15.1.10

La tragèdia d’Haití era evitable


El drama a Haití, amb el centenar de milers de víctimes, persones desaparegudes i tantes vides destrossades és evitable. No el terratrèmol certament, però sí les seves conseqüències.

I el que ens hauria de desesperar no és només la tragèdia humanitària i econòmica d’un desastre natural imprevisible sinó que arriba a una població que passa gana, que no té Estat ni govern, en el sentit d’institucions capaces de representar la ciutadania i resoldre els problemes i les necessitats de la convivència i la vida en comunitat.

Una població que ja vivia amb la presència de forces internacionals sota el barret de les Nacions Unides i també que rebia ajuda internacional (òbviament insuficient, en quantitat però sobretot en contingut).

Ara cal ajudar a les persones, segur. La immediatesa reclama la urgència d’atenció mèdica (medicaments sí, però també atenció psicològica per superar el drama) i ajuda a la reconstrucció de les infraestructures bàsiques (potabilització i abastament d’aigua, subministrament energètic, distribució aliments...).

Però la millor ajuda de l’endemà és contribuir a la construcció d’una democràcia amb drets polítics i socials. Bastir el país amb institucions al servei de la gent, eradicar la fam i el desgovern només és possible si abans s’ha acabat amb la corrupció, la inseguretat (ni policia, ni justícia eficaces) i l’espoli sistemàtic del país.

Avui les societats occidentals demostrem tota la compassió pels haitians, i la traduïm en solidaritat i ajuda. Però el dia que algun d’ells decideixi que vol marxar del seu país i buscar una vida digne a algun altre lloc del món.... serà a ulls de la nostra legislació un immigrant il·legal més.

1 comentari:

Adam ha dit...

Camats, tia, no te'l curres gens el Blog. He entrat per comentar-te una cosa de l'article que he llegit al Triangle, em sembla, i veig que no li tens penjat.
En tot cas, volia dir que tens raó, que la utilització que fa CiU de l'incendi d'horta és fastigosa, però que vosaltres fèieu exactament el mateix quan els convergents manave. O, com a mínim, jo ho recordo així.
Salutacions des de Manresa