1.3.12

JO VULL DONAR EL MEU SUPORT ALS ESTUDIANTS

Sí, cal criticar i denunciar qui s’aprofita de grans concentracions i comet actes vandàlics. Condemno i amb rotunditat. Fet. Però no és el substancial.

El que és substancial és que als carrers de les nostres ciutats i tancats als seus centres o facultats, els estudiants, les estudiants, s’han manifestat pacíficament a milers.

El més important és que ahir estudiants d’instituts i universitats van sortir al carrer per defensar allò que creuen. Aquests milers de joves també són els EMPRENEDORS del nostre país. Emprenedors socials en defensa de drets o com a mínim d’atenció i capacitat de diàleg.

Ells no poden trucar a la Consellera o el Secretari de torn i dir “arregla’m això meu que estic molt collat” com sí fan altres. Altres que aixequen el telèfon i amb una trucada tenen una esmena al pressupost o un article en una llei. Els nostres estudiants han de sortir al carrer en milers per aconseguir que se’ls mirin. I ni així. Però probablement tornaran a sortir i a aprendre també que perquè les coses es moguin cal que ser milers al carrer, però també que hi hagi algú que vulgui escoltar als despatxos.

Avui, els critiquen per irreals, utòpics o activistes els mateixos que ahir els criticaven per dropos, per voler ser només funcionaris o per no tenir valors. Tenen valors i idees, això és el que els fa més poderosos, més perillosos.

Ells han demostrat que el carrer també és la seva escola.