar ingressos de la Generalitat érem titllats gairebé d’antipatriotes! Mas va entrar a Palau ELIMINANT l’Impost de successions. Un any després, puja les taxes universitàries, el preu del transport públic, afegeix un impost a la benzina, posa una taxa turística i s’inventa un impost de la malaltia (haver de pagar per recepta fa pagar més qui està més malalt). Amb certa autoritat li podem dir que fa tard (un any) i a sobre s’equivoca de direcció. No ens calen més impostos indirectes i gravar als usuaris dels serveis públics, ens cal més fiscalitat a la riquesa (on ha quedat el seu anunci del debat de política general) als que contaminen (perquè no un impost com a Castella- La Manxa a la producció nuclear) o a les grans fortunes (ara és el moment de recuperar l’impost de successions) o sobretot d’intensificar la LLUITA CONTRA EL FRAU.
La seva ja no és només una manera injusta d’encarar la crisi, un any després també podem confirmar que és un ineficaç. Els bons patriòtics de Mas-Colell o el deute públic de la Generalitat han tingut igual o pitjor sortida que els bons i el deute que havia de col•locar el Conseller Castells, tot i que el dèficit aleshores era superior.
Aquest any sí que ens ha deixat dues evidències clares.
La primera que aquest NO ÉS EL GOVERN DELS MILLORS. Sinó dels que improvisen i espanten, dels que sobre la marxa pretenen convertir la indignació en por. Com han fet amb la gent que té dret a cobrar una RMI i ja no la cobra, com els treballadors públics que han acabat capitalitzant amb el seu sou a la Generalitat, com els desallotjats de Plaça Catalunya a qui anaven a “netejar”...
I la segona, que aquest Govern té una capacitat il•limitada de crispar i generar conflicte. A Catalunya hi ha més de sis mobilitzacions diàries: d’usuaris de serveis públics, de pares i mares reclamant una escola, de treballadors i professionals dels serveis públics tallant el carrer...
Potser per tot plegat és la primera vegada que el Govern suspèn davant de la ciutadania, perquè ara estem pitjor que fa un any i aquest govern no ens ha fet perdre un any, ens ha fet anar endarrere.
Però a fe de Déu, que deia la meva àvia, que quan s’ha posat a desfer, ho ha fet del tot: han eradicat la 6a hora de l’escola pública i tot el que pogués resultar del Pacte Nacional per l’Educació: especialment les obligacions i suport per a que totes les escoles sufragades amb diners públics atenguin la diversitat (sigui immigració o sigui diferència), han acabat amb espais de co-decisió o participació ciutadana, per exemple a Cultura; amb la retirada del finançament de la Generalitat afecten el model de llars d’infants i escoles de música,
I és que amb l’excusa de la crisi i la manca d’ingressos de la Generalitat, el Govern de Mas ha trobat l’argument ideal per fer allò que ara Rajoy farà en castellà: desmantellar l’Estat del Benestar i vendre’s les parts amb les que es pot fer negoci al millor postor.
Han començat amb el més fàcil: vendre’s immobles, però el seu model de serveis públics, a falta que ens ho expliqui clarament (i mira que li hem demanat) és desmantellar la sanitat pública i convidar-nos a subscriure una mútua, afeblir l’oferta d’educació pública (sigui el 0-3, l’escola o desinvertint en universitats) o convertir l’atenció a les persones vulnerables (sigui la pobresa o sigui la gent gran) en assistència i caritat enlloc de ser un dret.
Davant la situació econòmica que és greu, certament, la seva és una opció. Retallo i confio en el mercat, que de la crisi ja ens hi trauran.
Per tant és fals, FALS, que no es pugui fer res més. La prova més evident està en els ingressos. Fa un any els que gosàvem proposar que calia pujar impostos o augmentar ingressos de la Generalitat érem titllats gairebé d’antipatriotes! Mas va entrar a Palau ELIMINANT l’Impost de successions. Un any després, puja les taxes universitàries, el preu del transport públic, afegeix un impost a la benzina, posa una taxa turística i s’inventa un impost de la malaltia (haver de pagar per recepta fa pagar més qui està més malalt). Amb certa autoritat li podem dir que fa tard (un any) i a sobre s’equivoca de direcció. No ens calen més impostos indirectes i gravar als usuaris dels serveis públics, ens cal més fiscalitat a la riquesa (on ha quedat el seu anunci del debat de política general) als que contaminen (perquè no un impost com a Castella- La Manxa a la producció nuclear) o a les grans fortunes (ara és el moment de recuperar l’impost de successions) o sobretot d’intensificar la LLUITA CONTRA EL FRAU.
