President Companys

Ahir mateix, el conseller de relacions institucionals, Joan Saura i el ministre de justícia del govern espanyol, Francisco Caamaño, entregaven a la néta de Lluis Companys la declaració de reparació del President afusellat, aprovada pel Govern espanyol.

Un acte necessari, però que arriba després de tant de temps! L'any 2009!

Som un país de memòria reprimida i repressora a vegades. La desmemòria i la negació del record i l’homenatge als que formen part del nostre passat, predecessors de la nostra democràcia i de les nostres lluites, ha estat una eina de repressió, de sometiment, de por i de combat a la nostra consciència col·lectiva i com a poble.

Ho anem esmenant mica en mica. I aquest Govern amb el recolzament del Parlament, el primer, ja que per primera vegada en aquest país desmemoriat tenim una política pública de memòria històrica. Recordo quan d'això la dreta a Catalunya en va dir "revisionisme històric".

Aquesta mateixa setmana, dimecres, recordàvem de nou, aquest cop a l’Ajuntament de Barcelona en el centenari de l’afusellament del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia. Laïcitat, coeducació, racionalitat i lluita contra els dogmes i la ignorància. Aquests eren, entre altres, els arguments i les conviccions de Ferrer i Guàrdia. Tant present, tant oblidat.

I ho vàrem fer de nou ahir al vespre, al Palau Sant Jordi, en un multitudinari acte d’homenatge als represaliats pel franquisme, organitzat pel Govern de la Generalitat a través del Memorial Democràtic. Els hi devem, per fer possible amb la seva vida, molts fins a perdre-la, la nostra llibertat present. Per això el seu homenatge no pot ser patrimoni només d'uns. Ahir al Sant Jordi hi havia de ser tothom, totes les ideologies i no hi eren.

Ni els represaliats, ni el President Companys necessiten que els restituïm l’honor, perquè no els hi han pogut prendre mai, però la nostra democràcia sí que exigeix que l’anul·lació del seu judici, sigui la primera de totes les sentències franquistes dictades per tribunals declarats ja, il·legítims. Qui ha de restituir el seu honor, en tot cas, és la justícia espanyola.

La llei de la memòria històrica i la perseverança del Govern ens han portat fins aquí, però només la nul·litat d'aquells judicis que eren excuses per assassinar pot ser l'objectiu final.