25.1.12

Des de mitjans de gener fins a mitjans de febrer al Parlament es debat la llei de pressuposotos i la llei de mesures fiscals que l'acompanya.

Ara ho fem a córrer cuita, després de funcionar amb pressupost prorrogat, el govern de CiU diu que convé no retardar la presentació del pressupost, ara hi ha pressa, però hi ha les mateixes incerteses que abans del 20N.

CiU ha supeditat els pressupostos als seus interessos electorals.

El pressupost del 2012 demostra que les mesures “extraordinàries” del 2011 ja no ho són tant. Ara ja es repeteixen. Han passat a ser ordinàries. Són el full de ruta (la carta de navegació de Mas)

El rebuig als pressupostos de Mas es poden fonamentar en els Principis del mateix text:

Austeritat: retallades per reduir el dèficit. Ni una menció amb que també hi ha equilibri pressupostari si s’augmenten els ingressos. Quan per fi reconeixen que cal augmentar ingressos ho fan tard i malament. Tard perquè s’ha perdut un any (fa un any era anatema parlar de pujar impostos) i malament perquè enlloc de gravar la riquesa o el patrimoni s’apugen les taxes dels serveis públics (impost de la malaltia, preu del transport públic)

Despesa social: retallada. Deixant més sol a qui pitjor ho passa i només cal veure com es redueixen o eliminen beques, ajuts al lloguer, desmuntatge de la RMI...)
Credibilitat: “persistir en el rigor i la seriositat” diu el Govern: Decret 3/2011 retirat en part, manca de tresoreria, pagament ajornat de la paga extra a funcionaris, escàndol cartes del PIRMI. . . demostren que és un govern poc seriós i rigorós.

Coresponsabilitat: parla de l’Estat però oblida totalment als ajuntaments, a qui CiU està obligant a endeutar-se i a qui deu gairebé més de 1000 milions en serveis que els ajuntaments ja han prestat.
Palanca de la recuperació econòmica: no hi ha accés al crèdit, ni inversió en educació o recerca, ni creació ocupació pública o en sectors estratègics ...

Això sí, del braç de les mesures, dels acords amb el PP (pressupost del 2011, del 2012, decret de la reforma fiscal del govern de l’Estat...) que és on hi ha coincidència de debò.

Sense deixar que la mort abans de néixer del pacte fiscal, l’expulsió de la Generalitat de l’aeroport de El Prat o l’impagament de la DAIII espatlli l’idil•li que ja és un festeig en tota regla entre CiU i PP.