29.6.09

ILP Transgènics

Ahir era a la manifestació organitzada per SOM LO QUE SEMBREM contra els transgènics a Catalunya. ICV hi era, amb EUiA, com hi érem a la manifestació estatal.

Des d’ICV defensem una Catalunya lliure de transgènics i la ILP presentada amb més de 100.000 signatures al darrere és una oportunitat excel·lent per fer un debat en el Parlament d’allò que preocupa a la ciutadania.

Per contra del que a alguns pretenen instal·lar, el debat sobre els transgènics no és un debat tècnic ni científic, tot i que és cert que cal una informació mínima necessària i un coneixement bàsic sobre l’ús i les conseqüències dels productes modificats genèticament per poder plantejar el debat. Però el tema de fons és el model de producció de la nostra agricultura, és un tema plenament ciutadà, on hi tenen veu els productors i també els consumidors i consumidores. Té futur el camp català competint amb la seva producció en quantitat amb la resta de països productors? Tenim dret a conèixer quines modificacions han patit els productes que arriben a la nostra taula i com s'han alterat les seves condicions naturals? Podem decidir sobre la diversitat natural dels nostres cultius o hem d'apostar per un únic model de cultiu productivista? O és precisament la qualitat que dóna entre altres l’agricultura ecològica el que permetrà al nostre camp ser competitiu.

La no regulació de l’ús de transgènics a Catalunya és, de facto, un terreny abonat per la seva extensió i ha provocat que Catalunya sigui, després d'Aragó, la comunitat amb més blat de moro transgèncis de tota Europa! I a la pràcitica, impossibilita que es pugui conrear blat de moro ecològic.

Aquet és un debat existent als països europeus. Itàlia i França no han autoritzat mai encara cap cultiu. A Espanya, Balears, Canàries o el País Basc s’han declarat regions lliures de transgènics. És un debat present a la nostra agricultura però del que la ciutadania no en podrà dir res. Quan la ILP ofereix aquesta possibilitat, l’esmena de rebuig de PP, CiU i PSC farà impossible el debat en el Parlament.

I encara algú s’estranya de la incomprensió cap a la política institucional i la desafecció ciutadana?

Jo sóc signant de la ILP, jo el dijous votaré en contra de les esmenes a la totalitat. Però jo previsiblement perdré la votació. Què els haig de dir als altres 100.000 signants?

2 comentaris:

arati ha dit...

Aixó mateix, què ens diràs? Perquè jo sóc una de les signants de Som lo que Sembrem.

Passava per aquí des del twitter, encantada d'haver arribat.

Miquel ha dit...

Ahir vam estar parlant el Gerard i jo amb en Toni Comín, i sembla que capgirava la truita tot dient que vosaltres éreu els que trencàveu el consens del govern. Curiós, quan són 2 de 3.
També em semblava que ens déia que no es podia legislar per a canviar el model agroindustrial insostenible que tenim davant nostre. Ni tan sols fer alguna tímida proposta com la de la ILP de Som Lo Que Sembrem que va en aquest sentit.
Ara resulta que la resposta al pic del petroli no es pot legislar -resposta que significa que demà se'ns acaba el petroli barat, i que això afecta a la manera normal de com ens movem, ens il·luminem, cuinem, escalfem, i mengem (l'agricultura catalana és més del 95% depenent del petroli, ja sigui en transport i mecanització, com en fertilitzants i pesticides). Amb quin criteri? Vinga! endavant! i a veure si aconseguiu treure aquests aspectes a la llum pública!