La seva ja no és només una manera injusta d’encarar la crisi, un any després també podem confirmar que és un ineficaç. Els bons patriòtics de Mas-Colell o el deute públic de la Generalitat han tingut igual o pitjor sortida que els bons i el deute que havia de col•locar el Conseller Castells, tot i que el dèficit aleshores era superior.
Aquest any sí que ens ha deixat dues evidències clares.
La primera que aquest NO ÉS EL GOVERN DELS MILLORS. Sinó dels que improvisen i espanten, dels que sobre la marxa pretenen convertir la indignació en por. Com han fet amb la gent que té dret a cobrar una RMI i ja no la cobra, com els treballadors públics que han acabat capitalitzant amb el seu sou a la Generalitat, com els desallotjats de Plaça Catalunya a qui anaven a “netejar”...
I la segona, que aquest Govern té una capacitat il•limitada de crispar i generar conflicte. A Catalunya hi ha més de sis mobilitzacions diàries: d’usuaris de serveis públics, de pares i mares reclamant una escola, de treballadors i professionals dels serveis públics tallant el carrer...
Potser per tot plegat és la primera vegada que el Govern suspèn davant de la ciutadania, perquè ara estem pitjor que fa un any i aquest govern no ens ha fet perdre un any, ens ha fet anar endarrere.
22.11.11
Davant la proposta de Mas de noves retallades, cal deixar ben clar que:
1. L’anunci de Mas és un frau democràtic
Perquè arriba dos dies després de les eleccions. Mas ha amagat en campanya que el que realment pensava fer el seu Govern i perquè el mateix dia, en el Parlament CiU amb PP i PSC acorden no portar les conclusions de la comissió del pacte fiscal al Ple.
Les retallades arriben, el Pacte Fiscal s’esfuma.
2. La crisi se n’anirà, les retallades es queden
És fals que les retallades siguin “el que cal en aquest moment” com diu Mas. Són reformes estructurals fruit de la seva ideologia i model d’Estat del Benestar. La crisi anirà passant les retalles es queden: la 6a hora no es tornarà a l’escola pública, la privatització de l’ICS serà irreversible, com el model d’assistència sanitària o la venda de patrimoni de la Generalitat.
3. Paguen els de sempre. Als altres no els toca ningú
On està l’Impost de la Riquesa que Mas va anunciar a bombo i plateret en el debat de política general, al mes de setembre? On són els sacrificis o esforços per les rendes més altes? ICV-EUiA hem fet propostes per augmentar ingressos gravant l’energia nuclear, els bancs o les grans fortunes.
L’únic que anuncia és mantenir el tram més alt d’IRPF (49%) que ja va fixar el Govern tripartit.
En canvi s’atreveix amb els treballadors públics a qui retalla de nou els sous i s’atreveix amb la gent que rep prestacions de subsistència, com la PIRMI.
4. L’herència del Tripartit és cohesió social
Mas parla que “l’excés és molt gran” i cal “purgar-lo”
L’herència que va rebre fa un any és un Govern amb un dèficit equiparable al dels països de l’entorn (o els Lands alemanys) i un país amb cohesió social.
Al cap d’un any amaga que el problema no és el volum del dèficit sinó l’especulació que se’n fa en el mercat internacional i alhora la gent ja admet que estem pitjor que fa un any.
Tant poc “excessiu” és el que el Govern anterior gastava, que quan Mas ha entrat a retallar ha hagut de començar pel que és bàsic perquè no hi havia res superflu per deixar de fer: 6a hora, llistes d’espera, metges d’urgències, salaris públics...
5. Mas oblida els que pateixen
Cap de les mesures anunciades per Mas van adreçades a la gent que pateix la crisi més durament. Les persones sense feina, les que perden la casa... al contrari, encara reben més amb l’al•lusió al frau de la Pirmi o l’estigmatització de les persones aturades per part del Conseller Mena.
6. Renuncia a sortir de la crisi, només planteja pal•liar els efectes econòmics
Cap de les mesures anunciades per Mas van adreçades a reactivar l’economia: millorar l’accés al crèdit, incentivar el consum, fomentar canvis en el model productiu per modernitzar l’economia, reduir la dependència energètica, fomentar nous sectors productius basats en la sostenibilitat, millorar la formació de les persones en atur...
I finalment, què pensem fer?
