Divendres 16 començàvem les compareixences de la Llei d’Educació. Dotze organitzacions (CCOO, UGT, USTEC, PIMEC, FMC, ACM, IEC...) es van posicionar sobre la llei.
M’ha donat voltes tot el cap de setmana una reflexió de la Montserrat Ros, Secretària General de la Federació d’Ensenyament de CCOO que ens feia parar atenció sobre els missatges contradictoris que reben nens i nenes dins i fora de l’escola. Venia a dir (sense ser literal): A l’escola parlem d’esforç, intentem explicar els nens i nenes que per aprendre s’han d’esforçar, treballar, que les coses costen i cal anar avançant... però a vegades el món de fora no ajuda i sovint emet missatges totalment contradictoris. “Si vols ho tens” és un eslògan publicitari de La Caixa que dóna un missatge totalment contrari a l’anterior. I això passa sovint.
El diumenge al vespre veia el partit del Barça amb el meu fill. Un partit esplèndid, ple de jugades, gols, amb golejada culé i rematant una primera volta històrica. La cara del meu fill s’il·luminava cada vegada que en Messi agafava la pilota i iniciava d’una d’aquelles jugades que és possible que et porti al cel (futbolístic). I saltava veient els seus herois, els seus referents, els homes amb els que s’emmiralla... perquè ell, que té 6 anys, de gran vol ser futbolista!
Molts són els debats i evidències de la influència que l’esport i el futbol especialment, tenen en els nens i nenes. Doncs haig de reconèixer que a mi el partit del diumenge, em va ajudar a educar el meu fill.
Li vaig poder explicar que malgrat la impotència que probablement sentien els jugadors que estaven perdent, no van recórrer a segar les cames dels davanters, que el joc del partit va ser net i així ha de ser. Vaig fer-li veure l’abraçada d’Eto’o a Juan Rodríguez, migcampista que va substituir Aranzubia expulsat, volent dir :”Noi, jo havia de marcar, però no és culpa teva, em sap greu”, i que això forma part de la noblesa dels bons jugadors, dels millors jugadors. Vaig poder fer-li notar que durant els darrers 5 minuts semblava ben bé i crec no equivocar-me, que els jugadors del Barça van intentar no fer cap jugada d’atac, el Barça ja guanyava per 5 a 0 i l’altre equip no tenia porter. Fins i tot l’àrbitre va fer córrer el temps més ràpid per acabar el partit i acabar amb una situació incòmode per tothom.
El meu fill va aprendre de patac què vol dir esportivitat, noblesa, què vol dir saber guanyar i respecte per l’adversari, què vol dir treball d’equip, què vol dir que el resultat no ho és tot, que també importa el com i no només el què, ... i quan a l’escola n’hi tornin a parlar, ell sabrà que es refereixen a allò que fan els seus Eto’o, Messi i Xavis admirats.
El diumenge al vespre el meu fill va rebre una lliçó perquè jo mirava el televisor al seu costat, i sobretot perquè aquells que ell admira es van comptar amb molta “educació”.
Sembla evident que a la Llei d’Educació no podrem parlar de l’actitud dels jugadors de futbol tot i la seva feina educadora (o deseducadora) ... però quina llàstima, no?
De moment, però, gràcies a tots els que vareu fer possible aquell partit.
M’ha donat voltes tot el cap de setmana una reflexió de la Montserrat Ros, Secretària General de la Federació d’Ensenyament de CCOO que ens feia parar atenció sobre els missatges contradictoris que reben nens i nenes dins i fora de l’escola. Venia a dir (sense ser literal): A l’escola parlem d’esforç, intentem explicar els nens i nenes que per aprendre s’han d’esforçar, treballar, que les coses costen i cal anar avançant... però a vegades el món de fora no ajuda i sovint emet missatges totalment contradictoris. “Si vols ho tens” és un eslògan publicitari de La Caixa que dóna un missatge totalment contrari a l’anterior. I això passa sovint.
El diumenge al vespre veia el partit del Barça amb el meu fill. Un partit esplèndid, ple de jugades, gols, amb golejada culé i rematant una primera volta històrica. La cara del meu fill s’il·luminava cada vegada que en Messi agafava la pilota i iniciava d’una d’aquelles jugades que és possible que et porti al cel (futbolístic). I saltava veient els seus herois, els seus referents, els homes amb els que s’emmiralla... perquè ell, que té 6 anys, de gran vol ser futbolista!
Molts són els debats i evidències de la influència que l’esport i el futbol especialment, tenen en els nens i nenes. Doncs haig de reconèixer que a mi el partit del diumenge, em va ajudar a educar el meu fill.
Li vaig poder explicar que malgrat la impotència que probablement sentien els jugadors que estaven perdent, no van recórrer a segar les cames dels davanters, que el joc del partit va ser net i així ha de ser. Vaig fer-li veure l’abraçada d’Eto’o a Juan Rodríguez, migcampista que va substituir Aranzubia expulsat, volent dir :”Noi, jo havia de marcar, però no és culpa teva, em sap greu”, i que això forma part de la noblesa dels bons jugadors, dels millors jugadors. Vaig poder fer-li notar que durant els darrers 5 minuts semblava ben bé i crec no equivocar-me, que els jugadors del Barça van intentar no fer cap jugada d’atac, el Barça ja guanyava per 5 a 0 i l’altre equip no tenia porter. Fins i tot l’àrbitre va fer córrer el temps més ràpid per acabar el partit i acabar amb una situació incòmode per tothom.
