26.10.06

25 d'octubre. Una altra manera de fer política

Aquests dies, fent actes per les agrupacions d’ICV i amb gent del món de l’educació, la cultura i d’altres te n’adones de la matèria prima amb la que comptem a les nostres llistes i en general militant.

Són activistes al territori, persones implicades en les transformacions dels barris, actives a les AMPAS a les escoles, al sindicat, a les ONG, als moviments, als grups de solidaritat... Arreu som els ecologistes, els feministes, els pacifistes...

Som gent compromesa amb el nostre entorn, amb el bé comú, amb el benestar dels altres. Per això fem política.

I per això entenem la política d’una manera diferent. Nosaltres:

Creiem que cal defensar els drets i la dignitat de les persones, de totes, fins i tot d’aquelles que mai ens podran votar.

Sabem que cal escoltar, que només a partir de construir canals per a la participació activa de la gent garantirem que s’impliquin en el que els afecta. Per això nosaltres creiem en la participació mentre altres la menyspreen.

Sabem que el bon govern no és neutre, que no n’hi ha prou amb gestionar bé, cal saber perquè i cap a on, i per tant fer-ho des dels valors. Com l’equitat, l’ecologia o l’ètica.

I sabem que no podem canviar el món només des de la política i les institucions per això ens calen aliances amb el món social.

Per tot això no ens costa ser clars, no ens tremolen les cames. Nosaltres volem un govern d’esquerres. Ens cal un govern d’esquerres, per transformar les desigualtats en justícia social, i l’especulació del territori en un territori per tothom.

Per això, on altres ofereixen ambigüitat nosaltres som fiables. Se’ns pot tenir confiança.

I on altres hi posen, el govern dels poderosos, el poder dels de sempre, nosaltres hi posem la ciutadania.

On altres hi posen prepotència, nosaltres capacitat d’aprendre de la societat, d’escoltar, de rectificar i admetre els errors si cal.

Algú ens diu aquests dies que l’egoisme és antic, que el que és modern és pensar en els altres. Ja sigui la gent d’aquí, dels altres pobles del món o de les generacions que han de venir. Aquesta preocupació és la nostra manera d’entendre la política.

Per això avui, a Catalunya la nostra formació és la més moderna.

22.10.06

22 d'octubre. Debats i interès

Després de veure el debat dels 5 candidats a la presidència de la Generalitat a TV3 el divendres al vespre, la primera reflexió que se m’acut és perquè no n’hi ha més?

Quan els temps es distribueixen de forma equitativa i no en funció de més o menys representació es guanya en riquesa del debat i es demostra que el més petit pot ser el que té més a dir.

Un 23% d’audiència sembla garantir l’èxit del programa i alhora desmenteix allò tan freqüent que a la gent no l’interessa la política. Potser no els interessa sentir paraules buides o una baralla sense idees, però està clar que quan confronten maneres d’entendre i de resoldre allò que més ens afecta (la vivenda, el treball, la mobilitat...) tots estem disposats a escoltar una estona.

La segona reflexió és més concreta. Perquè no hi ha un cara a cara entre Artur Mas i Joan Saura. Per qualsevol que el divendres hagués estat una estona escoltant el debat sembla el cara a cara més interessant. Valors, idees i propostes ben diferents, esperit i energia per defensar-ho i apostes per un Govern o un altre. Passi el que passi el dia 1 de novembre CiU i ICV-EUiA no estarem al mateix costat. Ningú més ho pot dir.

Malauradament passarà per davant el que és “electoralment correcte” i un debat així no serà possible. Però de ben segur motivaria més gent que les píndoles d’informació electoral que ens permet els mitjans.

17 d'octubre. Eslògans intercanviables

Cada vegada més les campanyes electorals esdevenen també un enfrontament entre frases enginyoses i empreses de marketing. Les propostes programàtiques, és a dir, el QUÈ passen a un segon terme davant del COM. En aquesta Campanya del 2006 hem arribat a exemples que probablement s’han guanyat el seu lloc als manuals de publicitat i propaganda política.

Un bon exemple són els propis eslògans de Campanya. Tots els partits excepte ICV-EUiA ens plantegen eslògans perfectament intercanviables entre si.

Tothom, d’un color o un altre, podem afirmar que estimem Catalunya (CiU) o treballarem pels catalans (PSC), qui més qui menys és com és (ERC) i és obvi que per governar ens cal sentit comú (PPC), però només ICV-EUiA pot dir que vol un Govern d’Esquerres.

Sembla que les tàctiques electorals no permeten ser més clars i han optat per les ambigüitats o les obvietats. Evidentment que optar per una majoria concreta i per unes determinades aliances és expulsar del teu possible vot a gent d’altres opcions, però en un moment en que la ciutadania ens acusa a la classe política, sovint amb raó, de no ser clars, d’enganyar, de no dir les coses amb contundència, sembla evident que la nostra és una aposta més honesta.

Sempre hi ha, clar, aquells que prefereixen titllar la valentia política de determinisme, de limitació, de submissió, fins i tot! Que ho tinguin clar. ICV-EUiA té l’opció d’un govern d’esquerres però també en té una altra. Estar fora del Govern, amb un grup a l’oposició, denunciant que es malmeti el que hem aconseguit en 1000 dies, això si, ben embolicat amb una bandera.

4.10.06

3 d’octubre. Reus, Renovació

L’Ernest Paris és el nou alcaldable d’ICV a Reus. Substitueix en Daniel Pi, que més enllà de ser el candidat de Tarragona a les eleccions al Parlament del proper dia 1, ja havia anunciat que no renovaria mandat.

En roda de premsa, l’Ernest de 34 anys, es felicitava del procés que havia engegat ara fa uns mesos l’organització de Reus i oferia la ma a l’Albert Calduch, l’altre candidat que no va sortir escollit en el procés de primàries.

És freqüent parlar de renovació i cares noves. No és tant freqüent que això es doni. I també és recurrent parlar de democràcia interna i transparència però tot es procura tenir decidit d’antuvi, per això el cas de Reus és un exemple.

Com deia el propi Ernest, en tota l’operació qui hi surt guanya’n és la pròpia ICV que ara és més forta, surt reforçada i guanya valor afegit després de les eleccions primàries, tant de cara endins com de cara enfora.

De totes formes el més difícil de les “renovacions” és sempre combinar la novetat i l’experiència, treure profit de les noves idees sense perdre el que ja s’ha acumulat. Amb gent com en Daniel, la Teresa, l’Ernest o l’Albert, ho tenim assegurat.

Enhorabona a la gent de Reus i bona feina, Ernest.