El 20 de novembre de 1975 va morir Franco. Avui fa 31 anys.
Som a trenta anys de distància de la dictadura franquista que va allunyar el nostre país de la democràcia, la llibertat i de la Història que la resta del món anava escrivint.
L’Estat de Dret ha estat recuperat i amb ell també les llibertats i les institucions democràtiques però encara molts aspectes d’aquell període no estant degudament tancats.
Alguns són aspectes gairebé simbòlics perquè els seus efectes ja no poden afectar a les persones que en varen ser víctimes, però són d’una enorme transcendència social i política. Probablement l’exemple més evident és la necessitat d’anul·lar els judicis sumaríssims de la dictadura franquista, pel que suposa per a les víctimes i les seves famílies. Durant els darrers dos anys n’hem viscut un altre exemple, amb la dificultat de fer entendre que el papers espoliats a ciutadans i institucions catalanes per part de les tropes franquistes com material per a la persecució i emmagatzemats a Salamanca eren un botí de guerra i per tant teníem tot el dret a reclamar la seva recuperació. O de la mateixa manera, cal recolzar a les persones que encara avui intenten conèixer els llocs on els seus avis o els seus pares van ser executats o enterrats de forma anònima en foses comunes.
En tots aquests casos l’apel·lació a la dignitat hauria de ser suficient per a tombar qualsevol resistència a anar més enllà. Per sembla que no n’hi ha prou.
Per tot això aquest any 2006 es celebra l'Any de la Memòria, (31 anys després de la mort d’en Franco!) en homenatge i reconeixement de tots els homes i dones que van ser víctimes de la guerra civil i posteriorment de la repressió de la dictadura franquista, així com de qui, amb el seu esforç a favor dels drets fonamentals i de les llibertats públiques, van fer possible l’arribada de la democràcia. Els poders públics es comprometen a promoure i donar suport a la celebració d'actes commemoratius que estimulin la reflexió sobre aquells fets i el record i reconeixement de la tasca d'aquelles persones.
Si m’ho permeteu un bon homenatge aquets dies és visitar l’exposició que actualment es pot veure al Palau de la Virreina amb les fotografies recuperades d’Agustí Centelles.
Són els rodets que el propi fotògraf va treure de Catalunya en els darrers dies de la Guerra Civil, carregats en una maleta, i que es va encarregar d’amagar i guardar a França i que fins l’any 1976 no van tornar a Catalunya de mans del propi fotògraf.
Centelles retrata com ningú l’esperança d’una Barcelona victoriosa i republicana, la cruesa de la guerra i la desolació i la tristesa de la derrota i l’exili.
4 comentaris:
Cada any, els mitjans de comunicació aprofiten el 20-N per recordar la mort de Franco. En general parlen dels canvis que ha viscut Espanya des de la mort del dictador. Però malauradament, els 40 anys anteriors encara pesen: El franquisme va ser una dictadura militar. Mols caps de l’exercit actual van fer la seva carrera amb Franco. I no es tracta únicament dels militarS. Una part dels jutgés i alts funcionaris no han canviat de mentalitat. La jerarquia eclesiàstica va donar cobertura ideològica a la dictadura. Per altre banda, els alts poder econòmics, van prosperar fent pinya amb el règim. Un dels seustrets característics el podem trobar amb la submissió d’Espanya als interessos militats dels EE.UU. A més, el franquisme no va ser únicament un règim repressiu. Fou a la vegada, una màquina d’opressió nacional i un sistema d’explotació brutal de les classes treballadores. Tot això va deixar unes empremtes amb les que a cops encarà topem avui en dia.
Precisament ara, 20 anys després, ara que ens treiem de sobre el malson: amb la recuperació de la memòria històrica, o responsabilitzant-nos de conselleríes que pel seu significat represiu ens feien malastrugança, ara sí, ara l'esquerra comença a sortir de l'adolescència. Feliç no aniversari 31 anys sense dictador és el període més llarg d'estabilitat democràtica a casa nostra. Bona Feina!! :)
va ser una època fosca. tinc la prova en la persona del meu pare, fill del règim. jo bàsicament el que recordo és tota una setmana de tele sense dibuixos animats. aquell 'tio' que m'impedia veure els dibuixos animats no devia de ser bo. tenia 5 anys.
Franco va ser en Paco o Paquito a casa meva. Va ser un dictador TOTAL i gràcies a la seva política Espanya i per la part que em toca CATALUNYA, estem on entem a nivell europeu.
Cagon Déu !!!
Publica un comentari a l'entrada