31.8.07

Temes d'estiu

Dos dels temes protagonistes de les notícies aquest estiu han estat l’apagada a Barcelona amb la cerca de les responsabilitats del que ha passat i el col·lapse hipotecari als EEUU amb les repercussions d’abast planetari, o sigui global.

Dos fets aparentment ben diferents però que sense ànim de ser exhaustiva tenen a priori alguns elements comuns.

Ha coincidit en tots dos casos una demanda comuna de transparència. En el primer cas una exigència de conèixer què fan les empreses elèctriques, en què inverteixen els seus beneficis o com fan front a les obligacions de compliment de servei públic, però també exigència de transparència de les operacions d’alt risc financer que tenen repercussions a nivell global i que les institucions internacionals són incapaces de seguir o controlar.

La coincidència s’estén en una segona demanda, la necessitat de més mecanismes de control públic. És a dir a més capacitat de les institucions públiques (ja siguin nacionals o internacionals) per conèixer, controlar, exigir és a dir INTERVENIR en la gestió privada de servies bàsics.

Res a dir. Transparència i participació i control ciutadà, són dues de les receptes d’ICV pel bon govern i la bona gestió des de govern. No ens ha fet mai por reclamar que el poder públic ha de tenir més capacitat de control, superant fórmules caduques plantejades des de l’esquerra en altres èpoques, però garantint que des del govern (local, nacional o mundial) es pot intervenir per garantir els serveis i les prestacions bàsiques a la ciutadania encara que la seva gestió sigui privada.

El que sorprèn d’aquestes exigències és que ara la dreta també s’hi afegeixi. Des del senyor Sirera (PPC) al Sr. Mas (CiU) o el mateix president francès, el Sr. Sarkozy o la presidenta alemanya, Sra. Merkel han sortit aquests dies a reclamar més dret i instruments dels governs per conèixer, controlar i intervenir la gestió privada.

On són la seva indignació dels darrers dies quan es planteja que la llei pugui obligar a les elèctriques a invertir els beneficis en la xarxa (CiU, PP i PSOE voten en contra d’aquesta proposta d’IU-ICV). On és la seva virulència quan ICV reclama exigències a les empreses privades, quan reclamem condicions a les privatitzacions que no permetin monopolis encoberts (impulsades pel govern Aznar amb el suport de CiU, la d’Endesa, Telefònica...). Perquè la seva acusació més permanent cap a les propostes d’ICV és que som intervencionistes? Que no és precisament el que ara reclamen?

Malauradament en casos com aquest dol mirar enrere i veure que un potser tenia raó, i que les coses realment poden fer-se d’una altra manera.

7 comentaris:

dErsu_ ha dit...

En el cas que ens ha afectat, tant Endesa com Red Eléctrica no són empreses privades. Són empreses privatitzades, que no és el mateix; empreses públiques regalades als amics del legislador de torn, com és d'habitud a les dites espanyes, i la seva gestió, com no pot ser altrament, només busca tenir content al generós amic que ha fet tan magnífic obsequi.

chamb ha dit...

una llei que obligui a invertir els beneficis??

ets conscient de la tonteria que dius?

si han de destinar recursos obligatoriament , doncs ja no son beneficis¡¡¡

Scripta Manent ha dit...

A la Camats li encanta dir les coses sense pensar. Com dir que Red Eléctrica és una empresa privada. Pobreta, no dóna més de si mateixa.

Si depeben d'ella per no tenir més apagades, estem ben servits.

AntoniPuigSole ha dit...

Estic d'acord que el problema principal està en la manca de transparència.
Aprofito per a aclarir una qüestió relacinada amb l'últim comentari: Red Eléctrica Española, és una empresa que cotitza en borsa i en la qual Endesa i Union Fenosa tenen una participació accionarial considerable. És cert, que el SEPI també conta amb una participació significativa. Però no és una empresa pública, encara que alguns, com per exemple Jordi Pujol, ara intenten fer creure'ns el contrari. No considero, en canvi encertat, parlar alegrament de "fórmules caduques plantejades des de l'esquerra en altres èpoques" sense aclarir quins són aquestes formules. En tot cas, no penso que les nacionalitzacions, si és això el que consideres caduc, ho siguin. Estan a l'ordre del dia. Mirem Bolívia i Veneçuela.

hooor ha dit...

Si nacionalizasen las empresas estrategicas que es lo que pasa en todos los paises con gobernantes inteligentes no tendriamos estos problemas. Pero nada aqui hasta la izquierda no tiene narices de plantarle cara a este sistema neoliberal.

Eduard Batlle ha dit...

Dolors,

Enhorabona pel pas de la cigonya, que és un gran pas a la vida.

Felicitats!
Eduard

Dolors Camats ha dit...

Benvolguts Chamb i Scripta manent, sento no haver-vos dit res abans, tenia coses més urgents per fer.

Haig d'agrair-vos l'atenció que poseu a llegir els meus correus, tot i que dedueixo pels vostres comentaris que no hi acabeu d'estar d'acord.

CHAMB: Tens raó, redactat com està no és correcte, hauria de dir alguna cosa així com: invertir en millores, en I+D o en renovables (i etc valenaltres exemplres) una part dels guanys prèvia a repartir beneficis. Suposo que tu ho diries millor, però també m'has d'admetre que la idea s'entenia i probablment és precisament el que vol dir el que no t'agrada. En això segur que no estarem d'acord.

SCRIPTA MANENT
D'entrada vull agrair-te que escriguis en català, veig pel teu blog (que m'he entretingut a llegir) que no és habitual en tu.També tens raó no dono més de si, jo no enganyo, sóc el que semblo, amb el que pugui tenir de bo (poc per tu) o de dolent. També veig que no sóc la única que es decepciona, les dones i especialment les d'ICV i les d'esquerres en general et semblem poc més que patètiques... Ho has comentat al psicoanalista? pot tenir una arrel freudiana...