Aquests dies és recurrent que de nou ens preguntin a la gent d’ICV si no tenim contradiccions per estar al Govern. Mostrant preocupació els que ho fan des de la bona fe i amb sordina els que desitjarien veure al partit sumit en un mar de dimissions, desercions i lluites internes a l’estil d’altres forces polítiques.
La resposta sembla evident. Clar que tenim contradiccions. I benvingudes siguin! Només qui té principis i governa en té. Però tenir responsabilitats de govern no és l’element determinant que provoca tensió entre partit i govern, sinó la manera en que s’està a les institucions i la força que s’hi té. I en ICV es combinen dos ingredients per fer un cocktail de difícil digestió: les màximes aspiracions de canviar les coses sent la força minoritària d’un govern de tres.
ICV no en té prou amb haver fet una llei d’habitatge que porta per títol “Llei del DRET a l’habitatge” i que és pionera a l’Estat, no perquè permeti el lloguer forçós de pisos buits després d’oferir totes les alternatives als propietaris, que és una anècdota, sinó perquè posa l’accent en les polítiques i les mesures per a l’accés a l’habitatge, per a que les persones amb més dificultats (joves i persones grans, famílies sense recursos...) accedeixin a un habitatge en condicions. Algú pensa que fer una llei així és senzill? Que és senzill intentar canviar dinàmiques i maneres de fer a tots els agents implicats en la construcció i promoció immobiliàries?
El mateix ha passat amb la gestió de l’aigua. Des de que el Salvador Milà va ser nomenat conseller de Medi Ambient i Habitatge que bona part dels esforços van anar adreçats a redreçar la política de l’aigua. A engegar projectes que transformessin els valors d’una nova cultura de l’aigua en accions concretes. La primera i més dràstica va ser la derogació del PHN, òbviament, que el Govern català va defensar. I la segona la redacció de nous projectes que, aquests sí, obtinguessin el finançament europeu necessari. Les actuacions han estat abastament conegudes i difoses en les darreres setmanes: recuperació de pous, construcció de dessalinitzadores, sistemes de reutilització d’aigües, gestió de la demanda... Tot plegat ja dóna els seus fruits amb la reducció de la demanda i amb nous abastaments d’aigua i malgrat tot la sequera ens ha atrapat.
És contradictori en aquesta situació prendre decisions que no ens agraden? Ho seria si no s’hagués fet tot l’anterior. Però la principal responsabilitat del govern és garantir un subministrament d’aigua a tota la ciutadania. Seria un argument terrible contra totes les mesures anteriorment citades i contra la nova cultura de l’aigua si finalment hi hagués restriccions en les llars.
Potser algú altre davant de la mateixa situació estaria temptat a no prendre una decisió impopular, a mirar cap a una altra banda i a esperar que plogui. A mi, no m’agradaria que algú així em governés.
8 comentaris:
No només al Govern es tenen contradiccions. També a la vida. Un exemple que, potser pot semblar frívol... És més fàcil defensar l'autonomia individual quan ets solter i no saps gaire per on va el món de la parella, que quan tens parella.
I què pasa? A cas quan tens parella deixes de gaudir de la teva llibertat, no, oi? Però si que sovint et trobes en dualitats que no sempre acabés resolent com t'hauries imagina't...
La vida és un cumul de contradiccions. Les que atanyen als principis són més delicades, però superar-les ens fa evolucionar.
Endavant amb la gestió i, si us plau, no ens decepcioneu.
"Un roig una mica verd."
Estem al punt de mira, constantment, molt per damunt de la resta dels socis de govern. I, fins i tot, ens demanen la mateixa responsabilitat tenint menys responsabilitats.
Sort que de responsables som i molt!
Que bé tornar a llegir-te!
