12.4.11

Consultada

Encantada (i envaïda) de rebre via tuiter, facebook i mail les consideracions amables (i no tant) d'independentistes preocupats pel sentit del meu vot el diumenge (en blanc) permeteu que faci unes breus consideracions per anar passant a parlar d'altres temes, espero, en els propers dies: 1. creia que era una consulta lliure i oberta a que tothom votés el que volia, dedueixo que anava equivocada i només es podia votar sí. Potser caldria pensar en que si alguna vegada la consulta va de debò la possibilitat de que surti NO és real. De fet al Canadà ha passat dues vegades. 2. em sorprèn que cap de vosaltres hagi fet referència als 1.200.000 barcelonins que no van dir res. I que estan (en part) al darrere quan dic coses com: cohesió, trencar el país, gent que no se sent cridada... 3. es nota que tots heu pensat molt en el Federalisme. De fet heu detallat les dificultats i problemes que té una opció federal, la més important, certament, la posició del govern espanyol. Aquest i qualsevol, sobre Catalunya i el seu autogovern. Em sorprèn que no veieu les mateixies dificultats (pel cap baix) en un procés d'independència, que entenc que també implica una negociació amb l'Estat. Com han admès a Canadà també, per exemple. 3. us agraeixo els comentaris (de debò) perquè de tot se n'aprèn i fa pensar. Aquests dies, molt, ja us dic.

13 comentaris:

Oscar ha dit...

Dolors, totalment d'acord amb el teu post
Óscar

job ha dit...

Doncs jo, que vaig votar sí, vaig quedar gratament sorprès de la teva postura democràtica, diferent a la meva, però sana i honesta. Així que felicitats!

Toni Viader

Albert S. Carmona ha dit...

Jo vaig votar SÍ però em sembla perfectament legítim que qualsevol votés en blanc o NO.

Perquè, de fet, el que s'ha de reclamar és que Catalunya tingui dret a decidir quin és el model d'estat que vol i no només aquí, sinó que també hauríem de poder decidir com sortir de la crisi o com enfocar el sistema productiu.

Ramon ha dit...

El meu suport, Dolors, des d'un posicionament molt similar al teu amb un matís:
No es negocia igual el federalisme des de la dependència que des de la independència. Inclòs sense necessitat de fer-la real però sí de ser manifestada com una possibiliat i voluntat d'un bon gruix de ciutadans (no crec que majoritari).

Ramon Ribas

Pere ha dit...

Senyora Camats, vostè havia de votar NO, car el "federalisme" (hehaha) està inclòs en l'opció del no, com també ho està l'autonomisme o l'uniformisme. No havia de votar en blanc sinó votar No. I no tinc res a dir que voti NO. Per això es consulta. Ara bé la intel·ligència compta i qui vota ha de votar d'acord amb el seu pensament: vostè es fa dir "federalista" (ahahhaha) i per tant havia de votar NO, i que per molts anys

Jordi Algué ha dit...

Vaig anar a votar sí, crec que el federalisme ha quedat en via morta. De totes maneres, em trec el barret davant postures com la teva i em poso les mans al cap veient com a alguns els hi sorprén tant!

Joaquim ha dit...

Em sembla que vas molt equivocada; no era obligatori votar SI, però les excuses que vas donar per votar en blanc són al·lucionats. Amb qui et vols federar? A més, per a federar-nos amb Espanya, primer cal tenir el mateix status quo, si no com podrem negociar les condicions de la federació?
Els pocs federalistes que queden estan a aquesta banda de l'Ebre i militen al PSC i ICV.
Així doncs, propugnar una federació és un brindis al sol ja que no hi ha federalistes a Espanya per a federar-s'hi; es a dir, que entenc que la teva postura és: seguir igual.

Constantí ha dit...

Faré servir una analogia que li permetrà comprendre perfectament els problemes que el federalisme té i que la independència alleugereix, Sra. Camats.
En una societat com la nostra el matrimoni requereix del vist-i-plau dels nuvis (d'ambdós). En aquest cas, el federalisme requeriria de les corresponents iniciatives polítiques arreu de l'estat. Això hauria d'incloure, per tant, la cel·lebració d'un referèndum a nivell estatal.
Arribats a aquest punt de l'argumentació, permètim que li trameti els meus dubtes sobre la viabilitat d'un projecte d'aquesta índole.
El divorci, en canvi, no. Millor si és d'acord mutu, evidentment, però si no ho és cap problema. Es va a judici o, en aquest cas, s'inicia l'arbitratge polític internacional pertinent, però sempre, SEMPRE des d'una condició d'iguals, marcada per la legalitat internacional.

David Gimeno i Ayuso ha dit...

Bé, 1.200.000 ciutadans no es van pronunciar i 1.374.000 no et van votar a tu. Adéu, 5%.

Solidaritat-Sants ha dit...

A veure Dolors... no era obligatori votar SI. Era obligatori votar una de les dues opcions, perquè la pregunta era clara i concreta. Vols allò o no ho vols? I tu respons amb una altra cosa.
El que tu defenses, és legítim, però més inviable encara que la declaració unilateral. Perquè aquesta última només depén de nosaltres, la que tu defenses depén de nosaltres, i dels altres.
Segurament el problema és que tu amb dues opcions no en tens prou: el país dels Teletubbies és ple de colors, com vosaltres, que no sabeu si sou rojos, verds o violetes, i encara heu de definir el blau. De tanta saturació de colors, que no sabeu triar entre blanc o negre, entre SI o NO.
Simplifica't Camats!

