14.6.11

Resposta a la carta d'una persona indignada

Benvolguda persona indignada,

Estic d'acord amb la diagnosi que fas. La majoria del Parlament té força suficient per aprovar els pressupostos de les retallades i la llei òmnibus que mercantilitza serveis i treu controls al mercat.

Jo, com a diputada al Parlament, escollida com a tal, aniré el dia 15 a votar en contra d'aquests pressupostos. I aniré a fer-ho amb els arguments d’una esmena a la totalitat, de rebuig frontal que hem presetnat. Amb propostes alternatives, perquè és fals que retallar sigui la única alternativa. Es poden augmentar ingressos (aprovar un impost sobre els grans patrimonis, un impost sobre l’energia nuclear, no eliminar l’impost de successions...) i reduir despesa per altres bandes (despesa farmacèutica, concerts a escoles d’èlit que separen nens de nenes...). I el dia següent, el dia 16 votarem contra de la llei de mesures fiscals i financeres, igual que al juliol ho farem en contra de la llei òmnibus.

Es pot expressar el rebuig a aquestes polítiques de diferents maneres. Es pot fer des de les mobilitzacions d’una ciutadania que indignada rebutja les retallades, però també des del Parlament, on tenim raons i arguments suficients per votar en un sentit contrari a aquests pressupostos. Si no s'haguessin presentat les esmenes a la totalitat els pressupostos s'aprovarien sense pràcticament debat. Segurament és el vot durant els pressupostos la manera de retratar els interessos de cadascú.

Després de mirar cap a Itàlia amb preocupació tant de temps, avui hi mirem esperançats. A Itàlia han demostrat que la mobilització ciutadana, la participació massiva en unes eleccions i la iniciativa política dels partits que han portat els referèndums a consulta ha permès canviar les coses. La política, i l'aliança de la política al carrer i a les institucions ha permès dir NO a l'energia nuclear (i ja és el segon país del G8 que ho diu) dir NO a la privatització de l'aigua (i aquest debat ja planeja a Catalunya) i exigir que els polítics corruptes siguin jutjats.

A Catalunya, demà discutirem els pressupostos perquè alguns, entre ells nosaltres, hem presentat una esmena a la totalitat. El Grup de CiU (62 diputats) que dóna suport al Govern i el Grup del Partit Popular (18 diputats) que ja ha anunciat que l'ajudarà a rebutjar les esmenes a la totalitat, sumen 80 vots. És una majoria més que suficient (68 és la majoria) i per suposat també el quòrum necessari. I és en aquest marc on alguns volem que s’escolti la nostra veu d’oposició que evidencia que hi ha altres camins.

Jo pertanyo a un grup parlamentari de 5 diputats i 5 diputades i tots 10 ens hi oposarem. Sé que no n'hi haurà prou amb els nostres vots però també creiem que en un moment en que s’aproven polítiques de retallades cal omplir tots els espais per plantejar alternatives i dir que no són inevitables les seves polítiques.

Potser ens tenen on volien, a la trinxera, però des d'allà o des d'on sigui no deixarem de denunciar-ho. Espero, des d’aquest plantejament, poder compartir algunes lluites plegats.

