ICV-EUiA ha obtingut 12 diputats i diputades, un 9’5% dels vots, representació a tot el país, també a Lleida, i 40.000 vots més que al 2003 en unes eleccions on TOTS els partits han perdut votants.
Com dèiem en campanya heu fet possible créixer, sumar i governar.
Gràcies per fer-ho possible, no us decebrem.
6 comentaris:
Veig que al sr. Ribas no li ha quedat clar que la guanyadora de les eleccions nacionals és la candidatura de Convergència i Unió i no el germà petit del tripartit. Fins quan vostès no respectaran al guanyador?
Com va dir Pujol el 1999: "Guanya qui governa". I qui governarà serà l`Entesa dels partits d`esquerres catalans, i no pas l`acord entre les dretes que hauria encapçalat l`arrogant. A CiU la campanya dura, agressiva, aspra, li ha sortit el tret per la culata. Ara cal governar i fer-ho bé, amb bona presència d`ICV en el govern (almenys una Conselleria més!). De res, Dolors; molta gent hem treballat perquè sigui`s diputada tú i els altres 11. Ara us toca treballar de valent per resoldre els problemes de la gent: habitatge, transport, escola, salut, universitat, contaminació, etc. M`importen 3 pebrots les seleccions esportives i la fira de Frankfurt, o si tenim o no Conselleria d`"exteriors". El que cal es treballar discreta i eficaçment. ânim i endavant.
Ostres, mira com respira la gent de premià de mar amb el nou pacte tripartit:
extractes del meu blog:
Ostres! Habemus tripartit. Comencem la setmana amb bon peu. Cal que aquest segon tripartit reflexi la nova correlació de forces interna. President Montilla i vicepresidents primer i segon Carod i Saura. Em sembla molt bé que s'hagi començat per pactar un protocol de relacions. Ara toca allò de consensuar un programa amb importants arestes de model territorial i de desenvolupament. Toca, també, oferir un govern tripartit i un triumvirat dirigent a la justa mesura del que aporta la crescuda ecosocialista. No és bo que es presenti com un acord entre les direccions del PSC i d'ERC. És cosa de tres. ICV-EUiA ha pujat i ho ha fet defensant aquest govern en temps de crisi, en temps de campanya i en temps de negociació (i en temps de futur!). Avui, a la gent de l'esquerra verda i roja, ens escau allò de la moderada satisfacció. Si tot evoluciona "tripartidàriament" bé, potser demà ja parlarem de satisfacció, compromís i altres adjectius. Habemus tripartit...i com a la vella Roma: Que hi hagi TRI-umvirat!
Penjat pel Tati a les 00:56
11 Comments:
x4 said...
iniciativa con lo que ha luchado y ha subido no puede aparecer como una comparsa de dos partidos que no han defendido claramente el tripartito. Saura tiene que dar el toque duro
1:29 AM
marc said...
visca el tripartit fase 2 ! i visca icv forta i decisiva !
3:02 AM
Paccius said...
Fa 3 mesos no ho creiem possible. Ara ja el tenim aquí. Bé no és potser del tot com voldríem que fos, però és el que hi ha. El president és una mica gris, però el d'abans potser era massa brillant. El Carod en pot fer una de les seves qualsevol moment, què hi farem. Cal donar les gràcies a la incompetència del "líder" Mas i el seu equip de Madís, Pujolets i Felips. Sense tanta incompetència aquest moment no hauria estat possible. Perquè mira que el tripartit també n'havia fet de mèrits perquè les urnes el castiguessin.
3:48 AM
Pep said...
Si al saura el putejen amb floreros i al carod li dónen la supervicepresidència, això serà un pal per icv i val més que s'ho facin mirar. No hi ha dret que qui més ha pujat i qui més ha apostat per això sigui ara el més marginat. Un disbarat que caldrà corregir.
4:40 AM
Carles Font / Barcelones Nord said...
ERC va a sac i comença molt malament amb el seu "veto" a Joan Saura, els negociadors de ICV han de plantar-se enmig de tanta manca de consideració per la part dels que han baixat. Ja n'hi ha prou de que ICV sigui marginada fins i tot quan és forta, ja sigui al Polonia o sigui a la realitat que és com la mateixa televisió.
4:51 AM
"tati-no logo" Soulbizarre said...
