Tot en el procés per elaborar una Constitució Europea sembla decebedor.
En un primer moment, els objectius (racionalitat en els textos i l’organització de les institucions europees, més transparència i democràcia, objectius polítics al nivell dels econòmics, carta de drets fonamentals... ) i el procés (la fórmula de la Convenció enlloc de la clàssica Conferència intergovernamental, el paper del Parlament europeu...) van sembla un avenç, que el resultat final va mostrar insuficient. Decebedor.
Però més decebedor ha estat encara el pacte per sortir de l’aturada que el text va rebre amb el vot negatiu de França i Holanda.
L’únic element positiu d’aquest cap de setmana, ha estat el recuperar de nou el pols i el debat sobre el text, tant o més aturat pels processos electorals a Alemanya i França que per la dinàmica europea en si. Els acords concrets als que s’ha arribat són un pas enrera. Compromisos que no responen en absolut als No en els referèndums, sinó a les pors i recels dels de sempre, amb l’afegitó de Polònia.
Tot plegat, acords més tímids i a acomplir més tard.
L’Europa dels 25 ja ha demostrat que genera expectatives molt diferents a tots els socis. Ara potser que ens deixessin fer als que creiem en una forma possible de construir Europa, i els altres, ja aniran venint!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada