Les manifestacions de divendres i dissabte em preocupen. M’és igual quanta gent hi havia, eren molts. I em preocupa sobretot que qui convoca és el principal partit de l’oposició, amb el suport a les darreres eleccions, de més de 9 milions de vots i aspiracions a tornar a governar.
Que quedi clar, jo no qüestiono el dret a manifestar-se pel que vulguin, o a discrepar de totes i cada una de les decisions del govern, entre altres coses avui poden sortir al carrer perquè molts demòcrates, entre ells molta gent d’esquerres a la que critiquen o a la que neguen la memòria i el reconeixement, van lluitar i van donar la vida per la llibertat d’expressió i per combatre la dictadura.
Però que siguin clars, dissabte no sortien al carrer per reclamar justícia sinó venjança i un Estat de dret no basa el seu sistema judicial en l’ull per ull i dent per dent, no basa la seva política anti-terrorista en el dolor de les víctimes i les seves famílies, per elles tot el respecte i comprensió.
El PP va disfressar la seva oposició sense treva al PSOE de manifestació “bonita”, en paraules de Mariano Rajoy. Va atiar els sentiments i les emocions contra una decisió polèmica i mal explicada contra el govern, la unitat davant el terrorisme, la política anti-terrorista de l’Estat i sobretot contra el ZP, que ja és la diana de les seves manifestacions fins el dia de les eleccions generals.
Avui, a partir de la compareixença de Pérez Rubalcaba al Congrés, el govern espanyol té l’oportunitat de demostrar que són capaços de demostrar el lideratge polític que fins ara els ha faltat i la pedagogia per explicar una decisió que té el suport de tots els partits del congrés excepte el PP. El PSOE no pot perdre cap altra oportunitat per recuperar la iniciativa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada