El recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Defensor del Pueblo espanyol és un fet després de les reiterades amenaces durant i després del procés d’elaboració de l’Estatut.
Més enllà de la decisió final del Tribunal Constitucional, Múgica es suma als qui utilitzen les institucions per imposar les seves opinions (en aquest cas) el seu model d’Estat per sobre de tothom. La setmana passada era Gallardón amb el veto a Rubianes al Teatro Español.
Caldria preguntar-li a Múgica on era el seu sentit del deure quan tanta gent li va demanar que calia recórrer la Llei d’Estrangeria del PP. O perquè no actuava d’ofici aquest estiu per defensar els drets dels usuaris de l’Aeroport del Prat?
Enlloc d’això és la seva obsessió per tot el que suposa una millora de l’autogovern d’Euskadi o de Catalunya el que l’esperona a actuar. És obvi que l’Estatut li cou, no només perquè deixa clar que és feina del Síndic de Greuges l’atenció ciutadana sobre el que són competències exclusives de l’Administració catalana, sinó perquè a més a més l’Estatut li cou on més mal li fa, la llengua, la nació i la seva visió d’Espanya.
Val la pena recordar que només PNB i IU-ICV vàrem votar contra la renovació del seu mandat quan se’l va tornar a proposar com a Defensor del poble. Intel·ligent o inútil?
2 comentaris:
Des que icv-euia creix a les enquestes, a totes, augmenta la cursa de denominacions pretesament despectives com ara "progres", "hippies", "ciclistes", etc... això vol dir que les enquestes estan detectant la pujada i va en augment. A falta d'arguments queda proclamada icv-euia com l'esquerra dels progres i dels hippies. Doncs, visca la psicodel·lia! (avui ja ens donen 13 diputats a RAC1, 12 a la Vanguardia, 11/12 a EL PERIODICO I 5/6 a l'ajuntament de Barcelona).
Campi qui pugui campar! que segueixin inventant caricatures, això funciona!
Està clar, el senyor Múgica és un símptome clar que alguns partits polítics tenen "elefants" que han de col·locar. I col·locar ho dic amb tot el tó despectiu que el cas en concret em mereix. És aquella vella cosa dels gran partits de la bofetada present (mentre reben) per la pastanaga futura.
Però vers aplicar experiència, apliquen la ràbia i la ira.
Altre cop més es denota que aquests ombudsman defensen interesseos i sentiments propis, que els tenen i deixen clara la seva visió de quina és la seva finalitat.
Torno a reiterar-me del que vaig opinar en el seu dia, que una persona com aquesta potser a la Fundació que el partit el vulgui posar, o escolta a la privada, que cada dia molts companys es queden sense feina ((joves) però no com a Defensor.
Reflexió. Si hi ha un Ministeri de Defensa perquè no hi ha un Ministeri del "ataque". Si hi ha un Defensor com aquest, qui ens defensa?
Salut!
Publica un comentari a l'entrada