Compañera, te hace falta un mayor dominio de la dialéctica y una mejor compresión de cómo operan las contracciones. No sólo quienes tienen principios y gobiernan se ven atravesados por estas. De hecho, una parte de las contradicciones de ICV, viene de su debilidad en el terreno de los principios. Por ejemplos ¿somos una formación política marxista o tenemos otro referente ideológico?,¿somos una formación política antiimperialista o nos situamos en el terreno de la equidistancia?,¿somos una formación política de la clase obrera o negamos la lucha de clases?. Pero sobre este tema ya debatiremos en otro momento. O al menos, esto es lo que yo espero. Centrémonos ahora en la acción de gobierno. Lo que ocurre es que la identidad de ICV, se ha construido durante los últimos años alrededor de nuestra acción de gobierno, sin discutir cuáles eran las “Conselleries” más adecuadas y cuál la acción a llevar acabo desde ella. Todo ha quedado en manos de unos pocos, que además actúan como cabezas visibles de la organización. No es sorprendente entonces, que cuando alguna actuación de “nuestros consellers” resulta conflictiva, esto repercuta de manera brutal en toda la organización. Mientras tanto, los organismos de dirección han sido copados por personas vinculadas a la actividad institucional y al cargo. En cambio, compañeros de gran valía, con una trayectoria impecable y cuyo honestidad les ha llevado a mantenerse al margen de la carrera por “triunfar a través del cargo público”, han sido arrinconados. Todo esto ha empobrecido a ICV. Es cierto que hace falta una renovación. El problema se encuentra en que ahora algunos confunden renovación con “cambio de caras”, y lo único que sugieren es sustituir a “los viejos” por”los jóvenes”. Se trataría únicamente de un cambio de “luk”.
A qui pugui interessar,
Sempre us he votat fins ara i durant mitja vida he dipossitat esperances en vosaltres comun partit diferent. Lamentablement a dia d'avui hem sento decepcionat i estafat per la gestió de la sequera i el trasvassament de l'Ebre. No teniu dret a utilitzar el meu vot en contra del que vau defensar. No teniu dret a enganyarme i utilitzar-me, no teniu dret a representar-me ni a gobernar.
Benvolgut Arthal,
Ningú té dret a representar-te sempre, ni als que has votat ni altres. Tu tens la darrera paraula, només faltaria. Un vot no és un xec en blanc. Entenc que a més puguis ser crític amb la nostra gestió, no entendre decissions i qüestionar-ho sempre.
Però lamento molt que no puguis veure quines són les nostres aportacions en tot el tema de la sequera i on estaríem si no s'hagués començat a treballar ja amb el Salvador Milà en una nova cultura de l'aigua, que en definitiva és el que està en risc des de que l'episodi de la sequera ha començat.
Des del 2004 s'inicien polítiques i actuacions mai engegades (pous, reutilització, estalvi, recuperació d'aqüífers, dessalinitzadores...) i d'ença de la sequera s'adopten restriccions i mesures pal·liatives per evitar mals menors (talls d'aigua). Malgrat això, amb tot no s'arriba, i portar aigua de l'Ebre si fos necessari sembla l'única solució. N'hi ha cap altre?
A l'àrea metropolitana fa mesos que ja vivim amb restriccions (no només d'omplir piscines! també de regar i tots els usos que no siguin imprescindibles per us de boca). El meu fill de 5 anys sap que no pot obrir l'aixeta per rentar-se les dents i deixar-la oberta. Ell la tanca per "oi que encara no tenim aigua, mama?". A l'escola aquest més de juny, els nens de P-4 dedicaran una setmana a treballar l'aigua, precisament en la línia que cal estalviar un recurs que és escàs i que és fon de vida.
Tenim molt clar que aquestes restriccions són necessàries. Unes restriccions que pateix el territori abastit amb l'aigua Ter-Llobregat i no la resta del país d'altra banda (on sí que es pot regar o omplir piscines).
Com et deia, lamento que la teva decepxió vingui per creure que hem traït algun compromís. Jo tinc clar que la política d'icv i del Departament no és transvassista, peruqè no busca treure aigua de l'Ebre de forma permanent sinó perquè s'ha previst, si res no canvia (i jo espero que no pari de ploure, perquè canviï!) per pal·liar una situació de restriccions que pot anar a pitjor.