Quin és el preu que ha de pagar ICV per tenir un bon resultat, per fer bon rotllo en el govern, per posar pau entre ERC i PSC???? Senzillament ha de pagar-ho amb més ostracisme i desconsideració. Qui demanava govern d'esquerres? qui feia de l'equidistància un lema? qui no descartava una sociovergència? Prenem nota. Si ICV no té una conselleria de relleu politic a l'estil de viscepresident segon, darrera montilla i carod, més val que ens dediquem a fer de conserges o de mossos i mosses de la neteja de Palau. Espero equivocar-me com quan vaig pronosticar que no hi hauria tropartit. To plegat e´s molt injust.
5:04 AM
barrio este premià said...
que no se firme un acuerdo que despecie a Iniciativa Verds!
5:05 AM
cornut i abastonejat said...
en antena surt el vicepresident d'inciativa Guillot i anuncia que tindrem interior i res de res de conseller vicepresident ni més consellers. Mal començament per els que han guanyat escons i vots. Sembla ser que ERC manté cinc consellers i el Carod queda condecorat i que ICV manté dos vots al consell executiu, com si no hagués passat res amb el resultat del dimecres passat. Jo no he fet campanya però planyo als militants que han fet tanta feina per veure com es tracta a Iniciativa com una rèmora. no m'estranya que estigueu enfadats amb tanta mala sort. Espero que no poseu l'altra galta quan vinguin els trets. govern d'esquerres? més aviat govern montilla-carod amb un saureta petitet al costat.
6:21 AM
Paccius said...
Està pel tripartit abans de la negociació té aquests inconvenients. De tota manera aquesta posició tranquil·la i assossegada no li està anant malament a ICV. De mica en mica s'omple la pica.
Jo crec que pels resultats ICV hauria de tenir tres conselleries, i no crec que en Baltasar, al meu entendre un polític de tornada, sigui una bona aposta de cara a futur.
6:24 AM
calculadora ecocomunista said...
Jo veig mala baba en tot això dels pactes, no cal ser matemàtic o polític per entendre que si dels tres partits del govern, dos baixen i un puja, el que puja ha de tenir més veu i vot, encara que tingui només dos conselleries o que li sumin la patata calenta dels mossos d'esquadra...per tant, el càlcul de montilla i carod és precís: si icv-euia tenen un vot més al consell executiu (cosa que per pura artimètica poden tenir), resulta que aquest partit (icv, fins fa quatre dies era un "partidet") pot eclipsar la poca convicció del montilla i el passat feixug de Carod. No es xupen el dit aquests d'erc i del psc. Saben que Saura els pot treure pes i això per ells és més important que les matemàtiques i els logaritmes. La saben llarga.
6:56 AM
kon-ti-ki said...
si esperen complicitat de la gent d'esquerres amb el tripartit, van ben servits. Es de molt mal fer això de que dos perdedors que han estat una temporada passant del tripartit es reparteixin el pastís i li passin les restes al partit que ha defensat el tripartit i que ha apostat fort per ell i a més que ha pujat escons. Decepcionant i poc engrescador. No em convenç i em desagrada veure premiats als que no han aprovat l'exàmen. ICV ha estat trepitjat
7:31 AM
Publica un comentari
es pot ser conseller d'interior al mateix temps que president d'un partit? és una preguna que em balla pel cap. No imagino Zapatero fent de ministro del interior o Chirac fent el mateix. Crec, amb tots els respectes i reconeixement a Joan Saura, que el conseller d'interior i de relacions institucionals hauria de centrar-se en les tasques de govern i que el nou president d'ICV hauria de ser de perfil ideologic en consonància amb un partit que a més de governar preten exhibir formes i propostes amb ideologia, mobilització i connexió amb el propi govern.
proposo a saura d'home fort d'icv al govern i a joan herrera com a nou lider del partit amb un equip renovat en companyia de la camats, el romeva, el milà i el propi saura.
dolors camats protaveu del govern d'entesa, sense cartera i amb veu!
Gràcies, de que?, ens haurem d'empenedir de la desgracia caiguda a Catalunya, per culpa del tripartit 2. No hi ha dret, després del desastre de Maragall, tornemi, que no ha sigut res
encara que sigui una entesa de 2, tenim govern de 3 i ICV-EUiA haurà de fer valer al llarg de la legislatura la realitat d'uns resultats que mostren sense subjectivitat possible que som la única força que puja en escons, vots i percentatge. La qual cosa vol dir que no hem de callar en dir el que mereixem i el que no ha estat possible assolit en una negociació precipitada, forçada i extremadament ràpida.
Endavant el govern d'esquerres (encara no mereix el no de govern d'entesa...falta més confiança entre els 3, per utilitzar aquesta enorme paraula)
Publica un comentari a l'entrada