Ja n’hi ha prou.
Durant més de dos anys des d’ICV hem estat defensant amb ungles i dents i explicant a tothom que ens ha volgut sentir, la necessitat de consolidar aquesta coalició de govern d’esquerres per a transformar el país. Només amb la pluralitat de les forces polítiques de l’esquerra catalana és possible tirar endavant polítiques valentes i de transformació (com la futura llei d’habitatge, com el pacte per l’educació, com l’obligació als metges de la sanitat pública de treballar més hores) i de fer-ho mentre es proposa a l’Estat un projecte d’Estatut que obre en canal l’Estat de les Autonomies, la seva organització política i institucional i el seu sistema de finançament.
I aquest govern ho ha fet alhora integrant-hi a CiU, el principal partit de l’oposició, que m’atreviria a dir que per davant de l’Estatut (que en el seu moment ja es van comprometre a no tocar davant del PP, per mantenir-se en el Govern) té com a objectiu prioritari fer caure el govern català.
Cap altre combinació de govern ho pot fer possible. Jo ho tinc clar. I molta gent d’esquerres del nostre país també. Però no tot s’hi val.
A banda del què, compte també el com i d’ençà del 14 de desembre de 2003 (Acord del Tinell) un ensurt darrera un altre cobreix la feina del govern. La pluralitat és rica i garanteix un govern més representatiu de la societat, la discrepància és sana i vacuna contra el dogmatisme, però tenen els canals on expressar-se en un govern de coalició. La immaduresa, es una altre cosa, confondre la responsabilitat i càrrec en el govern com a altaveu del partit, o directament contradir els acords del govern no haurien de formar part del bagatge del tripartit.
Avui algú em deia que ICV ha fet massa bondat durant aquests dos anys llargs. Segur que n’hem fet i en seguirem fent, perquè el bé a guanyar està per sobre del que volem per nosaltres o del que vol el nostre partit, el bé és una societat més justa i per tant més lliure.