ICV-EUiA ni callar ni deixar-lo fer:
1. Denunciar la intenció ideològica de les retallades i les conseqüències per l’economia catalana i per la població.
2. Recolzar i acompanyar les principals víctimes i afectats de les mesures i polítiques del Govern. Polititzant el conflicte sectorial, les retallades concretes, ja que no són mesures de cirurgia pressupostària, són mesures ideològiques per canviar el model d’Estat del Benestar.
3. Combatre aquestes mesures amb propostes alternatives. De més ingressos per la via d’una fiscalitat justa i verda i per la via d’una reducció de despesa amb criteri social i una austeritat que no afecti la cohesió social.
4. Emplaçar aquelles forces socials i polítiques (parlamentàries o no) que des de l’esquerra estiguin disposades a combatre les propostes de l’actual Govern de la Generalitat. Al Parlament i al carrer.
1. L’anunci de Mas és un frau democràtic
Perquè arriba dos dies després de les eleccions. Mas ha amagat en campanya que el que realment pensava fer el seu Govern i perquè el mateix dia, en el Parlament CiU amb PP i PSC acorden no portar les conclusions de la comissió del pacte fiscal al Ple.
Les retallades arriben, el Pacte Fiscal s’esfuma.
2. La crisi se n’anirà, les retallades es queden
És fals que les retallades siguin “el que cal en aquest moment” com diu Mas. Són reformes estructurals fruit de la seva ideologia i model d’Estat del Benestar. La crisi anirà passant les retalles es queden: la 6a hora no es tornarà a l’escola pública, la privatització de l’ICS serà irreversible, com el model d’assistència sanitària o la venda de patrimoni de la Generalitat.
3. Paguen els de sempre. Als altres no els toca ningú
On està l’Impost de la Riquesa que Mas va anunciar a bombo i plateret en el debat de política general, al mes de setembre? On són els sacrificis o esforços per les rendes més altes? ICV-EUiA hem fet propostes per augmentar ingressos gravant l’energia nuclear, els bancs o les grans fortunes.
L’únic que anuncia és mantenir el tram més alt d’IRPF (49%) que ja va fixar el Govern tripartit.
En canvi s’atreveix amb els treballadors públics a qui retalla de nou els sous i s’atreveix amb la gent que rep prestacions de subsistència, com la PIRMI.
4. L’herència del Tripartit és cohesió social
Mas parla que “l’excés és molt gran” i cal “purgar-lo”
L’herència que va rebre fa un any és un Govern amb un dèficit equiparable al dels països de l’entorn (o els Lands alemanys) i un país amb cohesió social.
Al cap d’un any amaga que el problema no és el volum del dèficit sinó l’especulació que se’n fa en el mercat internacional i alhora la gent ja admet que estem pitjor que fa un any.
Tant poc “excessiu” és el que el Govern anterior gastava, que quan Mas ha entrat a retallar ha hagut de començar pel que és bàsic perquè no hi havia res superflu per deixar de fer: 6a hora, llistes d’espera, metges d’urgències, salaris públics...
5. Mas oblida els que pateixen
Cap de les mesures anunciades per Mas van adreçades a la gent que pateix la crisi més durament. Les persones sense feina, les que perden la casa... al contrari, encara reben més amb l’al•lusió al frau de la Pirmi o l’estigmatització de les persones aturades per part del Conseller Mena.
6. Renuncia a sortir de la crisi, només planteja pal•liar els efectes econòmics
Cap de les mesures anunciades per Mas van adreçades a reactivar l’economia: millorar l’accés al crèdit, incentivar el consum, fomentar canvis en el model productiu per modernitzar l’economia, reduir la dependència energètica, fomentar nous sectors productius basats en la sostenibilitat, millorar la formació de les persones en atur...
I finalment, què pensem fer?
ICV-EUiA ni callar ni deixar-lo fer:
1. Denunciar la intenció ideològica de les retallades i les conseqüències per l’economia catalana i per la població.
2. Recolzar i acompanyar les principals víctimes i afectats de les mesures i polítiques del Govern. Polititzant el conflicte sectorial, les retallades concretes, ja que no són mesures de cirurgia pressupostària, són mesures ideològiques per canviar el model d’Estat del Benestar.
3. Combatre aquestes mesures amb propostes alternatives. De més ingressos per la via d’una fiscalitat justa i verda i per la via d’una reducció de despesa amb criteri social i una austeritat que no afecti la cohesió social.
4. Emplaçar aquelles forces socials i polítiques (parlamentàries o no) que des de l’esquerra estiguin disposades a combatre les propostes de l’actual Govern de la Generalitat. Al Parlament i al carrer.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)