Dolors Camats, també diputada



Senyor/a diputat/diputada,
Em dirigeixo a vostè per manifestar el següent:
Un dels motius que han fet esclatar el moviment de les acampades arreu del territori són les retallades socials que s'estan produint. No és l'únic. Persones de tot tipus (joves, estudiants, treballadores, a l’atur, pensionistes, immigrades…) fa molt que vivim la precarietat i la falta de democràcia en les nostres vides. En silenci hem acumulat, durant molt de temps, infinitud de motius que han fet créixer la nostra indignació.
Ara, per fi, hem trencat el silenci i ens hem atrevit a parlar. I ho hem fet al carrer, sense violència però cridant d’indignació, no podia ser d'altra manera, era massa el que estàvem aguantant.
Aquest crits no apareixen ara per casualitat. S'està destruint el ja insuficient estat del benestar que teníem. Els darrers mesos hem vist amb incredulitat com es tancaven serveis d'urgències o quiròfans als hospitals. Els plans d'austeritat tindran greus conseqüències per una gran part de la població i l’excusa del dèficit no ens serveix quan s'han donat milers de milions als bancs i les caixes i s’ha eliminat l'impost de successions.
Davant els pressupostos que es volen aprovar aquest juny al Parlament de Catalunya, la nostra reacció no és només d'indignació, sinó d'alarma: d'ara en endavant la vida dels sectors socials que menys tenim serà molt més difícil. Mentre l'atur es manté en xifres històriques s'aprimen els pressupostos pels serveis socials. Ens sembla inconcebible. La llei Òmnibus dona barra lliure al mercat. Ens havien dit que vivíem en democràcia, que els que prenien les decisions eren els que tots votàvem. Resulta que no, que les decisions les prenen els mercats.
Per tot això, multitud de moviments socials ens presentarem el dia 15 de juny al parc de la Ciutadella amb la intenció d'aturar el Parlament per a aturar les retallades: farem una cadena humana per evitar que les retallades entrin al Parlament. Però el seu grup parlamentari també pot actuar. Segons l'article 80 del vostre reglament no es podrà prendre cap acord si no hi ha suficient quòrum a l'hemicicle. És per això que demanem al vostre grup parlamentari que aquell dia no es presenti a la sessió parlamentaria i boicotegi les retallades. Més enllà de sigles i pactes, us demanem individualment a cada un dels diputats, si són conscients del que suposaran les retallades per la majoria de la població, aquell dia no aneu al Parlament. Si veniu i ens trobeu a les portes, gireu cua o afegiu-vos a nosaltres.
Entenem que les eleccions i el vot no poden ser un xec en blanc per actuar en contra la població. El 15 de maig vam sortir als carrers demanant una democràcia real. Encara la volem. En un dia 135 persones poden hipotecar la nostra vida durant anys. No ho permetrem!
Una persona indignada

10 comentaris:

Marc Vilarassau sj ha dit...

Sra. Diputada,

Per disminuir el dèficit vostè proposa: "augmentar ingressos (aprovar un impost sobre els grans patrimonis, un impost sobre l’energia nuclear, no eliminar l’impost de successions...) i reduir despesa per altres bandes (despesa farmacèutica, concerts a escoles d’èlit que separen nens de nenes...)"... el que em deixa preocupat és que, des del seu partit, només proposen mesures 'negatives' per augmentar els ingressos, mai no els he sentit una mesura 'positiva', en la línia de l'economia productiva, que sigui creïble. És a dir, formes de generar riquesa i no només de gravar-la amb impostos. Vostès, són els millors redistribuint la renda, i no ho dic en broma, però són els pitjors alhora de generar-la. I no semblen ser-ne conscients.

A més, concedint que es fes el que vostè proposa fil per randa, segur que no se li escapa que la disminució del dèficit que s'obtindria amb aquestes mesures 'cosmètiques' no passaria de ser la xocolata de la xocolata del lloro, és a dir, misèria i companyia. Quines altres mesures de gruix tenen pensades per reduir-lo de debò?

Pel que fa al Sr. Indignat, només una esmena: quan diu emfàticament que "en un dia 135 persones poden hipotecar la nostra vida durant anys. No ho permetrem!", oblida que en una democràcia representativa com és la nostra, aquestes 135 persones representen a 2.919.738 persones que vam exercir el nostre dret a vot el passat 22M. Participo de la seva indignació, l'animo a seguir lluitant per una societat més justa, però no li puc acceptar la pretenció d'atribuir-se una representació social que no té. Sincerament, amb aquest gest d'obstaculitzar l'exercici parlamentari crec que estan traspassant una línia vermella que els deslegitima.

Atentament,

silvano aversano cosmai ha dit...

M'agrada el teu tarannà i el vostre en general. Tant de bo es pogués, tots plegats, començar a donar forma "jurídica" als poetes i somniadors del 15M .
Perdona’ns els crits d’aquesta tarda.

silvano aversano cosmai ha dit...

M'agrada el teu tarannà i el vostre en general. Tant de bo es pogués, tots plegats, començar a donar forma "jurídica" als poetes i somniadors del 15M .
Perdona’ns els crits d’aquesta tarda.

Dolors Camats ha dit...

Benvolgut Marc.

Pots parlar-me de tu.
jo he penjat algunes idees alternatives als pressupostos. La resta del nostre argumentari de l'esmena a la totalitat el tens a la web d'icv. http://www.iniciativa.cat/icv/documents/3666

No sé si estic d'acord amb que les mesures que proposem són "negatives". La fiscalitat és redistribució de la riquesa i això és el que proposem.

En quan a generació de riquesa, aquests presupostos encara són més ineficaços que socialment, que no aborden la creació d'ocupació.

Nosaltres defensem serveis a les persones (educació, dependència, salut...) modernització ecològica (no a les nuclears, aigua, ecologia, renovables, agricultura ecològica, transport públic...) i coneixement (recerca, cultura...) com a grans pols per reactivar l'economia.

