100 dies i seguim...

El balanç dels primers 100 dies de Mas és certament preocupant, tot i que en alguns aspectes ja ens ho podíem esperar. El que més sorprèn d’aquest primer període però és el nivell d’improvisació del govern “dels millors.” Sabem tot el que el Govern pensa desfer i aturar: equipaments com hospitals i escoles, comissaries o parades de metro. Ha eliminat la setmana blanca, el programa en contra de la violència de gènere o el codi d’ètica del Mossos i el límit de 6 mesos per les llistes d’espera. I sobre els 80k/h ara sí, ara no. Sabem que amb l’atur incessant, amb la sangria de llocs de treball i sent la creació d’ocupació una necessitat, la proposta del Govern és fer un ERE a la sanitat (ja no es renoven contractes als metges i infermeres, ja es tanquen llits i plantes als hospitals) i és pensar com treure’s de sobre 5000 mestres o assumir que la repatriació de Derbi, de Yamaha... és inevitable. Sabem que la retallada en els serveis públics té víctimes però també te ideologia: els concerts a les escoles d’èlit s’amplien (no les ajudes a les escoles concertades que han fet l’esforç d’escolaritzar alumnes amb més necessitats) que la despesa farmacèutica no es pensa tocar o que hi ha prou bossa per eliminar l’impost de successions. Sembla com si CiU hagués descobert la crisi quan va entrar al Palau de la Generalitat. On era durant els plens monogràfics, les cimera de l’Acord estratègic, l’aprovació de mesures d’austeritat per part del govern català abans de les eleccions? Doncs fent demagògia. On era quan el PSOE feia rebaixes fiscals a les rendes més altes o eliminava l’impost de patrimoni? Doncs regalant els seus vots per tirar endavant les rebaixes i aplaudint. I ara es queixen de que la bossa de les finances públiques és petita? Que l’Estat no els paga? I qui ha ajudat a fer petita la bossa? Però a més a més hi ha una part que entristeix profundament. I és que un partit que parla tant de nació hagi convertit la Generalitat en un Govern regional, que discuteix de temes regionals. És capaç aquest Govern i el Parlament d’afrontar un debat sobre l’energia nuclear? “no toca” ens diuen. Sobre les alternatives a la dependència del petroli? “no toca” Sobre el model d’Estat de Benestar que volem o som capaços de construir? “no toca”. Apa doncs, anem parlant de que Madrid ens roba fins a les eleccions generals i allí ja veurem qui guanya i com, i que més podem pescar.... per allò del peix al cove.