6.6.06

Aquest no és l’Estatut d’Ibarra i Bono

Un dels temes recorrents en aquesta campanya del Referèndum per l’Estatut és recordar la negociació del text en el Congrés i fer-ho com si només des de la banda catalana s’haguessin fet cessions en el procés.

Només el Parlament català tenia un text, això és cert, però les “línies roges” del PSOE havien estat anunciades i anàvem avisats! El text finalment resultant està molt més aprop de l’aprovat el 30 de setembre que de les fronteres que teòricament no traspassaríem.

Com exemple només cal anar a les hemeroteques i recordar el mes de juny de l’any passat, quan el PSC va presentar una proposta al Parlament per compactar el Títol de competències. Aleshores el PSOE va ser molt clar: el sistema utilitzat pel blindatge de competències a l’Estatut no era acceptable (la descripció detallada de cada apartat i la definició per part de l’Estatut del que és exclusiu, compartit o executiu, bàsicament). El nou Estatut que votarem el dia 18 de juny manté el mateix sistema i en la negociació s’han modificat només competències concretes (algunes pactades a fora del text i recentment, com la gestió de ports i aeroports d’interès general) però no el sistema en si.

També destacats dirigents del PSOE asseguraven que el terme Nació només era aplicable a Espanya (ara es reconeix Catalunya com a Nació al Preàmbul) i que era del tot inacceptable la menció als símbols nacionals propis de Catalunya o als drets històrics. El nou Estatut estableix en l’article 5 que l’autogovern de Catalunya es fonamenta també en els seus drets històrics i l’article 8.1 reconeix com a símbols nacionals de Catalunya la bandera, la festa i l’himne.
Hem negociat l’Estatut, evidentment, aquestes eren les regles del joc, fer veure que es jugava una altra partida només pot generar confusió primer i frustració després. És aquesta l’estratègia d’ERC pel 19 de juny? El nou Estatut representa un avenç fonamental en reconeixement nacional, capacitat d’autogovern, estableix un nou sistema de finançament i juntament amb el procés engegat a Euskadi marca l’inici d’una nova etapa a nivell de la configuració de l’Estat espanyol.

El PP ho té clar i no li tremola el pols ni la consciència quan de forma no ja frívola sinó insultant s’atreveix a barrejar ETA amb l’Estatut o ara la Sra. Aguirre a comparar la situació del PP a Catalunya amb la persecució dels jueus a l’Alemanya nazi. Encara és hora que els feixistes espanyols demanin perdó a casa nostra per les barbaritats comeses.

Només un sí rotund els farà callar el dia 18.

3 comentaris:

Andreu ha dit...

No crec que acusar ERC de crear confusió i frustració sigui el més positiu de cara a reeditar el tripartit a la tardor. La seva postura és totalment legítima, sobretot si es recorda que ERC no ha deixat mai de ser un partit independentista. El que sí que em sembla bé és recordar com el PP ha estat capaç de relacionar ETA i l'Estatut. Què diran si guanya el no? Salutacions

Esteve M. Costa ha dit...

Jo de vosté aniria a aquesta adreça que li deixo més avall, perquè hi ha gent que no ha pogut comentar-li perquè no és membre de Blogger.

http://lesquelladelatorratxa.blocat.com/post/5374/79812

Dolors Camats ha dit...

Benvolgut Esteve,

Les opcions del Blogger, que ja t'adverteixo que no domino gaire, no permeten fer aportacions anònimes.

D'alta banda veig que tu has pogut fer la teva.

Ja he vist la web que em comentes, i jo prefereixo els blogs que van signats.

Dolors Camats