Avui comencem de nou

Ja tenim resultats. I no m’agraden. Però toca acceptar-ho i treballar-hi. És l’escenari polític en el que haurem de decidir en els propers 4 anys a Catalunya i la majoria ha volgut que sigui un escenari on la dreta catalana pot decidir àmpliament.

És un resultat que ens acosta més al que passa a Europa, on la socialdemocràcia cau en les eleccions i en els governs, sense capacitat de ser alternativa al liberalisme pre-crisi i post-crisi, ni amb voluntat de tenir propostes o idees diferents. On l’extrema esquerra es queda al marge de les institucions volent, o sense voler. On la combinació de dificultats econòmiques i immigració només fa créixer l’extrema dreta i el racisme. Un context on l’esquerra verda sembla que té encara marge per créixer, però on és encara massa tendre. On som encara massa petits.

És també un resultat que ens acosta al que passa a Espanya, on la corrupció sembla una manera normal i acceptada de fer de certa classe política, i no passa res. On ficar la ma a la caixa no es castiga electoralment, sinó que es premia amb àmplies majories “perquè les urnes parlen pels jutges” per alguns. I on l’ambigüitat es premia més que la coherència.

És un resultat que no ens permetrà fer política al Parlament. Perquè hi ha una majoria quasi absoluta, però també perquè haurem de conviure amb histrionisme i partits monotemàtics que reben i rebran la pluriatenció-mediàtica.

La política catalana es tornarà a fer a Moncloa, per això estan tant tranquils des del diumenge a la nit. Allí negociaran el que convingui més, al partit del govern o al del Gobierno (hi hagi qui hagi a Moncloa) i no pas al país.

Però aviso. Es pot pretendre condemnar-nos a la irrellevància periodística, però no política. Els 5 diputats i les 5 diputades d’ICV-EUiA ens farem pesats parlant de pobresa, de justícia social i d’educació per tothom. Proposant iniciatives de canvi de model productiu lligat a la lluita contra el canvi climàtic, lligat a l’èmfasi de les renovables o de l’agricultura ecològica. Batallarem perquè l'Estatut no quedi aparcat, ni la reivindicació d'una nova relació amb Espanya, més de tu a tu. Farem política, ens escoltin o no.

Segur que hem de treure lliçons dels resultats electorals. De ben segur hi ha gent a la que hem decebut, hi ha coses que no hem fet bé i probablement hi ha una feina que hem de recuperar, i és que l’esquerra no pot treballar aïlladament, cadascú en la seva parcel·la social, cultural o institucional. Des dels partits i des de la pluralitat de moviments que podem coincidir. O som capaços de teixir aliances, respectant l’espai de cadascú però lluitant plegats per objectius comuns, o aquesta vegada ens passen per sobre. O entenem que podem ser diferents i plurals però sumar, que podem no tenir les mateixes estratègies però sí objectius comuns, o trigarem a tornar a tenir oportunitat de transformar i millorar el país com hem fet els darrers anys.

Avui comencem de nou.