Demà seré a Lanzarote per veure l'Aminetu Haidar. Hi vaig amb altres dones diputades i defensores dels drets humans. M'agradaria poder-li llegir aquestes paraules:
Estimada Aminatou, no estàs sola.
Avui, com a dones i defensores dels drets humans volem seure al teu costat i mostrar-te la nostra solidaritat. Volem manifestar-te que ens admira la fermesa de les teves conviccions i els teus ideals, i que ens espanta que la indiferència d’uns i el cinisme d’altres puguin ser tant sords davant el teu clam.
La paraula és la primera i la última de les armes de la lluita no violenta. La paraula i el gest. I el teu és un gest radical, valent i audaç que posa en perill tornar a tenir el que més estimes: la teva llibertat, el teu poble, els teus fills.
La teva perseverança és el crit silenciós de milers de sahrauís als campaments i als territoris ocupats que clamen per tornar a la seva terra i viure-hi en pau des de fa ja masses anys. El teu somriure afeblit d’aquests dies és la única llum d’esperança que han rebut entre tant oblit.
Per això et volem veure forta de nou, a El Aiún de nou, alçant desafiant la teva veu i el teu somriure, defensant el dret a viure a la teva terra, amb la teva gent, amb dignitat i en llibertat.
Per això exigim al Govern del Marroc que et deixi tornar i exigim al Govern espanyol que trobi les vies per fer-ho possible.
Estimada Aminatou, no estàs sola.
Avui, com a dones i defensores dels drets humans volem seure al teu costat i mostrar-te la nostra solidaritat. Volem manifestar-te que ens admira la fermesa de les teves conviccions i els teus ideals, i que ens espanta que la indiferència d’uns i el cinisme d’altres puguin ser tant sords davant el teu clam.
La paraula és la primera i la última de les armes de la lluita no violenta. La paraula i el gest. I el teu és un gest radical, valent i audaç que posa en perill tornar a tenir el que més estimes: la teva llibertat, el teu poble, els teus fills.
La teva perseverança és el crit silenciós de milers de sahrauís als campaments i als territoris ocupats que clamen per tornar a la seva terra i viure-hi en pau des de fa ja masses anys. El teu somriure afeblit d’aquests dies és la única llum d’esperança que han rebut entre tant oblit.
Per això et volem veure forta de nou, a El Aiún de nou, alçant desafiant la teva veu i el teu somriure, defensant el dret a viure a la teva terra, amb la teva gent, amb dignitat i en llibertat.
Per això exigim al Govern del Marroc que et deixi tornar i exigim al Govern espanyol que trobi les vies per fer-ho possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada