19.3.07

Crispació

Molt es parla aquest dies de la crispació. Al meu entendre no és un problema de l’enduriment del debat polític al Congrés, ni tant sols de l’agressivitat amb la que es defensen uns i altres arguments. No és la primera vegada que es parla en aquests termes de la política estatal. Només cal recordar el “Vayase señor González” i tot el que va envoltar l’ascens del Sr. Aznar fins el govern per tenir clar que no és ara que la demagògia, el catastrofisme o l’agressivitat són recursos habituals en el debat polític.

El més sorprenent ara és la nul·la absència d’alternatives. El PP ha estat capaç de muntar tota la seva oposició al PSOE des de l’inici de la redacció de l’Estatut i fins les properes eleccions generals (siguin a la tardor, siguin abans d’un any) basat exclusivament en la unitat d’Espanya. Per ser més precisos, el PP ha aconseguit que quedi instal·lada la idea que o bé es defensa Espanya (amb totes les majúscules i senyals d’admiració que toca) o bé es defensa els territoris “històricament hostils”, reductes de tota mena de conspiracions (o sigui Catalunya i Euskadi). Per la dreta espanyola el discurs és sense matisos. Amb mi o contra mi, cap possibilitat de recuperar les voluntats que van fer possible acords, també respecte les nacionalitats, en moments teòricament més difícils.

L’oposició és d’alta intensitat en aquest tema, el Tema i en la resta es fan rebaixes (l’abstenció en la Llei d’igualtat tot i ser contrària al que sempre defensa el PP o el vot a favor de la Llei de la Dependència, que eixampla l’Estat del Benestar que des de la dreta s’entesten en reduir).

Alguns ens queixem i amb raó que el marc de la Constitució espanyola està ja superat. Són molts els aspectes que caldria pactar de nou, per modernitzar un text que ja va fer prou amb ser aprovat el 1978. El meu temor és pensar si avui el PP, vist el que veiem, seria capaç d’aprovar un text similar o també l’enviaria al Tribunal Constitucional per anar en contra de “los Principios Fundalmentales del Movimineto”.

7 comentaris:

invitado ha dit...

Camats, cada cop pitjor. Què vol dir "El més sorprenent ara és la nul·la abscència d'alternatives"?Què coi és la "nul·la abscència"? És millor que no escriguis, perquè després tots els blogs comencen a parlar d'aquest, i a enllaçar-s'hi per a riure-se'n, i la veritat és que fa molta pena trobar-se citacions de les teves limitacions per tot arreu. Al Parlament, almenys, ningú no s'assabenta de les teves elucubracions sense fonament. Però aquí et pot llegir tothom.

Pera ha dit...

Doncs jo si que estic en moltes coses conforme amb aquest article.
Em considero mes simpatitzant de les dretes que de les esquerres, millor dit pràcticament he votat sempre dretes o el que es diu dretes.
Portem uns anys amb una crispació per part del PP que no m’esperava. Jo el que faig es riure de segons quines actituds, perquè quant un no te raonaments per dialogar far que no em mereixi cap atenció i mels miro amb un somriure. Jo crec que ells mateixos, ja s’ho trobaran, tard o dora, hauran de modificar la seva forma de fer, tornar a fer oposició per dedicar-se a d’altres temes, que no sols sigui la Unió d’España o el terrorisme. Crec que existeixen prou temes importants per dedicar-los una mica d’atenció i en alguns casos moltes dedicacions. I si que es cert que amb actituds d’aquest estil en el que s’ha instal•lat el PP (amb un gran recolzament de vots), difícilment podrem seguir avançant i millorant aquest país.
Pere Domenech

Unknown ha dit...

El que està clar és que si a espanya no triomfa ni te futur un partit tipus Le pen és pq precisament el PP ja fa aquesta funció -i la fa bé-, per desgràcia nostra.

ErrareHumanumEst ha dit...

Respecte a la publicació del canvi climàtic, en que Bertrand Delanoe destinava 2.000 ha. d'arbres a un païs del tercer món i augmentava 1.850 ha. de bosc de la capital francesa... Voldria fer una crida i prefereixo fer-ho a través d'un colectiu polític com el vostre que té voluntat de solucionar problemes ambientals.
Repoblar és molt bonic però ja ho varen fer els forestals en l'època repobladora de Franco i precisament l'abandó d'aquestes zones ha provocat que acabin cremant-se, a Catalunya hi ha dos mil·lions d'ha que representen si no recordo malament el 61% de la superficie total (Superior de tros a la mitjana europea), el 80% d'aquestes zones pertanyen a la propietat i per una política forestal nefasta s'han vist obligats a abandonar aquestes zones, moltes d'elles tenen característiques similars al que abans era el bosc que va cremar a Solsona el 94. No obstant, la societat terciaria i industrialitzada s'exclama quan algú intenta posar ordre i inverteix esforços en evitar catàstrofes així com també d'intentar aprofitar el potencial dels boscos catalans, que dia rera dia es veu substituït per derivats del petroli. Com pot ser que molts dels que inverteixen esforç i voluntat de millorar en la gestió dels espais naturals siguin perseguits per la societat?

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

jo soc partidari des del primer dia, públicament, de no tenir INTERIOR. No pas per defugir responsabilitats. Senzillament perquè ICV-EUiA no té prou forces i crec que s'hauria de dedicar a reforçar medi ambient, habitatge i sumar més àmbits socials. Els mossos, amb nosaltres o sense nosaltres, sempre generaran desconcert i crítica: per uns són tous, per altres són durs. És una patata calenta que serveix perquè ERC i PSC no es desgastin.

VULL QUE ICV-EUIA ABANDONI INTERIOR.

(PER LES RAONS ESMENTADES, NO PER ALTRES)

Unknown ha dit...

Dolors,

Investigant les IP dels ordinadors que em visiten he descobert que algunes procedeixen dels mossos... d'aquí que els hagi dedicat el meu darrer post a tant il.lustres visitants.

Espero el vostre suport si tinc algun problema de llibertat d'expressió.

Una abraçada i molta sort.

gallo rojo ha dit...

Me dirijo a los compañeros que impulsan este blog, para presentar un nuevo proyecto, que utilizando el nombre de Gallo Rojo, va dirigido a todas las personas de la izquierda alternativa en general, y a los de la coalición ICV-EUA en particular. Esperamos que sirva para abordar temas, que con frecuencia se suelen dejar de lado, pero que son necesarios para situarnos acertadamente en la actual coyuntura. Agradeceremos vuestras aportaciones, vuestras críticas y vuestras y sugerencias.