Verds

No és la culminació de res sinó l’inici de moltes coses. L’entrada d’ICV com a membre del partit verd europeu per unanimitat és la ratificació del que la gent d’ICV estem treballant des de fa temps als ajuntaments, al Parlament, al Congrés i més recentment al govern català.

L’ecologisme polític a Catalunya ja no és una opció residual o extraparlamentària com passa a bona part de l’Estat espanyol, i alhora només es pot entendre des d’una opció radicalment transformadora des del punt de vista de l’esquerra. El pensament dominant al nostre país imposa la falsa equació de creixement econòmic com a sinònim de creixement i acumulació (més ciment, més asfalt, més Kw) i s’entossudeix a basar la competitivitat de la nostra indústria i la nostra economia en els costos laborals (acomiadaments flexibles, salaris baixos, temporalitat...).

El canvis en el sistema de producció només poden ser impulsats des de canvis de mentalitat empresarial, social i també política i avui només ICV assumeix aquest repte, perquè el canvi requereix una doble òptica, creixement sostenible i justícia social, no hipotecar el futur, no condemnar les condicions de vida del present, més verd, més roig.

Només com a mostra, atura't a pensar com es pot entendre que Navarra generi més energia eòlica que Catalunya o que la tecnologia puntera en plaques solars sigui alemanya i no catalana? Enlloc d’aquests debats alguns encara ens volen fer creure que ser modern és fer centrals nuclears!

La pertinença al Partit Verd Europeu ens ajudarà a construir discurs i alternatives i segur que a crear nous debats però també ens obliga a mantenir-hi el nostre perfil nacional (som l’únic partit no Estatal membre de ple dret juntament amb els escocesos i el cas belga) transformador (per no renunciar a la nostra herència i militància d’esquerres) i alternatiu ("arrossegant" el Partit Verd a espais com el Fòrum Social Mundial on la presència dels verds fins ara és escassa)