La llibertat és la raó de viure,
dèiem, somniadors, d’estudiants.
És la raó dels vells, matisem ara,
la seva única esperança escèptica.
La llibertat és un estrany viatge.
Són les places de toros amb cadires
damunt la sorra en temps d’eleccions.
És el perill, de matinada, al metro,
són els diaris al final del dia.
La llibertat és fer l’amor als parcs.
La llibertat és quan comença l’alba
en un dia de vaga general. És morir lliure.
Són les guerres mèdiques.
Les paraules República i Civil.
Un rei sortint en tren cap a l’exili.
La llibertat és una llibreria.Anar indocumentat. Són les cançons
de la guerra civil.
Una forma d’amor, la llibertat.
JOAN MARGARIT
1 comentari:
Per anar indocumentada (en relació a aquest text d'en Margarit) he patit persecució de la justícia, en aquet poble feu històric d'ICV.
El problema dels votants és que no podem copsar la vàlua del munt d'incoherències que ens cauen a sobre a la nostra quotidianeïtat (incoherències com el que deia al paràgrafa anterior, o bé aquesta: se'm va demanar la documentació per CIRCULAR de manera perfectament cívica en un paratge ZEPA, mentre en altre racó del mateix algú ha arribat fins a construir un aparcament de taxis (amb asfalt, per suposat).
I si seguim parlant dle Prat, pel que fa a Educació, arenes movedisses total, i la Zona Educativa un desastre, per no parlar del seguit de Fundacions que hi suquen.
Repetim "llibertat és poder anar indocumentat", i que no et considerin delinqüent mentre no facis cap delicte (això ho he sentit dit sovint com a retret vers la política dels darrers anys)
Una abraçada, companya.
Publica un comentari a l'entrada