El meu fill va aprendre de patac què vol dir esportivitat, noblesa, què vol dir saber guanyar i respecte per l’adversari, què vol dir treball d’equip, què vol dir que el resultat no ho és tot, que també importa el com i no només el què, ... i quan a l’escola n’hi tornin a parlar, ell sabrà que es refereixen a allò que fan els seus Eto’o, Messi i Xavis admirats.
El diumenge al vespre el meu fill va rebre una lliçó perquè jo mirava el televisor al seu costat, i sobretot perquè aquells que ell admira es van comptar amb molta “educació”.
Sembla evident que a la Llei d’Educació no podrem parlar de l’actitud dels jugadors de futbol tot i la seva feina educadora (o deseducadora) ... però quina llàstima, no?
De moment, però, gràcies a tots els que vareu fer possible aquell partit.
13 comentaris:
no penso que el futbol eduqui i menys en la noblesa, no era res més que llàstima pels altres. I, millor que no li comentis al teu fill que corren darrera d'una pilota a canvi d'un sou a l'any que ell no guanyarà ni en dues vides laborals, i que, una persona amb aquesta noblesa segurament invertiria el seus diners en coses nobles com: obrir bars, discoteques, cotxes de luxe, etc.. negocis molt nobles.
I no parlar de l'Eto i de la seva noblesa, només cal fer memòria i recordar, tot i que sóc del barça, com es va treure la targeta groga durant el partit anterior al passadís de la lliga a casa del Real Madrid, quina noblesa.
Si alguna vegada vols que el teu fill aprengui sobre la noblesa de veritat, et convido a que vagis a veure un partit de qualsevol club de barri de qualsevol esport de nens petits, i que, es fixi en quan acaba el partit i es donen la mà sense cap rencor, aquests si que són gestos nobles.
Bé, que sàpigues que he trobat aquest comentari teu gràcies a una discusió amb la meva companya sobre la teva edat, si vols saber quants en pensavem, doncs 30, sembles molt més jove, bueno, bona nit i que vagi tot bé
Caram Bruguera, quina bronca!
Ja tens part de raó en el que dius. El meu fill ja fa fultbol en el barri, de moment no és ni equip, que són petits, però està clar que és allí on ha d"educar-se".
Les meves reflexions probablement anaven més en al funció "deseducadora" o "contraeducadora" del món que ens envolta.
I.. em deien que semblava més jove abans de fer de polític! En tot cas en tinc casi 38 i sense cap problema ;-)
Gràcies
Dolors, no eduquen els partits de futbol: eduquen els pares i les mares:-*
Eva
Dolors, no eduquen els partits de futbol: eduquen els pares i les mares:-*
Eva
Dolors, no eduquen els partits, sinó els pares i les mares que se'ls miren amb els fills:-*
Petonets,
Eva
El futbol practicat per 22 milionaris, que a més són (per que volen) quasi tots analfabets educa???
Qui educa és la persona que comenta la realitat al nen, no qui fa la realitaten aquell moment.
Hola Dolors, sóc company teu de l'agrupació de Gràcia i professor d'institut.
Vaig al gra: noto a faltar força i radicalitat (en el bon sentit) en totes les declaracions d'ICV en relació a la LEC. Quan mestres i professors, i sindicats i moviments socials en general estem tan empipats, ICV no sembla que faci arribar un missatge profund, de model. Ustec ha fet un bon comunicat en relació al pacte ERC, PSC i CiU. S'hi parla de model. ICV només parla, em sembla, de les escoles que segreguen i dels concerts, però ho fa d'una forma que sembla anecdòtica, quan ens hi juguem el model. Massa tènue la imatge que dóna ICV. Jo, en aquest camp, n'estic decebut.
El pacte nacional d´infraestructures inclou desdoblament C-16 Berga-Bagà i Tren Tram al Berguedà aquesta legislatura o in eternum?
http://iniciativa-roigs.blogspot.com/
Jo volia fer una pregunta sobre l'assumpte dels guaites i els bombers de la Generalitat.
Pel que tinc entés, s'ha produit un important nombre d'acomiadaments en el personal fixe discontinu amb el missatge: " el vostre lloc de treball no s'ocuparà ".
Em preocupa especialment aquest assumpte ja que jo visc a l'Alt Empordà i en aquesta comarca d'alt risc d'incendis,s'han tancat 3 punts de guaita.
Gracies
Pel tema dels Guaites no puc donar-te informació directa, però t'ho consultaré. Si em vols enviar un correu a dolors.camats@parlament.cat t'ho contesto a tu.
El mateix pel tema de les concrecions locals del PNI. consulta a dolors.camats@parlament.cat.
Pel tema de la LEC.
pot ser que el nostre missatge no s'hagi sentit prou alt però no serà perquè no sigu prou clar.
ICV votarà contra el model de la LEC, contra el mdoel que dibuixa un Servei d'Educació enlloc d'un Servei Públic. un model que equipara escoles públiques i concertades en drets però no en obligacions. un model que efectivament permetrà mantenir el concert a escoles que separen nens i nenes, que permet que el govern faci una zona única de matriculació a tot Catalunya... que permetrà derivar diners públics a la construcció d'escoles privades...
Dimecres en el debat al parlament intentarem deixar-ho de nou clar.
gràcies.
Publica un comentari a l'entrada