3.1.12

Balanç del balanç de Mas

PROU EXCUSES


CiU fa 12 mesos que governa. No pot parlar de la imposició de les polítiques de la UE, quan ell les comparteix. Té alternatives a les decisions de Merkel o les accepta acríticament perquè les comparteix? Parla del tripartit, però ell ja ha presentat dos pressupostos en el Parlament. I parla del Govern espanyol, però qui hi governa és el seu principal soci a Catalunya, el PP, amb qui comparteix política econòmica i model de societat.


La política de Mas en el darrer any ha convertit el govern de la Generalitat en el principal destructor de llocs de treball, públics i privats i sobretot en el principal generador d’atur i de desesperança. Recepta austeritat per tots però garanteix privilegis per les grans fortunes, l’especulació o la contaminació.


El mètode Mas per encarar la crisi no funciona. El president explica que té un rumb, però la realitat és que no sap on va:


La seva política de retallades és injusta, perquè recau en treballadors i usuaris dels serveis públics i ineficaç perquè genera atur i deprimeix l’economia i el consum. Però ara la seva política d’ingressos també és injusta perquè castiga els usuaris dels serveis públics oblidant els esforços dels que més tenen (bitllet de bus i metro, impost de la malaltia o taxes universitàries) i ineficaç perquè no permet revertir la situació.


DIALÈG?


Mas és el president del conflicte i no del diàleg. Com explica que totes les lleis que ha presentat el seu govern sigui per urgència o lectura única. És exemple de diàleg el que han fet amb les lleis òmnibus? El seu Govern té més de 6 mobilitzacions en contra, cada dia. Des dels pares i mares de la Marea groga per protestar contra la política educativa, les dimissions de la gent de la cultura, les manifestacions de metges o cossos de seguretat, el tancament d’usuaris en centres de salut...


Però sobretot Mas és el president del conflicte entre el que és públic i privat. I ell sempre escull i es decanta pel privat. El darrer exemple en tenim en el president de l’ICS, un dels principals representants de la patronal sanitària.


BALANÇ: SUSPENS


Com pot el President de la Generalitat fer un balanç positiu del darrer any? A quina Catalunya viu? Com pot està satisfet? El seu és un govern suspès, i ho és per la pròpia ciutadania.
El govern que ha estat el principal generador d’atur i que ha portat a l’incipient Estat del Benestar al col•lapse.


Avui a Catalunya hi ha més gent que pateix que fa un any, però sobretot hi ha més gent que no se sent ni recolzada, ni entesa, ni il•lusionada pels seu govern. I més gent que se sent enganyada per un Govern que espera que passin les eleccions per ensenyar les seves decisions.


PREOCUPADA


Em preocupa sentir el President del meu país dient que no hi ha alternatives. Perquè econòmicament és mentida i políticament és perillós.


Nacionalment és frustrant, que digui que no hi ha alternatives, quan enarbora la bandera del pacte fiscal però el seu principal soci és el PP més anti-català de la història.


Socialment és desesperançador, que digui que no hi ha alternatives, i s’adreça a més de 600.000 persones que no tenen feina o a 300.000 catalans i catalanes que es quedaran sense cap mena de frustració durant el 2012.


Però sobretot,


Econòmicament és mentida que digui que no hi ha alternatives, quan la seva política de retallades i d’ingressos és ideològica, ja que carrega el cost de la crisi en les classes populars i els serveis públics però blinda els privilegis de l’especulació, el món financer o les grans fortunes.

Políticament és perillós que el president de la Generalitat digui que no hi ha alternatives, i titlli de mentider o demagògic qui té un model econòmic o social diferent al seu. Hi ha alternatives perquè ideologies diferents que defensen interessos contraposats.


LA NOSTRA FEINA


Per tot això li diem clarament al Molt Honorable President, que els homes i les dones d’icv-euia també tenim una responsabilitat des de la nostra feina d’oposició, amb el país i la seva gent.


Responsabilitat amb la gent que se sent frustrada, enrabiada i enganyada per un govern que no els diu tota la veritat i que sobretot no hi ha res a fer.


Responsabilitat en ser el millor front anti-retallades contra aquest Govern


I sobretot responsabilitat en presentar alternatives. Com ho hem fet presentant un Pla d’ingressos pels nous pressupostos que permetria recaptar més de 2000 milions d’euros a partir de la lluita contra el frau fiscal, una taxa a l’activitat nuclear o un impost a la riquesa i les activitats financeres.


La nostra responsabilitat també és, per mèrits propis i desídia de la resta, ser la millor alternativa a aquesta majoria de Govern, que no ho és al carrer.

2 comentaris:

Daniel Balliu ha dit...

Dolors, lamento haver de dir que l'escrit no mostra gaire intencio de ser equanim en les valoracions. Cada paragraf es un cop de puny. No hi veig anim de debatre sino de desqualificar. I aixi no convenc a ningu que no estigui ja convencut. Sento ser critic.h

Gerard Domínguez i Reig ha dit...

Totalment d'acord, Dolors. Per tot aquell que vulgui saber més sobre les retallades en Universitats, que visiti el següent enllaç:

http://dominguezireig.blogspot.com/2012/01/el-model-duniversitat-de-lexcellencia.html