29.7.10

Intenstitat fins el darrer dia

No us puc negar que aquest mes de juliol ha estat molt llarg. Molt llarg i molt intens.

Probablement he viscut dels millor i dels pitjors moments de la meva vida parlamentària. I ho explico.

Dels pitjors arran de la comissió d’investigació del cas Palau. Els que heu anat seguint una mica les intervencions, les sessions... us ho podeu imaginar. Dia rere dia, amb una compareixença o amb un document arribat des dels actuals gestors de l’Orfeó, amb un CD còpia dels ordinadors del Palau... Hem anat posant evidències en allò que podien ser sospites.

Estem davant del cas de corrupció més evident de la nostra democràcia. Més de 35 milions d’euros (uns 5.840 milions de pessetes) que suposadament s’invertien en el Palau de la Música, que durant anys havien d’estar dedicats a la cultura catalana i que s’han fos. I en gran part, sabem on i com han anat a parar. Estan en mans de Millet i Montull i han servit per eixugar els deutes del Partit per la Independència de Colom, per pagar a la Fundació de Convergència o per pagar a empreses que mai han treballat pel Palau i que es dediquen, entre altres coses, a organitzar actes electorals i a enviar propaganda electoral, per CiU.

Fa molta ràbia. Jo vull fer política sense que sembli que tothom és igual. Sense la sospita de que el que fan uns, ho fan tots. Avui hem pogut aprovar al Parlament resolucions en la línia de disposar de més control, de més garanties pel diner públic... però la millor de les garanties, tal i com diu el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya al final del seu informe, és l’honestedat del servidor públic.

Tot el material de la comissió, tot, anirà al jutjat i a Fiscalia, la comissió ja ha fet tot el que estava a les seves mans.

Per contra, aquests darrers dies també hem viscut un dia màgic. L’aprovació de la ILP per abolir els braus a Catalunya. És una gran notícia per moltes raons però jo en poso en valor dues.

Una. Aquesta és la primera ILP que s’aprova al Parlament amb la nova llei, des de que es permet als promotors intervenir i decidir en el tràmit parlamentari. Sovint s’acusa al Parlament i les institucions de no escoltar la gent, de no entendre la ciutadania... doncs bé, aquesta vegada, la petició de la gent ha entrat al Parlament, ha parlat i ha convençut. En un exercici de desplegament d’arguments digne de les millors democràcies, tant per uns com per altres. I en un exercici de democràcia i llibertat.

I dues. Prohibir torturar un animal no és restringir cap llibertat, és fer-nos millors com a país. Puc entendre la gent que és aficionada als Toros, no ho comparteixo, però entenc que es sentin dolguts. Però haurien d’entendre, que eradicar el maltractament animal com a espectacle forma part d’allò que ja ens defineix com a societat. Sovint es parla de fenòmens que il•lustren els valors d’una societat, a Catalunya exhibim els Castellers, el top en les donacions d’òrgans o en les adopcions internacionals, per definir el caràcter de la societat catalana actual. Ara podem mostrar també que hem estat capaços de senyalar el camí en una actitud, que com deia Gandhi, ens fa més civilitzats.

Gandhi: La grandesa d’una nació i el seu progrés moral poden ser jutjats per la manera en la que tracta als seus animals.

3 comentaris:

Laura ha dit...

Vull transmetre la meva profunda admiració per la vostra bona feina al Parlament, amb seny i coherència, però també sempre propers a la ciutadania, senzills.
Politics com tu sou la clau per fer d'aquest món un lloc millor.
Gràcies.

JOAN ha dit...

Enhorabona,

La victòria de la ILP ha estat una victòria del poble, però també d'un grapat suficient de polítics valents. Davant d'això no hem queda més que agafar també com a meves les paraules finals de la Laura. Amb l'honestedat com a bandera encara és possible creure en la política, gràcies per fer-nos seguir creient, no tots els polítics són iguals :)

Joan

Adam ha dit...

Molt agressiva l'entrevistadora del 3/24, no?


Adam