És només un tast.

Gràcies pel correu.

camats

Dolors Camats ha dit...

Benvolgut Silvano,

No va ser Voltarie que va dir: "No estic d'acord amb el que dius, però defensaré amb la meva vida el teu dret a expressar-ho" uns 10 anys abans de la Revolució Francesa...?

Gràcies,

camats

Cécile ha dit...

Marc,

jo també vaig anar a votar el 22M, però em sento més a prop de les indignades que de la classe política. (i ull perquè no té res a veure els 135 escons amb votar el 22M, que van ser eleccions municipals i no pas parlamentaries).

Les persones que van votar CiU i PP al Parlament de Catalunya no van superar 1.600.000 persones, ni tant sols van ser els dos partits més votats.

Tot i així, CiU i PP pretendran tenir tota la legitimitat per aprovar uns pressupostos que escanyaran encara més l'estat social de benestar, i a la part més vulnerable de la població catalana.

Com a persona que ha votat des dels 18 anys, però cada vegada més desmotivada, crec que el moviment indignat que participa en la política de forma desinteressada i sense afany de poder o de lucre, té molta més legitimitat que la classe política que, en general, es caracteritza per lo contrari.

Marc Vilarassau sj ha dit...

Dolors, gràcies per la resposta, m'he llegit la vostra esmena a la totalitat amb interès. Penso que no sortirem de la crisi amb mesures que pivoten bàsicament en la fiscalitat. En tot cas, molts ànims per continuar endavant amb la teva responsabilitat política.

Cécile, gràcies per la correcció (quin nyap). En les eleccions de l'any passat al Parlament van votar 3.152.630 persones. Respecto el teu desengany i l'admiració que manifestes pel moviment dels indignats, però et recomano que no ho idealitzis massa si no vols caure tard o d'hora en un altre desengany. Hi ha un idealisme necessari que sap perseverar quan la realitat imposa els seus ritmes; i hi ha un idealisme emocional que funciona a cops de cassola però que no resisteix 'el dia després'. L'exercici democràtic de la política té molt a millorar, per suposat, però és el millor camí de gestió de lo públic a llarg termini. Discrepo profundament de la deslitimització i desprestigi de la democràcia i dels polítics que promou aquest moviment. Hi ha molta impostura, molta arrogància i molt fariseisme (els dolents són els altres), barrejat amb molta bona voluntat, això sí.

joan serrat ha dit...

ànim! segurament la política és molt en la resposta que doneu al que ha passat avui.

Jaume ha dit...

Sra. Diputada,

Crec, que avui l'he vist circulant pel carrer amb bicicleta, sense casc. Circular sense casc, no va en contra de cap norma, en via urbana.

Però és efectiu !!! Perquè no el du? Implantaria la obligatorietat a les vies urbanes ?

Miquel Saumell ha dit...

Senyora diputada,
Sense entrar en el fons de l’assumpte, que donaria per utilitzar molt més espai del que et permet un simple comentari, voldria dir-li que:
1/ D’entrada, en utilitzar el tuteig per respondre la carta d’en Marc Vilarassau sj, que mirant-me ambdós currículums intueixo és més gran que vostè, vostè ja intenta posar-se en un pla superior. Segurament és quelcom inconscient per part seva però jo ho veig així. No és la persona jove qui ha de dir a la persona gran “pots parlar-me de tu” sinó justament al revés.
2/ Si com he llegit avui a l’Ara vostè és del districte de Sarrià-Sant Gervasi, que és d’on són la majoria dels polítics de Barcelona, segur que sap que en aquesta zona hi ha molt bones escoles que ensenyen aquestes normes bàsiques de cortesia, suposant que no s’hagin aprés a casa.
3/ Em treu de polleguera aquesta suposada superioritat moral típica l’esquerra, i com més esquerra més agreujada, que pretén estar sempre per sobre del bé i del mal. Sortosament vostès són els que són, més aviat pocs, i tenen la representació democràtica que tenen, més aviat minsa, suposant que els criteris de representació democràtica siguin els correctes. Ho dic perquè ahir, passejant per Gràcia i just al costat d’un local d’Iniciativa, hi havia una pancarta que deia “La democràcia no ens ha portat la llibertat”. Segurament encara hi ha algú que té nostàlgia de la dictadura del proletariat que vostès defensaven fins fa quatre dies.
4/ Continguts al marge, la felicito pel seu to de veu educat quan apareix al faristol del Parlament. La majoria dels seus 134 col·legues n’haurien d’aprendre. Lo cortés no quita lo valiente.