10.7.08

Vergonya


Vergonyant és la imatge, no per reptida menys tràgica de persones arribant en pastera a les costes europees a punt de morir. Indigna pensar que la nostra reacció a aquest allau és el tancament de fronteres i aixecar murs més alts.


I no és un problema del paper dels nostres representants ni dels nostres governants, és un problema ètic i de justícia de la societat europea. Especialment dels ciutadans i ciutadanes que amb el nostre comportament (laboral, de consum, electoral...) permetem situacions com l'arribada de la pastera d'aquesta matinada.


Algú ha fet l'exercici de veure els nens que es queden pel camí amb la pell blanca i el cabell ros? Alehores tots els resorts de les nostres societats benestants s'accionarien per protegir els drets dels menors i de la infància, però sembla que no som capaços s'exigir el mateix si els nens que apareixen són negres i van despullats. No té drets aquesta infància?


Una bon exercici de la pràctica política és intentar posar-se en el lloc de l'altre. A mi m'és molt fàcil col·locar-me en el lloc d'una mare que intenta el millor pels seus fills, però em costa molt explicar al meu fill que si fos africana fer això podria voler dir arriscar la seva vida.


La foto és d'una nena senegalesa que m'envia la Mòncia Solé, del projecte de la Fundació Guné. Desitjaria per ella que pugués triar el seu futur sense jugar-se la vida.

4 comentaris:

Salvador ha dit...

Els que tanquen les fronteres i aixequen murs més alts són els nostres representants o governants, no s'hi val derivar la responsabilitat cap als ciutadans, els polítics com a mínim haurieu de tenir la valentia d'assumir les vostres responsabilitats.
Encara que ben mirat els ciutadans i ciutadanes sí que tenim una responsabilitat que és l'electoral. Però és que votis a qui votis tot acaba igual.

Sonia ha dit...

Et felicito pel post, que ens convida a reflexionar sobre la situació. La inmigració no es un delicte, més aviat s'haurien de estudiar les causes que la motiven.
Es com la febre, que no es la malaltia en si, sino el simptoma. Mugabes i companyia.
D'acord amb tu, la comprensió de tots però a la vegada si que es veritat que nomès vosaltres teniu la força per fer efectiva les idees.
Salutacions

Dolors Camats ha dit...

No vull defugir les responsabilitats institucionals, ni com a electe ni com a partit. Però també heu d'entendre que a vegades és molt frustant veure quina poca força té la política per canviar les coses i alhora quina poca força es té des de segons quines postures.

No Salvador, tots els polítics o tots els partits no som iguals. Potser sí que les nostres campanyes, logos i fins i tot paraules s'assemblen, però et ben asseguro que a l'hora de decidir i canviar les coses les diferències són abismals!

Navegant ha dit...

Apreciada Dolors vàrem coincidir en un vaixell aquest estiu tornant de vacances i et vaig dir que endavant amb la feina que feieu i que trobava que era molt bona feina. Ho ratifico, crec i espero no esquivocar-me, que sou dels pocs politics coerents que queden, i tot i que et vaig dir que no era votant vostre, segurament properament ho sigui. Us animo a continuar treballant, vull recolzar-vos amb les limitacions al vehicles particulars, al 80 Km/h, a la potenciació del transport public, a les noves linies de tren projectades, no defalliu, sobre tot amb les energies renovables, hem de ser independents energèticament, si us plau. Ànims i una abraçada.