Marracanudo Portaferro ha dit...

La democràcia és així. Ningú està obligat a votar A o B. Un pot ser federalista, un pot ser independentista i antieuropeïsta, un pot no tenir clar que vol i un pot pensar que tot això són tonteries perquè mani en Laporta o en Aznar, són tios de traje que se'ns pixen a sobre. Així que un pot votar A, B, en blanc o ficar una merda dins del sobre i que sigui nul. Democràcia és llibertat.

Respecte el federalisme, certament a l'altra banda de l'Ebre no n'hi ha, però tampoc hi ha independentistes catalans, així que si fa no fa...

David Guàrdia ha dit...

1.- És una consulta lliure, no et preocupis. Però el que no pots pretendre és que aquells que ens sentim propers a l'espai polític d'ICV no opinem, debatem i us interroguem sobre el posicionament que teniu alguns dirigents del partit sobre el marc legal i jurídic del nostre país, faltaria més! Confons el discurs de l'organització de la consulta (de foment de la participació) amb el de molts ciutadans què, evidentment, ens preocupa el teu sentit de vot. Com si els centenars de milers de persones que hem votat tinguessim la mateixa opinió. Evidentment la consulta anima a participar-hi però l'opció triada no és neutra, i menys per algú com tu. I els ciutadans normals i corrents que no hem organitzat la consulta tenim el dret (sense que ens acusis de fer un flac favor a la participació sigui quin sigui el sentit) de qüestionar-te un vot que, venint de la teva formació política, és incohrent, estrany i recambolesc. Almenys al meu parer.

2.- No hem entès en què consisteix un referèndum. Un referèndum refrenda o ratifica una opció política per mostrar-ne el grau d'acord o desacord. La gran majoria de referèndums no són multiopció si no que permeten com a resposta un sí, un no i el vot en blanc a una proposta. És així com un govern en pot fer una interpretació (si els negatius superen els positius, o els positius els negatius) i executar el resultat del referèndum. Quina lectura es fa d'un referèndum amb 4 o 5 opcions?

3.- Tampoc hem entès on se situa el federalisme en aquesta consulta. La consulta no tenia dues opcions, on una era la independència i l'altra l'estat de les autonomies actual (on potser amb una mica d'imaginació el federalisme estaria a mig camí i per tant podria entendre's el vot en blanc). El referèndum era sobre la possibilitat de tenir estat propi i per tant el "no" aglutinava tota la resta d'opcions (estat unitari, estat autonòmic, estat federal, etc.). El vostre posicionament, situant el federalisme a mig camí, no només és un exercici de funambulisme sinó que suposa una tergiversació del mateix referèndum. Si no apostes per tenir estat propi, pq caram no has votat no? De la mateixa manera que un referèndum sobre l'opció federal aglutinaria al sí l'opció federal i al no tota la resta. En realitat el referèndum de l'estatut ja va ser així.

David Guàrdia ha dit...

4.- Et queixes que no incloïa l'opció federal, però que jo sàpiga tampoc incloïa l'estat autonòmic actual, ni l'estat unitari com potser vol el PP o C's, ni l'estat confederal com potser vol UDC, ni l'estat català fora de la Unió Europea com volen alguns sectors de l'independentisme. És sorprenent que et queixis de poc plural... però només hi trobis a faltar la teva opció!!!

5.- Si tant important trobes l'opció federal, per què no organitzes un referèndum (oficial o no oficial, com vulguis) que refrendi l'opció federal, enlloc de fer grinyolar, rondinar i renegar d'aquest? Jo hi participaré a gust, no faré equilibris estranys amb vots en blanc i senzillament votaré que no, pq no és l'opció que jo defenso. Tant costa això? Desenganya't: si has rebut tantes crítiques és pq molts hem vist que havies de manifestar un clar "no" però la teva incomoditat davant el no t'ha fet decantar per un vot en blanc que grinyola i que no s'aguanta per enlloc.

6.- Si aquí defensaves un referèndum multiopció, pq no ho defensaves amb els altres referèndums oficials (constitució espanyola, otan...) però també no oficials (deute extern i altres)?? O durant el referèndum de l'estatut, pq advocaves pel sí autonomista, contemplant com els independentistes, confederalistes, federalistes, però també els de l'espanya unitària, coincidiem amb el no. Aquí no t'escandalitzaves? No trobaves a faltar una opció netament independentista? O la manca d'opcions només es produeix quan trobes a faltar la teva?

7.- Si no hi havia l'opció federal (a més dels arguments ja exposats) és pq l'objectiu no era conéixer els partidaris i no partidaris de l'opció federal, sinó de l'estat propi. Sembla mentida. És una consulta organitzada per la societat civil, i consultem el que ens dóna la gana. En aquest cas la voluntat de tenir o no estat propi (i que cadascú voti el que vulgui) però que voti lliurement i que no traslladi les contradiccions pròpies i de partit als organitzadors de les consultes. Sisplau.