Contra el racisme i la xenofòbia

(text per la pregunta al President de la Generalitat en la sessió de control del 28 d'abril) La crisi econòmica té un impacte directe en les persones més febles de la nostra societat, els barris més populars i posa també en tensió els serveis públics i els drets socials. Es generen situacions de desigualtat creixent, que afavoreixen una fractura de la convivència i on la intolerància cultural o religiosa, es barregen i atien el racisme i la xenofòbia. Ho veiem arreu d’Europa i Catalunya no és un oasi en aquesta qüestió. El darrer dels exemples ens l’ha brindat el PP a Badalona, però no és l’únic. L’arribada de persones de fora, la gestió de la diferència... certament poden portar problemes sinó ho afrontem de forma clara, però és evident que la immigració genera oportunitats. Pels que arriben i pels que hi érem. Perquè el problema no és la immigració, sinó pobresa. El problema no és l’immigrant sinó el delinqüent. I no fer aquesta distinció, és xenofòbia. Els drets s’han de garantir per tothom, com els deures. També el dret a la seguretat. A passejar tranquil pel teu barri, però també a no ser explotat pel color de la teva pell. Dret a no patir per si l’ajuda que necessites et tocarà però també a no ser discriminat en l’accés a aquestes ajudes. Exigir aquesta igualtat de drets i deures ens permetrà continuar sent una societat cohesionada, com fins ara. I que ningú s’equivoqui. Aquesta defensa no és bonisme. El que no pot fer l’esquerra és justificar o permetre, mirant cap a una altra banda el racisme. Abandonant els principis que li són propis. El de la igualtat, el de la justícia, el de la protecció del més feble. Perquè igual que hi ha un racisme destraler i violent, també hi ha el racisme de saló, que mira cap a una altra banda, quan el primer actua. Per això hem dut el fulletó del PP als tribunals, perquè el nostre codi penal tipifica l’incitació a l’odi com a delicte. I celebrem també que el Govern estudiï la possibilitat de presentar una querella. Avui a Catalunya hem fet un pas endavant amb l’aprovació de la Llei d’Acollida que és un fet pioner a l’Estat, com ho va ser el Pacte Nacional per la Immigració. El govern ha d’entomar de cara l’arribada de persones nouvingudes, com a oportunitat, però també amb els riscos que pot suposar. I no deixar passar ni un intent de fractura de la convivència.