A la teva disposicio,
dolors camats
No "s`agafa" aigua de l`Ebre. El que s`agafa és l`aigua sobrant dels regants, entre els quals hi ha petits pagesos però també grans propietaris. I se`ls hi agafa a canvi de res. I s`agafa per donar de beure a la gent treballadora de Catalunya que majoritàriament viu a l`àrea metropolitana. (no vull dir que a la resta de territoris no hi hagi gent treballadora).
El problema d`ICV es que no ha comunicat prou i el conseller ha comès errors importants, com parlar del Segre quan no en tenia competències, com "invitar" a sortir del partit als discrepants, o com dir en dimarts que ja es poden omplir piscines i regar i haver de sortir el President el dimecres i desmentir-lo.
ICV l`error que ha comès no és de politica sino de mantenir en el càrrec a aquest conseller. Es obvi que les necessitats d`aigua de BCN no tenen res a veure amb el projecte faraònic i insostenible del PHN i els usos que hauria tingut.
Però ICV encara té marge de maniobra: canviar el conseller, marcar perfil propi, i de tan en tan, fer veure a en Montilla, al PSC i a ERC que, al final de tot, si ells són en el govern, és també perquè ICV així ho vol. Ensenyar les dents -la clau- a vegades és necessari, i la militància ho necessita, sinó, serem com els altres partits: mediocres, previsibles, desilusionants...
esteu equivocats, l'aigua que se suposa que s'ha d'utilitzar en la interconnexió de xarxes,fins a un maxim de 4 m3/s, com diu el RDL3/2008, en teoria es l'aigua sobrant del minitrasvasament al camp de TGN. La llei del minitrasvasament deia que es podien trasvasar aigua de l'ebre recuperada de revestir els canals de reg fins a un max de 4 m3/s. Però els canasld e reg mai es van revestir mes uqe una part, mai s'ha recuperat els 4 m3/s que deia el minitrasvasament, però a pesar d'això tots els estius les tuberies del cat porten mes de 4m3/s per abastir TGN i els ports aventures, mentres els regants del delta tenen que regar en aigua bruta perque els canals no en porten prou.
Tot això d'ara es un gran engany, fet nomes per a pagar la campanya electoral de la sra. chacon, la que deia que "ZP ES LA GARANTIA PER A QUE NO HI HAGUEN MES TRASVASAMENTS",
mentres els de ICV feu de "malos" i els de ERC de "tontos", lo tio montilla fa lo que li passa pels dallonces i os deixa a tots a l'alçada del betum.
los de ICV i ERC despres de tot això haureu perdut tota la credibilitat i el tio montilla se ficarà totes les medalles,
però ja se sap MENTRES HI HAGUE TONTOS AL MON, SEMPRE HI HAURÀ VIUS QUE ELS FOTIN EL PEL
ara la sequera ja s'ha acabat, en teoria necessitaven fer la interconnexió de xarxes per subministrar 3,9 Hm3/mes des de la tardor fins al maig del 2009, mes o menys un 35 Hm3 feinen falta,
segons deia el RDL era "en cas del pitjor escenari en que no es donen pluges a la primavara del 2008", però per sort el pitjor escenari no s'ha donat
els embassaments de la zona ATLL, des de quan es va fer el RDL a ara han pujat de vora el 20 % (sobre 125 Hm3) fins a quasi el 37% (sobre 225 Hm3)
els 35 que feien falta de la interconnexio s'han cobrit ja amb les pluges
per a que gastar 200 milions d'euros de diner public en esta obra, si ja no fa falta?
espabileu que esteu en mig d'un ball de bastons que no es el vostre, esteu donant la cara per dur a terme el programa electoral del PSC i esteu deixant de banda los vostres programes
Hola Susana,
Estic convençuda que ara no escriuries el mateix, no? i que celebres com nosaltres no només que hagi plogut durant l'any sinó que amb la posada en marxa de la dessalinitzadora de El Prat puguem pensar ja en rescabalar el cabdal del Ter i plantejar-ho seriosament per primera vegada "en democràcia".
Publica un comentari a l'entrada